Alejandro Palomas: 'Jo soc el resultat d'això'
Noms Propis - Alejandro Paloma explica aspectes de la seva vida que han marcat les seves obres
- Assejtament escolar, abús sexual per part d'un docent i una relació 'infernal'
- Coneix tots els detalls a l'entrevista completa, a RTVE Play
Alejandro Palomas és llicenciat en filologia anglesa i màster en poètica pel New College de San Francisco. Ha compaginat el periodisme amb la traducció d'autors importants i amb la poesia. Ha publicat també les novel·les "El agua del mundo", "Agua cerrada" i "El tiempo que nos une". El 2016 va rebre el Premio Nacional de Literatura Juvenil i el 2020 va obtenir el Premi Nadal per la trilogia "Una madre", "Un perro" i "Un amor". Recentment, ha publicat "Un país con tu nombre", portada al cinema i al teatre, que s'ha traduït a més de vint llengües.
"Jo vaig ser un nen trist", comença dient Palomas. El filòleg afegeix que era un nen molt precoç per a tot. Era superdotat. Però realment la seva infància es va truncar als vuit anys, quan un docent abusava d'ell sexualment a l'escola: "Quan pateixes abusos, la fase crucial no és quan els estàs patint -que també-, sinó després. Jo soc el resultat d'això", explica Palomas. A més, l'escriptor comenta que va patir assetjament escolar durant molts anys: "Amb tot, vaig haver d'anar posant-me crostes fins a l'edat adulta, on has de descrostar-te. I costa molt descrostar-te de tanta crosta", reflexiona l'autor.
Quant a l'assetjament escolar que va patir, Palomas diu que "era diferent en tants sentits que tenia tots els números, era la diana perfecta. Era un nen efeminat que li agradava llegir, molt fantasiós, fill d'una dona molt particular. Jo ja estava acostumat que em peguessin, es burlessin de mi o em fessin la vida impossible, però el que més temia i em dolia era que es fiquessin amb la meva mare. Els nens de la meva classe van adonar-se'n i anaven a fer mal amb això", explica el filòleg.
Alejandro va marxar de casa, principalment perquè la relació entre els seus pares no era bona. I la relació de l'autor amb si mateix tampoc ho era. Quan va acabar la carrera, va anar a viure als Estats Units, a una universitat on ensenyaven únicament poesia: "Volia anar-me'n el més lluny possible", reconeix el novel·lista, que va finançar els estudis demanant un crèdit que va avalar la seva mare.
Alejandro Palomas quan va guanyar el Premio Nacional de Literatura Juvenil el 2016. RTVE Catalunya
Després de l'experiència americana, Palomas va tornar a Barcelona i va viure-hi durant les Olimpíades. Després, l'escriptor va tenir anhel de tornar a Sant Francisco, però al cap d'una setmana va adonar-se que ja no era el lloc on volia viure. Va viatjar a Xile a conèixer la seva família (la de part de la seva mare), on va viure durant tres anys. Després, l'autor va tornar a Barcelona i al cap de poc temps va marxar a viure a Madrid, on gràcies als seus estudis va poder guanyar-se la vida de traductor.
A Madrid va tenir una relació que ell cataloga com un "infern": "Em van maltractar psicològicament i vaig témer per la meva salut mental". Palomas va posar fi a la relació i va tornar a Barcelona, malalt. A l'escriptor se li va identificar un tipus de miàlgia que no van saber diagnosticar i que va patir durant deu anys: "He passat mesos al llit, sense poder anar al bany. Em feien mal els dits, la cara, no podia respirar. Durant molts anys tenia aquests brots que em deixaven K.O. I això va permetre'm alliberar-me de la relació".
Moltes d'aquestes vivències es reflecteixen a les obres de l'escriptor. L'autor reconeix que els seus llibres parteixen d'una realitat coneguda i que treballa amb un material molt proper. "Sempre intento aplicar el que he après en els personatges amb els quals treballo, perquè em preocupa que qui llegeix els meus llibres surti millor del que ha entrat. Implico molt al lector en el que faig", explica Palomas.
L'escriptor confessa que "El tiempo que nos une" és la seva debilitat. Tanmateix, l'autor reconeix que en la seva darrera obra, "Un país con tu nombre", tanca el cercle, és el principi i el final, on explica totes les veritats. "Si em morís, no necessitaria escriure més. Tot el que he après, viscut, pensat, tot està aquí. He donat el que és veritat, el que és genuí".
