Especialistes de tot el món debaten els reptes de futur de la salut mental
- Un 10% de la població pateix algun tipus de trastorn mental
- La pandèmia ha reduït un 26% la contractació laboral de discapacitats
- Totes les ponències i intervencions del Fòrum Internacional estan disponibles a RTVE Play
L'any 2030, els trastorns de salut mental seran la primera causa de discapacitat. Segons l'OMS, una de quatre persones en patiran un al llarg de la seva vida, el 50% abans dels 15 anys i fins al 75% abans dels 18 anys. La pandèmia ha fet visible la gravetat de les patologies mentals i la vulnerabilitat de les persones que les pateixen, també ha provocat un 43% més casos d'ansietat i un 35% de casos de depressió a causa de les restriccions socials, la incertesa de futur i fins i tot el temor a perdre la vida.
Amb aquestes dades sobre la taula, s'ha celebrat aquesta setmana a Barcelona el Fòrum Internacional sobre 'Salut i Discapacitat' impulsat per l'associació Arapdis i la Fundació Incyde, en col·laboració amb l'Institut de RTVE. L'objectiu d'aquestes jornades és la de sensibilitzar la població, però també conscienciar les institucions polítiques i socials de la importància de tractar, assistir i prevenir les malalties mentals.
L'impacte de la pandèmia en la salut mental
La pandèmia també ha evidenciat la manca d'eines sanitàries i socials que ja patien anteriorment els afectats de trastorns mentals i les seves famílies. La demanda d'assistència psicològica i psiquiàtrica ha augmentat un 35% respecte a abans de l'impacte de la Covid-19 en un sistema sanitari en el qual tan sols el 4% dels recursos estaven destinats a la salut mental.
Científics com Salvador Macip ja parlen de sindèmia, concepte que es refereix al fet que una epidèmia se sobreposa a un altre. En aquest cas, a la pandèmia provocada pel virus Covid-19 s'ha sumat una pandèmia d'afeccions mentals derivades de l'estat psicològic i emocional viscut en aquesta crisi.
I tot i que els trastorns mentals afecten cada cop a més població, els que els pateixen encara continuen sent víctimes de l'estigma social. Vuit de cada 10 d'aquests malalts no treballen i la pandèmia encara ha empitjorat més el seu accés al món laboral. De fet, hi ha hagut un retrocés general en la integració del discapacitat a la feina i es contracten un 26% menys de persones amb dificultats sensorials, físiques o mentals.
Malalties del cervell vers salut mental
De totes maneres, el psiquiatre Luis Rojas Marcos explica des de Nova York que realment és molt recent en el temps que l'àmbit sanitari consideri la salut mental com una especialitat de la medicina, i que el segle XXI està avançant molt en aquest sentit. Cal recordar que Espanya no va tancar els manicomis fins al 1986 i la neurociència, i els estudis del cervell dels darrers vint anys, està canviant la perspectiva de la salut mental.
