El Parlament aprova els Pressupostos del 2022 gràcies als comuns
- Els comptes entraran en vigor l’1 de gener
- La despesa total creix un 17% respecte a 2020
- El Govern tanca amb els comuns l’acord pels pressupostos de l’any vinent
Els pressupostos de la Generalitat entraran finalment en vigor l'1 de gener, després que la cambra catalana ha donat el vistiplau amb els vots a favor d'ERC i JxCat, l'abstenció dels comuns, i el vot en contra de la resta de l'oposició.
Aragonès dona les gràcies al seu Govern
El president català, Pere Aragonès, ha celebrat l'aprovació dels comptes per 2022 i ha agraït als grups del seu executiu i els comuns haver permès que tirin endavant: "Ens ajudaran a fer de Catalunya un país millor".
En una breu intervenció després de la votació dels pressupostos en el ple del Parlament, ha sostingut que els comptes serviran per "avançar en les transformacions verda, feminista i democràtica" a les quals es va comprometre en la seva investidura, i també ha donat les gràcies al Govern i especialment al conseller d'Economia, Jaume Giró.
Precisament Giró ha lamentat no haver pogut comptar amb la CUP. La diputada dels anticapitalistes, Eulàlia Reguant, ha respost acusant-los de "trencar la majoria del 52% per aplicar polítiques que van en contra de la gent".
El conseller d'Economia, Jaume Giró, durant el debat al Parlament EFE
Un cop aprovada pel ple del Parlament, la llei de pressupostos de la Generalitat entrarà en vigor el proper el proper 1 de gener, per primera vegada en els darrers 11 anys. La despesa total és de 38.139 milions d'euros, amb un increment de 5.618 (17,3%) respecte dels últims comptes aprovats de 2020. La previsió d'ingressos no financers i no finalistes és de 27.256 milions d'euros, 394 més (1,5%).
Suport dels comuns
Els comptes tiren endavant gràcies a l'aval dels comuns, amb qui el Govern va aconseguir un acord després que les negociacions amb la CUP fracassessin. Junts per Catalunya va retreure precisament a ERC que finalment no aconseguís treure els pressupostos amb la majoria independentista de la investidura com s'havien plantejat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d'Economia, Jaume Giró.
Malgrat les divisions entre els socis de l'Executiu, Aragonès i els comuns van arribar a un acord 'in extremis' poques hores abans del debat a la totalitat i que incloïa l'aprovació dels Pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona: els comuns facilitaven l'aprovació dels comptes de la Generalitat i ERC rectificava el seu 'no' i donava suport a les d'Ada Colau.
En vigor l’1 de gener
Es tracta dels primers Pressupostos aprovats pel Govern d'Aragonès. A més, es compleix l’objectiu de tenir-los vigents l'1 de gener, cosa que no ha passat des del 2010, quan el tripartit estava encapçalat per José Montilla.
El projecte de llei de Pressupostos contempla un dèficit de 1.487 milions, equivalent al 0,6% del PIB, la taxa de referència per poder obtenir finançament en 2022, i un augment de 588 milions d'euros en recaptació d'impostos cedits i propis, a causa dels tributs al CO₂ i instal·lacions que afecten el medi ambient.
Les claus de l’acord amb els comuns
L'acord amb els comuns ha introduït en els comptes una reducció de l'IRPF en les rendes més baixes, una paga extra al personal de neteja dels centres sanitaris, un augment de les partides en el dentista públic i salut mental, 160 milions per reduir llistes d'espera i estudiar la incorporació de càmeres de vídeo a les llançadores de foam dels Mossos d'Esquadra, entre d'altres.
A més, van acordar amb la formació d'Albiach introduir un nou impost als aliments ultraprocessats, i una nova taxa "finalista" els diners de la qual aniran destinats a protegir els petits productors i al mercat de proximitat.
750 milions per habitatge i una energètica pública
A aquestes mesures s'afegeixen quatre milions per a un pla pilot sobre la renda bàsica universal, 500.000 euros per engegar una energètica pública i 750 milions en habitatge amb la possibilitat d'estendre'ls a 1.000, com demanaven els 'cupaires'.
També inclouen 90 milions per instaurar la gratuïtat de l'educació infantil de 2 a 3 anys (P2) a partir del curs vinent, mentre que la llei d'acompanyament elimina l'obligació de presentar els Pressupostos abans de 10 d'octubre, suprimeix la diferència entre funcionari de carrera i personal interí, i encarrega a la Conselleria de Salut elaborar un full de ruta per internalitzar el servei 061 Salut Respon, entre d'altres.
