Les temptatives de suïcidi entre els menors de 19 anys augmenten un 27% a Catalunya
- El suïcidi s'ha convertit en la primera causa de mort entre els més joves a Espanya
- Hospitals, centres d’atenció i telèfons de prevenció estan desbordats i denuncien manca de recursos
- Aquest vespre, a La 2, el programa Crónicas emet el reportatge "Alerta suicidio juvenil".
A Catalunya, les temptatives de suïcidi entre els menors de 19 anys han augmentat un 27% en l’últim any, coincidint amb la pandèmia. Hospitals, centres d’atenció i telèfons de prevenció estan desbordats i denuncien manca de recursos. Aquest dijous, a La 2, el programa Crónicas emet el reportatge "Alerta suicidio juvenil".
‘Alerta suicidio juvenil’
Per a l'equip de Cròniques, conèixer de primera mà les històries d'adolescents com Ana o Alba, de 15 i 16 anys, ha estat la clau per a enfocar un reportatge sobre el suïcidi juvenil obertament, sense tabús i fugint de l'estigma i la tristesa. També hem comptat amb l'ajuda inestimable d'un grup de rapers i skaters, que aporten un relat visual i conceptual del sofriment dels més joves ple de llum i esperança.
Les dues joves relaten els mals moments viscuts amb la sinceritat dels seus pocs anys: “El que em va passar va començar en la quarantena, amb el tancament em va donar moltíssima ansietat. Jo no podia dormir, sentia que em moria i que ningú em podia ajudar”.
Les motivacions últimes de la conducta suïcida no són clares
Alba també reconeix que ja feia un temps que se sentia rara a l'escola, a casa, cada vegada més trist i “el desencadenant va ser la mort de la meva tia per un càncer. Jo només volia morir-me, anar-me’n amb ella”. A més, en el tancament també es va obsessionar amb aprimar i buscar alleujament en les autolesions.
““Ara m'adono que estava molt malament”. “
Urgències desbordades
Per al doctor Fran Villar, psiquiatre responsable de la Unitat d'atenció a la conducta suïcida de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, durant el confinament van baixar els intents i suïcidis consumats, però durant el retorn progressiu a la normalitat, en el qual estem, les urgències que atenen van tornar a disparar-se.
Un problema molt complex
Les motivacions últimes de la conducta suïcida no són clares, ni en els adults ni en els més joves, els qui estan en una etapa vital clau quan els canvis físics, mentals i emocionals són molt forts. Com diu Andoni Ansean, president de l'Associació Espanyola de prevenció del suïcidi i de l'Observatori del Suïcidi, “el problema de la conducta suïcida és especialment complex. Puix que desconegut. No sabem si és genètic, en quina mesura pot ser genètic, si és biològic, si és sociològic, perquè els homes se suïciden tres vegades més que les dones, les dones intenten el suïcidi tres vegades més que els homes”.
Supervivents del suïcidi
La vivència dels autodenominats supervivents del suïcidi és dramàtica. Així ho expliquen, emocionats malgrat els set anys passats des que el seu fill Sergi, de 19, es va llevar la vida. Els seus pares se senten culpables per no haver pogut impedir la seva mort: “Sempre amb el sentit de la culpabilitat damunt… la motxilla de pedres carregada, aprenent a conviure amb aquest pes, però sempre recordant-lo cada dia”. Julián i Pilar, uns pares plens de dolor, però també de solidaritat, parlen obertament de la seva tragèdia, i ho fan per primera vegada en aquest Cròniques, volent per a animar a altres famílies a superar l'estigma social que fins ara comporta el suïcidi.
