El crim d'Helena Jubany: 20 anys d'impunitat
- El jutge acorda noves diligències dins la causa que investiga la mort d'Helena Jubany
- Queden per resoldre l'autor i el mòbil del crim. Aquest 2 de desembre prescrivia el cas
- Què li va passar a l'Helena Jubany?
Enlaces relacionados
NADIA SOMOZA
Helena Jubany va néixer el 1974 a Mataró (Barcelona). Havia estudiat Periodisme i compaginava les seves pràctiques en El Punt del Maresme i en la Televisió de Mataró amb la seva feina com a bibliotecària a Sentmenat (Vallés Occidental). Aquesta nova feina li va fer prendre la decisió d’independitzar-se i anar a viure sola en un pis de Sabadell.
Entre les seves aficions estava la natura, una passió que la va portar a unir-se a la Secció Natura de la Unió Excursionista de Sabadell (UES).
Helena Jubany a les seves pràctiques com a periodista
“Sóc conscient que aquesta època que estic vivint és la millor de la meva vida. I no sols això; que ho serà de la resta de la meva vida”. Ho escrivia la jove Helena l'any 2001, després de mudar-se de Mataró a Sabadell.
L’Helena estava satisfeta de la seva activitat laboral i els estudis. A més, continuava dedicant-se a la creació literària, mantenia reunions periòdiques amb altres bibliotecàries per coordinar les activitats que realitzaven, participava en les tertúlies de contes infantils que cada mes se celebraven a la llibreria Robafaves de Mataró, no havia deixat de col·laborar com a comentarista de la revista “Notícia de llibres” i li encantava el món del conte.
Durant l’any 2001 l’Helena també s’anà aproximant a la vida cultural i associativa de la seva nova ciutat, Sabadell i, empesa per la seva afició a la muntanya i a l’excursionisme, a partir de la Setmana Santa de 2001, amb una estada a Mallorca, participa en les activitats de la secció de Natura de la Unió Excursionista de Sabadell (UES). Allà fa noves amistats en concret, coneix tres persones que seran determinants per esclarir un crim que porta 20 anys sense resoldre.
Els anònims
Els estranys esdeveniments que posarien fi a la vida d'Helena comencen el 17 de setembre de 2001. Quan la jove arriba al seu pis, troba a la porta una ampolla d’orxata amb unes pastes i aquesta nota:
"Helena, sorpresa. Pasábamos por aquí y hemos dicho: A ver Helena que se explica. Somos ???? (Te llamaremos) A comérselo todo”
Primera nota rebuda
Que fos orxata no és banal. Era la seva beguda preferida; l'autor de la nota havia de saber-ho. L'Helena va deixar de banda aquest fet, pensant que es tractaria d'alguna "broma", però va anar a més.
Dies després, el 9 d'octubre va rebre un nou obsequi a la porta de la seva casa. Aquesta vegada, suc de préssec Granini, acompanyat d'una segona nota manuscrita en què s'indicava que es prengués amb bon humor l'anècdota, que aviat "es revelaria el misteri".
"Helena, ante todo esperamos que te tomes esto con el mismo sentido del humor que nosotros. A la tercera revelaremos el misterio. Muy seguro te echarás unas risas. Nos gustaría mucho volver a coincidir en una excursión de la UES. Ya lo hablaremos!Ahora vamos a ver si encontramos un lugar bueno, bonito y barato en Sabadell para perfeccionar el inglés. Ah! Buen provecho, no nos hagas un feo, eh?!En la tercera ya nos invitarás tú, sin duda. Besos."
Aquesta vegada, Jubany sí que va provar el suc. En fer-ho es va començar a trobar malament i va haver de marxar de la feina. Intrigada, va encarregar una anàlisi en un laboratori. Els resultats, van confirmar la presència de benzodiazepina, un tipus de somnífer, al contingut del suc.
La desaparició
El 30 de novembre, quasi dos mesos després de l’últim anònim, l'Helena no es va presentar al seu lloc de treball a la biblioteca. La directora del centre, estranyada, decideix trucar-li, però no obté resposta. Els últims moviments al telèfon d’Helena es fan als volts de les 11 del matí.
L’endemà dia 1 de desembre, Joan Jubany, el pare d’Helena acudeix a casa de la seva filla, després d’esperar-la durant una estona on havien quedat per dinar. Al pis no troba ni rastre de la noia i no és fins dos dies desprès, el 3 de desembre, quan denuncia la seva desaparició. Gràcies a la denuncia, van poder identificar un cadàver que es trobava a la morgue des de feia hores.
Un matí horrible
L'Alfredo, un veí d'un bloc de pisos situat al Carrer Calvet d'Estrella de Sabadell, dorm placidament. De sobte, sobre les 4 de la matinada desperta alterat per un fort cop seguit d'un silenci. Sense donar-li molta importancia torna a agafar el son de seguida.
Al matí quan desperta, s'acosta a la finestra per retirar les cortines, però quan mira cap avall, observa una imatge dantesca. El cos d'una dona completament despullat i envoltat de sang és a terra amb clars signes de violència.
Primeres hipòtesis
Les primeres hipòtesis apunten la possibilitat d'un suïcidi. Ràpidament, són descartades i la idea que darrere la seva mort s'amagui un assassinat premeditat pren força.
La versió oficial apunta que Helena surt de casa a les 12 hores del migdia del 30 de novembre després d'haver estat treballant al seu ordinador personal. Aquell dia, hauria rebut una trucada i enlloc d'anar a treballar, es dirigeix al domicili de la seva amiga Montserrat Careta, situat al Carrer Calvet d'Estrella 48 de Sabadell. Segons la investigació, Jubany és drogada en aquest domicili, amb benzodiazepina i segrestada durant tot el dissabte.
Posteriorment, encara amb vida, la pugen fins al terrat del mateix edifici des d'on és llençada entre les 3 i les 5 de la matinada del 2 de desembre.
L'autòpsia confirma la seva mort per defenestració: encara que la seva quantitat de somnífers en sang era 35 vegades superior a la normal, no va ser la suficient per causar-li la mort. La van llançar encara amb vida, en un estat de semicoma.
Escena del crim
La instrucció la va assumir el jutge Manuel Horaci García, del Jutjat d'Instrucció número 3 de Sabadell. Les primeres indagacions de la policia apuntaven que la víctima "va caure" des de la terrassa comunitària d'un immoble del carrer Calvet d'Estrella, 48, on es van trobar cabells de la víctima. Les robes de Jubany van aparèixer plegades a la terrassa.
Les cremades van ser provocades abans de ser llançada al solar. També se li va trobar una substància blanquinosa a la vagina, però la recerca no va esclarir de què es tractava.
Aquestes proves deixaven fora completament la hipòtesi del suïcidi. Els investigadors es feien una pregunta clau: de qui era el pis on estava l'Helena?
Sospitosos
Els primers interrogatoris a familiars, al seu entorn laboral, a veïns i amistats van permetre a la policia determinar que hi havia una persona que tenia relació entre el lloc on va ser trobat el cadàver i la mateixa Helena. Es tractava de Montserrat Careta i Herrera, qui tenia domicili en el mateix carrer Calvet d'Estrella, concretamenten l'immoble des d'on van llençar la víctima.
Les recerques apuntaven cap a un triangle on estaven relacionats Montserrat Careta, Santi Laiglesia, advocat criminalista i company sentimental de Careta, i Ana Echaguivel. Tots tres es coneixien del grup de naturalesa de la Unió Excursionista de Sabadell.
Montserrat Careta
També es va apuntar que les notes manuscrites podrien haver estat escrites per Montserrat Careta, i part del segon escrit, per l'altra acusada, Ana Echaguivel. Cap dels imputats van poder justificar on estava la nit dels fets i per què no havien anat a treballar el matí del 3 de desembre. Tant Careta com la seva parella Laiglesia van participar el dia 2 de desembre en una excursió de la UES, encara que no estiguessin inscrits prèviament. Aquell dia se’n van anar aviat de l'excursió per tornar a casa.
Segons les indagacions l'Helena aquell dia estava desapareguda, però encara estava viva.
El 12 de febrer de 2002, Montserrat Careta va ser detinguda com a presumpta autora del crim. Va ser enviada a presó preventiva sense fiança a la presó de Wad-Ras de Barcelona. En el seu pis es van trobar dos pots de Noctamid, un psicofàrmac d'efectes hipnòtics que conté benzodiapezina, la mateixa substància que s'havia trobat en el cos de la víctima. La Policia Nacional també va localitzar una caixa de llumins com les que s'havien trobat al terrat i que, suposadament, havien servit per a cremar a Helena. Un altre fet que la incriminava era que no va acudir a treballar justament el dia de la desaparició i no tenia cap coartada.
Joan Jubany
Aleshores, els investigadors pensen que és difícil que una noia de la seva complexió pogués pujar per les escales l'Helena i llençar-la per sobre d'un mur tota sola.
Hi havia algú més implicat?
Qui és Santiago Laiglesia?
Durant la seva estada a la presó, Careta sempre va defensar la seva innocència a través de les cartes que enviava a familiars i amics.
Mentre estava a la presó, el jutge va encausar a Santiago Laiglesia i a Ana Echaguivel. El 23 de març es va detenir Echaguivel, llavors de 32 anys i veïna de Sabadell, quan una prova de cal·ligrafia va determinar que era l'autora de la primera meitat del segon anònim que Jubany havia rebut les setmanes prèvies a la seva mort.
Santiago Laiglesia és un advocat i era en aquells moments la parella sentimental de Montserrat. Mai va entrar a presó per falta de proves, però sí hi ha alguns indicis i declaracions confuses que van generar molts dubtes:
Montserrat Careta i Santi Laiglesia
El 30 de novembre declara haver-hi sortit de la feina per anar al domicili de Montserrat, ja que l’endemà tenien pensat anar d'excursió. Després declara que torna a casa i a la matinada va a recollir a la Montse. Més tard canvia la versió i diu que van passar la nit junts a la seva casa.
Santi Laiglesia, una persona que podria ser considerat com a coautor del crim, no apareix en cap de les 1.000 pàgines del sumari segons Pep Manté, l'advocat de la família d'Helena.
Qui va matar Helena Jubany?
El 7 de maig de 2002, Montserrat Careta va ser trobada morta penjada al lavabo de la seva cel·la de la presó de Wad-Ras. Va deixar una nota on assegurà que era innocent de l'homicidi que se li atribuïa. Tenia una corda de niló lligada al coll. A la nota asseguraba:
"Per ser homicida, has de ser executor d'una mort"
Que va voler dir? Que va participar, però no va cometre el crim? Incògnites que ja no les podrà respondre.
La germana de la Montse, sempre ha defensat la innocència de la seva germana i en nombroses entrevistes ha explicat com la Montse s'havia allunyat de la família i era molt "submisa" a la seva parella.
Ana Echaguivel, també en presó preventiva, va ser posada en llibertat amb càrrecs al cap de pocs dies, el juny de 2002.
La causa va ser finalment arxivada l'octubre del 2005, quan el jutge va considerar que la “solidesa de les proves” no era “suficient” per sustentar l'acusació, que també pesava sobre el company sentimental de Careta, Santiago Laiglesia Pla, i sobre Ana Echaguivel, tots membres de la UES.
Incoherències
Tant la família de la víctima com la de Montserrat Careta presumpta autora dels fets, consideren que l'autor o autors de l'assassinat “continuen lliures”. Familiars de Careta apunten que Laiglesia, advocat i criminòleg, també dormia quasi sempre al mateix edifici on va tenir lloc el crim. Tenia les claus del domicili.
Qüestionen perquè no es van prendre empremtes dactilars del pis ni del cotxe de l'Helena ni del terrat, i perquè es va trigar hores a escorcollar el pis de la Montse, després d'haver-la detinguda. També argumenten que les proves semblaven "preparades", ja que si la Montse Careta hagués subministrat efectivament els fàrmacs a Jubany i realitzat les cremades, no hauria deixat les dues proves inculpatòries a casa seva més de dos mesos.
Una altra argumentació que afegeixen és que, encara que Careta fos culpable, la seva complexió menuda no li hagués permès cometre el crim ella sola, ja que, tal com es descriu al sumari, no hauria tingut prou força per pujar el cos inconscient de l'Helena Jubany per les escales. Vivia al tercer pis i es va pujar el cos fins al terrat, situat en un quart pis d'una finca sense ascensor. Tampoc hagués tingut força per, un cop allà, aixecar-lo i llançar-lo daltabaix. El desembre del 2018 es va publicar un estudi lingüístic on es descarta que els anònims rebuts fossin escrits per Montse Careta. De fet, un agent de la Policia Nacional creu fermament que l'assassí és Santiago Laiglesia.
20 anys d'impunitat
Queden per resoldre l'autor i el mòbil del crim, i el jutge ha ordenat investigar un sospitós unes hores abans que prescrivís el crim justament aquest 2 de desembre. Podria la Montse cometre el crim sola? Quin és el mòbil d'aquest crim? Per què hi ha tantes incongruències en la investigació? Ara, el jutge ha decidit investigar un sospitós i analitzar el disc dur de la jove. El cas prescriu per Laiglesia l'any 2025 i per Jiménez, el nou sospitós, l'any 2041... Serà aquesta la pista definitiva per posar fi a 20 anys d'un crim sense resoldre?
