Kahraman Bilal: "M'agradaria sacrificar-ho tot per tornar amb el meu pare"
Noms Propis - Una dècada de guerra a Síria ha desplaçat 13 milions de persones que o bé han buscat asil polític a altres països o viuen en campaments a les fronteres dels països veïns
- Molts refugiats sirians no tornaran al seu país per por a represàlies malgrat que això impliqui no tornar a veure la família
- Anna Cler entrevista al refugiat sirià Kahraman Bilal a Noms Propis que ha aconseguit refer la seva vida a Barcelona
Fa un temps, la crisi humanitària de Síria a causa de la guerra era notícia a casa nostra gairebé cada dia. Que hàgim deixat de mirar no significa que el conflicte s'hagi esvaït. Deu anys després, aquest racó del món continua sent inhabitable pels 13 milions de persones que o bé van haver de fugir o estan sent acollits a les fronteres dels països veïns. Les condicions de vida d'aquests refugiats fora de casa seva tampoc compleix en molts casos els mínims que obliguen els drets humans internacionals. Amnistia Internacional a Catalunya denunciava fa uns dies la situació infrahumana de 27.000 nens que viuen al campament d'al-Hol al nord del país.
A finals del 2015 Espanya acollia els primers refugiats sirians, actualment són uns 3.000. Van arribar pel seu propi peu i després de sobreviure a unes odissees inimaginables per a la majoria de nosaltres, viatges que han durat anys i durant els quals s'han separat famílies senceres que possiblement no tornaran a reunir-se mai més.
Barcelona-Alepo: 3.690 km entre la vida i la mort
Al programa 'Noms Propis', Kahraman descriu com han estat de difícils aquests anys d'ençà que va escapar de Síria el 2012. Lluny de trobar la solidaritat i comprensió que esperava, Kahramn ha hagut de travessar fronteres de forma il·legal per rius i muntanyes, ha estat víctima de l'explotació laboral d'empresaris que s'han aprofitat de la seva necessitat i fins i tot va perdre una cama que li van haver d'amputar a causa d'un accident d'autobús.
Encara avui, Síria és el primer país d'origen de les persones refugiades en el món. Kahraman Bilal ha refet la seva vida a Barcelona sense oblidar que el seu germà va morir en un bombardeig i que els seus pares no estan segurs a Alepo, la ciutat més poblada de Síria que tots hem vist convertir-se en una ruïna per ser un dels fronts més violents d'aquesta guerra.
Kaharamn treballa en una ortopèdia i diu que és feliç a Barcelona malgrat les ferides físiques i psicològiques, que si bé han cicatritzat encara fan mal. El 75% dels desplaçats sirians pateix estrès posttraumàtic i molts d'ells no tornaran a Síria per no haver de recordar les agressions viscudes.
L'Observatori Internacional dels Drets Humans ha denunciat que els refugiats sirians que han tornat al seu país entre 2017 i 2021 han estat víctimes d'abusos i represàlies per part del règim de Bashar al Assad. Malgrat que alguns països com Dinamarca anunciaven fa uns mesos que deixaria d'acollir sirians perquè considerava que algunes regions de Síria eren prou segures per viure-hi, ACNUR desaconsella absolutament el retorn d'aquests refugiats al seu país i remarca que cap zona de Síria és segura.
