Montse PMontse Pàmias: "El trastorn de la conducta alimentària és dels que més ha augmentat"
- La cap de l'àrea de salut mental infantil i juvenil de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell explica com ha afectat la pandèmia del coronavirus
- Montse Pàmias diu que el 18% de consultes externes de salut mental són de trastorns de conducta alimentària, el doble d'abans de la pandèmia.
- Entrevista al 'Cafè d'idees' | La 2 i Ràdio 4
ALEIX CAMPRUBÍ I PONT
Coincidint amb el Dia Internacional de la Lluita contra els Trastorns de la Conducta Alimentària, entrevistem a la cap de l'àrea de salut mental infantil i juvenil de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, Montse Pàmias. En una conversa al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, explica com han augmentat aquests tipus de trastorns, especialment després de la pandèmia del coronavirus.
En concret, diu que el 18% de consultes externes de salut mental en menors són de trastorns de conducta alimentària, el que és el doble d'abans de la pandèmia. A més, les hospitalitzacions en sales de psiquiatria infantil també "han augmentat molt": El 40% dels pacients en sales de psiquiatria infantil tenen un trastorn de la conducta alimentària, segons Pàmias.
"Ha estat un dels trastorns que més ha augmentat durant la pandèmia, i posterior a la pandèmia", insisteix l'especialista. Això s'explica perquè, en estar a casa, amb els pares tot el dia i sense poder fer exercici a fora, en algunes noies "predisposades" van "descompensar trastorns alimentaris". "Són patologies que no es tracten en quinze dies", destaca.
Pàmias defineix aquests trastorns com alteracions relacionades amb la conducta alimentaria, associades a distorsions cognitives i amb conseqüències físiques, que poden acabar derivant en operacions i hospitalitzacions.
Més freqüent en noies
La cap de l'àrea de salut mental infantil i juvenil de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell explica que es tracta d'un trastorn habitualment més freqüent en noies. Tot i això, destaca que han augmentat també en els nois, si mirem respecte a fa deu anys.
Segons la responsable, es deu al fet que "el trastorn alimentari té una base biològica, una certa vulnerabilitat genètica". I també perquè hi ha una influència important de l'entorn, en la consciència d'imatge corporal. Per això, és cert que en els nois també hi ha hagut una tendència a presentar determinada imatge com a factor d'èxit, per la qual cosa hi ha hagut aquest augment.
El paper de les imatges de cossos perfectes
En aquest sentit, "les imatges de cos perfecte associat a l'èxit" contribueixen als trastorns alimentaris, en aquestes persones predisposades. A més, l'experta apunta que hi ha hagut un augment de demanda de cirurgia plàstica en noies menors.
Explica que a països com Anglaterra s’ha regulat l’accés dels menors a la cirurgia plàstica, mentre aquí "no és així", per bé que han de tenir l'autorització dels pares i els diners. "Estem intervenint en un cos en desenvolupament. Distorsionar la teva imatge corporal quirúrgicament en un moment en què s'està desenvolupant, té les seves repercussions", defensa l'especialista.
Manca de personal
Pàmias reconeix un esforç d'inversió del Govern en salut mental, tot i que falten psicòlegs clínics, i adverteix que la salut mental requereix també altres agents. "Hi ha unes necessitats que no podem cobrir amb els nostres professionals", reconeix.
