Mor Oriol Bohigas, arquitecte clau en la transformació de la Barcelona olímpica

• L'arquitecte i urbanista Oriol Bohigas ha mort a Barcelona, ciutat on va néixer i on ha deixat part de la seva empremta professional
• Bohigas va ser una figura cabdal en la transformació de Barcelona per allotjar els Jocs Olímpics del 1992
• Tenia 95 anys i una llarga llista de reconeixements pel seu treball en edificis i en l'impuls cultural i del disseny

L'Entrevista de l'Informatiu: Oriol Bohigas

Oriol Bohigas va néixer a Barcelona el 1925 i es graduà a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura amb 26 anys. Després, va continuar estudiant Urbanisme, un saber fer que uneix l'equilibri, l'estètica i la innovació dels espais on han de viure les persones i que Bohigas va impulsar durant tota la seva trajectòria professional.

D'aquesta en destaca sobretot la Barcelona que va sorgir dels Jocs Olímpics del 1992. En l'entrevista que afegim al damunt d'aquestes línies escoltem què en pensava del gran èxit turístic de la ciutat. I no n'estava pas gaire content.

Un arquitecte transversal

Bohigas era fill d'una família d'idees republicanes i en ple franquisme es relacionava amb els intel·lectuals que miraven d'aixecar el cap en diferents àmbits. Fins a la seva mort ha estat soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, entitat on va relacionar-se amb el món cultural de la ciutat. En va ser primer secretari quan 'els llucs' el van poder reobrir per primer cop després de la Guerra Civil, 1951.

A finals dels anys 50 és un dels impulsors dels premis FAD, del Foment de les Arts Decoratives, que en diverses ocasions va rebre ell mateix. Més tard, Oriol Bohigas será al grup de persones que funden Edicions 62, entitat que arriba a presidir.

La primer imatge d'Oriol Bohigas a TVE correpon a la revista cultural Tot Art. El setembre del 1977 accepta el càrrec de director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i justifica haver-lo acceptat perquè les circumstàncies polítiques han canviat. Defensa que els professionals siguin professors dels alumnes d'Arquitectura i reclama una universitat oberta. També reivindica mitjans perquè els estudiants surtin ben formats. També diferencia les diferents especialitats dins la professió.

Arxiu TVE Catalunya - Tot Art - Oriol Bohigas, nou director de l'Escola d'Arquitectura

El 1982 participa al programa de TVE Catalunya La nostra gent en el capítol dedicat a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Bohigas en coneix molt bé l'obra i el pensament. En el col·loqui, explica les crítiques que va rebre el mestre modernista precisament pel seu desig d'innovar.

Un any mes tard comparteix una conversa amb Terenci Moix al seu espai Terenci a la fresca. És el moment en que Bohigas és delegat d'Urbanisme a l'Ajuntament de Barcelona. La conversa repassa la vida de l'arquitecte, les seves idees realitzades i les que voldria fer. Quan Moix li pregunta per com compagina les seves idees innovadores amb un càrrer institucional, Oriol Bohigas li respon que ell també s'ho pregunta. Es una conversa entre vells coneguts de l'arxiu històric de TVE Catalunya i que és un important document biogràfic.

Els llibres que va escriure Oriol Bohigas s'afegeixen als molts articles que va dedicar a l'urbanisme, l'arquitectura, el disseny o al seu clar pensament sobre l'espai urbà. Al programa Crear i viure. Arquitectes ara, Bohigas parla amb Josep Maria Caradell de com li va sorgir la idea d'estudiar arquitectura. Hi podem escoltar declaracions dels seus socis Josep Martorell i David Mac Kay i hi veiem els edificis del carrer Pallars construits el 1959, els habitatges del passeig de la Bonanova, del carrer Eduardo Conde i dels Caponata, el col·legi Thau i l'escola pública de Sant Adrià del Besòs.

Quan el 1984 Barcelona va ser escollida seu dels Jocs Olímpics, Oriol Bohigas era Inmediatament accedeix al càrrec de regidor i posa en marxa la gran transformació. En podem conèixer obres aquí o allà, però en veiem l'obra mirant cap al mar, al que tants anys Barcelona va donar l'esquena, per veure-la oberta a l'horitzó. Bohigas és l'autor de la la Vila Olímpica i del Port Olímpic.

És el programa El Mirall qui convida Bohigas als estudis de TVE Catalunya un cop acabats els Jocs perquè en faci balanç. Oriol Bohigas defensa més pressupostos per cultura i aprofita per defensar el model republicà que defensa, segons el qual, per exemple, Barcelona comptaria amb més biblioteques.

El 1994 és el barceloní triat per a fer el pregó de les Festes de la Mercè. Escull com a tema el lema 'llibertat, igualtat i fraternitat'. A més dels habitatges o cases de veïns, és autor de l'escola Thau de Barcelona, de grans magatzems, de la parròquia de la Sagrada Família d'Igualada, del Tecnocampus de Mataró i del HUB Disseny de la plaça de les Glòries. Moltes de les seves obres són edificis d'ús social, fetes per trobar-se i relacionar-se, sempre en un entorn que aprofita el màxim possible el llum natural.

La Generalitat de Catalunya va atorgar a l'arquitecte la Creu de sant Jordi i la Medalla Francesc Macià. També va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Artístic i el Premio Nacional de Arquitectura del Ministeri de l'Habitatge.