Vall d'Hebron estrena una Unitat d'Arrítmies amb tractaments innovadors
- Les alteracions del ritme cardíac augmenten perquè creix l'esperança de vida i la supervivència dels pacients
- La nova unitat compta amb dos laboratoris d'electrofisiologia amb tecnologia punta
- Els professionals altament especialitzats i la tecnologia innovadora són claus per al diagnòstic
L'Hospital Universitari Vall d'Hebron ha posat en marxa una nova Unitat d'Arrítmies amb més capacitat per fer diagnòstics i avançar en el tractament d’aquesta malaltia.
Es posa en marxa en un moment on aquestes alteracions augmenten per l'envelliment de la població, que s'associa a factors de risc cardiovascular, com la hipertensió o la diabetis. També ha crescut la supervivència de persones amb cardiopaties, entre altres factors, gràcies als tractaments quirúrgics i percutanis.
Laboratoris d'electrofisiologia
La nova unitat compta amb dos laboratoris d'electrofisiologia amb tecnologia punta on es poden diagnosticar i tractar arrítmies lentes (bradicàrdies) i ràpides (taquicàrdies), tant d'adults com d'infants.
En el tractament dels infants, Vall d'Hebron, que és centre de referència en cardiopaties congènites, utilitza tecnologia avançada per evitar radiacions ionitzants.
Què és una arrítmia i què comporta?
El cor és una bomba de menys d'un quilo i mig que es divideix en quatre càmeres, dues aurícules i dos ventricles, que treballa per fer arribar la sang a tot el cos. El cor batega amb una freqüència de poc més d'un cop per segon; això equival a 100.000 cops al dia en adults i fins a 200.000 en nadons. Tot i aquest ritme implacable, la maquinària del cor pot fallar de diferents maneres, com per exemple saltar-se o afegir un batec per un error en l'impuls elèctric. Aquest trastorn és l'arrítmia.
La cap de la Unitat d'Arrítmies de Vall d'Hebron, la doctora Nuria Rivas, explica que "hi ha arrítmies perilloses i altres que no comporten risc vital, però que poden ser simptomàtiques i afectar la qualitat de vida".
A més, no totes les arrítmies van acompanyades de símptomes. La manera més fàcil de detectar-les és amb un electrocardiograma, tanmateix depenent de si aquesta és persistent o intermitent costarà més o menys fer el primer diagnòstic.
Els esportistes d'alta competició són sotmesos a proves periòdiques que es tradueixen en una prova d'esforç, un electrocardiograma i un ecocardiograma. "Amb aquestes proves, sabem si hi ha una alteració estructural del cor, per exemple. Això no obstant, tenir uns resultats sense cap alteració no és garantia que la persona no pugui fer una arrítmia", assenyala la doctora Rivas. Els professionals altament especialitzats i la tecnologia innovadora són claus per al diagnòstic.
Unitat d'arrítmies Vall d'Hebron
Rivas indica que amb la nova unitat passen de tenir una sala d'electrofisiologia a dues, on realitzen procediments invasius, com estudis de conducció per al maneig del pacient amb síncope, ablacions cardíaques o implantació de dispositius com marcapassos i desfibril·ladors. "Gràcies a la tecnologia actual, els electrofisiòlegs poden fer diagnòstic i tractament en una mateixa sessió", destaca.
Les sales d'electrofisiologia disposen d'aparells de raigs X d'última generació que permeten minimitzar la dosi de radiació, així com sistemes de navegació 3D que permeten visualitzar el cor dels pacients i els catèters per a tractar les arrítmies en temps real a través d'un ordinador.
