El Parlament celebra el debat monogràfic sobre la salut mental
- Conversem sobre el debat especial amb Magda Casamitjana, directora del Pacte Nacional de Salut Mental.
- La responsable explica com la pandèmia del ha evidenciat els problemes de joves i grans
- Entrevista al 'Cafè d'idees' | La 2 i Ràdio 4
El Parlament de Catalunya celebra avui un ple monogràfic sobre la salut mental, un dels temes centrals per al Govern de Pere Aragonès. Parlem d'aquesta problemàtica i què pot suposar aquest debat amb Magda Casamitjana, directora del Pacte Nacional de Salut Mental, en una tertúlia amb Sara González i Milagros Pérez Oliva.
La responsable destaca la importància de què el Parlament debati aquesta problemàtica, que ha aflorat amb la pandèmia, però que es tracta d'una qüestió estructural. "O fem un canvi de mentalitat, o no ens en sortirem".
Casamijtna considera que el president Aragonès "s'ha arremangat" i que "es tira a la piscina". I és que, per a ella, existeix una incògnita de com respondran la resta de grups parlamentaris.
Propostes clares
El gran objectiu per al Pacte Nacional de Salut Mental, segons defensa, és que les propostes de resolució del plenari siguin molt clares. "Estem cansats de propostes de resolucions de 'farem', 'direm' i 'muntarem'". "Hem d'arribar a l'acord que no podem seguir fent el que estem fent. Ha d'haver-hi un canvi en la mirada de l'atenció a les persones", insisteix l'especialista.
Per exemple, veu "imprescindible" que hi hagi un sol pla, una estratègia de país, per sensibilitzar sobre la salut mental, el que també s'anomena "lluita contra l'estigma", però ella prefereix parlar de "sensibilitat". A banda d'explicar què és la salut mental, considera que la gent ha d'entendre quines són les problemàtiques s'han evidenciat durant la pandèmia, com la d'agressió, l'angoixa o la convivència. "Ens hem de posar tots d'acord", sintetitza.
D'altra banda, parla de la "finestreta oberta", uns espais que està fent la societat civil anomenats Espai Situa't. Demana que el Parlament ajudi en la coordinació perquè qualsevol que s'hi adreci li detalli a quines portes ha d'anar a trucar. "Si no ho blinda el Parlament, estem morts", lamenta.
En qualsevol cas, en aquesta línia, més enllà del que pensin els grups, el pacte ha de servir per "blindar la governança territorial, com es coordinen i donar accessibilitat a la feina".
L'efecte de la pandèmia
Per bé que la problemàtica ja existia, amb la pandèmia s'han posat indicadors que han permès avaluar realment la situació de la salut mental. Per això, ha "aflorat" el problema. Tot i que s'ha parlat molt dels problemes que ha tingut entre els més joves, Casamitjana insisteix que no es vol oblidar dels més grans. "Hi ha hagut moltes morts a casa de les persones de més de 65 anys", destaca. I és que, a partir d'aquesta edat, no s'acostuma a anar als centres de salut mental.
D'altra banda, explica com ha afectat la pandèmia als joves. Si bé en una situació normal els més joves surten i es mouen per esvair-se dels problemes, amb el tancament han demostrat el patiment de dues maneres: autolesionant-se o deixant de menjar. La directora diu que tot plegat s'ha fet especialment visible en les joves de 12 o 14 anys que han deixat de menjar: "Ens ha sobtat a tots".
Insisteix en que han passat d'aquesta vida moguda a estar tancats, molts en pobles, convivint en la seva família. "Aquest xoc en la realitat ha fet que tota la població, com a col·lectiu, hagi dit que 'fins aquí hem arribat'", diu. Per això, s'han derivat en molts atacs d'angoixa que han derivat a urgències, per bé que no es tracta d'un trastorn mental com a tal.
Això no obstant, explica que, mentre els més grans tenen més resiliència, els joves necessiten més temps. "T'acabes de trencar. És o sí o no. O tinc resiliència, o em tiro pel balcó", diu sobre les reflexions mentals.
El biaix de gènere
Casamijtna confirma que els problemes de salut mental afecten "molt més" a les dones que als homes. De fet, al plenari especial, per primera vegada, hi ha uns "7 o 8 punts" sobre qüestions de gènere com a propostes de resolucions.
"La dona pateix molt més", diu l'especialista, sigui perquè té "el maltractador allà mateix", si no que ha de "suportar" l'espai on treballa i la resta d'espais, "i això acaba explotant". Segons diu, "la salut mental està molt dirigida al sexe masculí", mentre "no hi ha una evidència científica al cos de la dona", sobre com reacciona en les dones.
"El tractament no ha de ser el mateix. No s'ho creuen quan tens un problema de salut mental", argumenta. Casamitjana afegeix que aquesta és clarament una reclamació del Pacte Nacional de la Salut Mental, que busca mirar "allò que falla" i no fer un altre "discurs de 250 pàgines".
A més, insisteix en el fet que no només es nota en les dones, també especialment les nenes. "No us podeu imaginar els problemes de nenes amb problemàtiques de violència masclista, de famílies normal, que de cop i volta aflora això", destaca sobre aquesta problemàtica "invisibilitzada" que provoca "molts problemes" en les nenes.
