Nous episodis de radioteatre a Ràdio 4: torna 'Sala 4'
- Descobrim les tres històries de les quals podem gaudir en aquesta segona fornada de radioteatre a Ràdio 4
- Els impulsors de 'Sala 4' ens parlen del valor i els punts forts d'aquest format que han recuperat
- Entrevista al 'Cafè d'idees' | La 2 i Ràdio 4
Els amants del radioteatre en català estan d'enhorabona. Ràdio 4 i la Sala Beckett tornen a apostar per aquest format, amb noves històries variades i per a tots els gustos. Ens ho han explicat al Cafè d'idees el dramaturg Sergi Belbel, director dels episodis, Toni Casares, director de la sala, i Soraya Rodríguez, directora de Ràdio 4. En una entrevista amb Gemma Nierga, ens presenten els capítols que han preparat, dels punts forts del format i de com va aparèixer la idea, arran de la irrupció de la pandèmia del coronavirus.
Format modern o antic
La directora de Ràdio 4 detalla que aquest radioteatre es pot escoltar de la forma més moderna, o de la forma més antiga. "La forma més moderna és en podcast, quan vulguis i a l'espai que vulguis", defensa. Això sí, cal que s'escolti amb auriculars per gaudir de "la gran immersió sonora". En aquest sentit, vol fer valdre la gran feina de sonorització i el muntatge de Jordi Bonet, "un mestre del so".
Pel que fa a la vessant tradicional, destaca que abans el radioteatre s'escoltava en família, "tots al voltant d'un gran aparell de ràdio". Explica que han fet un "petit homenatge" perquè, els oients que ho desitgin, ho puguin escoltar "pels volts de Nadal", els dies que la gent s'acostuma a reunir més en família: el dia de Nadal, el dia de Sant Esteve i el primer dia de l'any es podrà escolar a partir de 2/4 de 2 a Ràdio 4.
D'altra banda, Belbel afegeix una tercera modalitat que "és sensacional": escoltar-ho al cotxe quan vas en una caravana. El dramaturg defensa que "és una molt bona experiència" gràcies a la bona qualitat dels nous cotxes, i que, a més, "et treu tot el mal humor de la caravana".
Tres històries noves
Després de l'èxit dels 4 episodis de la temporada anterior, ara n'han fet 3 de nous. El director creatiu explica que són les tres "meravelloses", però que mentre "dues fan riure molt", l'altra és "molt inquietant".
Una d'aquestes és Txema i Lluís, que seria "la versió amb matxirulos de Thelma & Louise", una història de Pere Riera "que fa riure molt", sobre la nit de borratxera de dos homes amb un final tant o més èpic que la versió de referència. Una altra és Els ocells de Daniela Freixas, una història més inquietant, "meravellosa i poètica", sobre una misteriosa trucada a la comissaria de policia d'un petit poble inicia la història de la Blanca, una nena perduda. I El costurer, de David Plana, sobre una dona que vol contactar amb la seva àvia morta a través d'una ouija.
Belbel destaca que els actors estan fent una "feina magnífica" per gestar aquestes peces de radioteatre. "Hi ha una complicitat amb ells", pel fet que sempre són els mateixos actors fent diferents personatges i "aporten la seva creativitat", el que comporta que dirigir sigui "pràcticament un plaer".
El radioteatre avui
"Gràcies a les noves tecnologies, hem recuperat una cosa de tradició", destaca el director de les peces. Defensa que s'han de fer amb passió, perquè l'oient se senti immers: "És el que ens ha dit tothom".
A més, també serveix com a eina per a "revaloritzar la llengua". Belbel apunta al fet que té un vessant pedagògic, i explica que molts professors els han comentat que posen les seves històries a l'aula i que "és meravellós no tenir imatges", ja que així estan "obligats a fixar-se en les paraules".
D'altra banda, el director creatiu també afirma que el fet que sigui radioteatre permet tronar a gravar, però que el concepte de teatre és molt important. "Fem uns assajos que s'assemblen més a una obra teatral que a un rodatge cinematogràfic", diu, recordant el gran elenc d'actors dels quals gaudeixen. Belbel destaca que fan "la disciplina teatral", que els autors porten el text assajat i que no repeteixen massa, ja que "els actors són molt bons".
Naixement durant el confinament
Per la seva part, Cassares recorda que ara han tornat a apostar per aquest format a la sala Beckett, que va néixer durant el confinament per la pandèmia del coronavirus. "Estàvem tancats i no podíem convocar a la gent per participar d'una història", recorda. Mentre uns es trencaven el cap per buscar noves fórmules, ells es van llançar al radioteatre, una modalitat que ja estava inventada. "És el moment ideal", van dir-se aleshores, decidint tornar a fer un format, una cosa de la qual reconeix que ja havien valorat en diferents ocasions.
I es van posar mans a l'obra, generant l'equip humà idoni per fer "històries breus", que estiguin "ben escrites" i amb "coneixement de causa" per a aconseguir l'èxit. Gràcies als bons resultats dels quatre episodis de la temporada passada s'han pogut fer aquests tres nous capítols. "I, amb una mica de sort, es podran fer noves històries", avança el director de la sala Beckett. "Com a mínim tres més, això ja ho tenim tancat", afegeix la directora de Ràdio 4.
45 anys de Ràdio 4
Precisament, Rodríguez també ha aprofitat l'ocasió per celebrar els quaranta-cinc anys de l'emissora, que es compleixen aquest dilluns, 13 de desembre. Va ser la primera ràdio pública en català, i la seva responsable destaca que és un mitjà "molt arrelat al territori, al país". "És part de la nostra funció donar suport a una iniciativa tan meravellosa com aquesta", afegeix.
Un record per a Ramon Muntaner
Els entrevistats també han tingut un record per al cantautor Ramon Muntaner, després de la seva mort en les darreres hores. Casares destaca que va ser d'una manera sobtada i que ha suposat un cop per a ell, destacant que, al ser polifacètic, va treballar molt per a teatre i ha estat "un molt gestor cultural". "És una persona molt compromesa amb la cultura del país", afegeix. Belbel apunta que des de la SGAE també estan "commocionats", ja que era "una bellíssima persona, molt implicada en la cultura del país".
