L'art urbà és reivindicació
- Les expressions artístiques a l'espai públic són tan antigues com la veu humana
- El Disseny Hub Barcelona exposa fins al 13 de març una exposició retrospectiva de Banksy
- La il·lustradora Júlia Solans repassa l’evolució de l’art urbà a Helvètica
Quan pensem en art urbà segurament la primera imatge que ens ve al cap és un graffiti. Però l'street art és molt més que una pintura mural. Als carrers de Barcelona n'hi ha molts exemples. Si alcem el cap pels carrers del Raval podem veure des d'unes sabatilles penjades dels cables de la llum a llaunes fixades a les parets que llueixen tota mena de missatges. Art enllaunat, en diuen. També veurem rajoles que creen un dibuix amb els seus colors com si fos un trencadís, és l'anomenat pixel art, i fins i tot fils de colors que vesteixen arbres o fanals, això també és art urbà.
L’art urbà sempre ha estat objecte de polèmica. Crida la nostra atenció transformant el paisatge dels carrers i visibilitzant zones degradades per la mateixa ciutat, fins i tot canviant la nostra mirada sobre espais o edificis que de tant transitar-los han deixat d’interessar-nos. És el que feia l’artista búlgar Christo embolicant grans monuments o llocs emblemàtics amb teles com va fer al Reichstag de Berlín o al Pont Neuf de París. El seu darrer projecte va ser intervenir l’Arc de Triomf de la capital francesa amb 25.000 metres quadrats de teixit de polipropilè reciclable de color blau platejat i subjecte amb 3000 metres de corda vermella. Christo va morir l’any 2020 i l’obra va ser executada per la seva dona aquest setembre, la també artista Jeanne-Claude Denat de Guillebon.
De les coves d'Altamira a Banksy
Des de les pintures rupestres d'Altamira al grafiter Banksy, l'home ha volgut deixar la seva petjada en l'espai públic com a prova testimonial de la seva època, deixant constància dels seus hàbits i també de les seves reivindicacions. Els antics romans ja il·lustraven missatges de protesta a les parets. El mur de Berlín es va aixecar tot gris el 1961 i va caure el 1989 ple de graffitis de colors que manifestaven el sentiment d'una ciutat dividida per una absurda decisió política. L'art urbà sempre ha estat sinònim de protesta i rebel·lia contra l'autoritat.
I malgrat haver nascut al carrer i haver estat perseguit fins i tot com si fos vandalisme, l'art urbà ha acabat entrant als museus. Alguns grafiters són considerats avui grans artistes i les seves obres són de les més cotitzades entre els col·leccionistes d'art.
Banksy representa aquesta paradoxa del món de l'art que, salvant les distàncies, va constatar Marcel Duchamp quan el 1917 va exposar un urinari a Nova York i el va anomenar "Font". L'artista del dadaisme volia demostrar que qualsevol objecte d'ús quotidià podia ser una obra d'art en el context adequat. Igualment, l'art urbà i el seu desafiament contra les normes socials i també les artístiques s'ha acabat elevant a la categoria d'art amb majúscules no tant per voluntat dels seus creadors sinó com a resultat del seu reconeixement social.
Amb tot, la figura de Banksy fuig de la notorietat que correspondria a un gran artista i la seva identitat ha estat i encara és un misteri. De tant en tant apareix una creació seva en algun mur oblidat de qualsevol ciutat, fidel a la veu anodina del carrer des de la qual es pronuncien multitud d'artistes arreu del món.
