La Sala Versus Glòries acull una faula sobre la pèrdua dels éssers estimats
- Faula en to de comèdia sobre la pèrdua dels éssers estimats, l’enyorança i el pas del temps, escrita com "un cant a la vida"
- L'autor parla de la relació íntima que sovint es manté amb els morts i com aquests continuen influint en les nostres vides
La Sala Versus Glòries estrena aquest dimecres 'Potser somiar', del dramaturg canari Antonio Tabares amb traducció i dramatúrgia de Sergi Belbel i dirigida per Roc Esquius. L’obra és una faula en to de comèdia sobre la pèrdua dels éssers estimats, l’enyorança i el pas del temps, escrita com "un cant a la vida" i al vincle amb els altres.
Belbel torna a Tabares, a qui considera el millor autor espanyol viu, adaptant un dels seus darrers textos, "una mena de 'Love actually' en petit, molt adequat per aquests dies", diu el flamant guanyador del Premi Sant Jordi de novel·la amb el seu debut en el gènere, 'Morir-ne disset'. El Versus Glòries confia a salvar el Nadal tot i les noves restriccions i, sobretot, per l'aturada de la venda anticipada.
Paradoxa de l'existència
A 'Potser somiar' Tabares parla amb tendresa sobre la paradoxa de l’existència, la por de la pèrdua i l’angoixa de l’absència. La mort sobtada de l'Imma en una operació a cor obert trasbalsa tots els que l'envolten, però el seu record segueix molt present a través dels somnis d'aquelles persones que la necessiten. Amb aquesta faula l'autor parla de la relació íntima que sovint es manté amb els morts i com aquests continuen influint, encara que de manera intangible, en les nostres vides.
No acceptar la mort
"L'obra sorgeix d'una rebel·lia davant una mort sobtada, de no acabar d'acceptar-ho", explica l'autor. "La relació que seguim tenint amb aquells que han mort a vegades és més que un record, si és algú molt proper tens la sensació que encara està aquí amb tu". L'autor de La Palma parteix de la premissa que hi ha somnis amb "tanta consistència o més que les experiències viscudes".
Encara que parteix de la mort, la peça és "un cant a la vida", a la relació amb els altres i una invitació a apreciar cada minut que vivim, apunta el seu autor. Sergi Belbel, hi afegeix que es podria descriure "com un 'Love actually' però en petit" i que és per tant molt adequada per aquestes dates.
Aforaments, "millor al 70% que al 0%"
Davant l'evolució de la pandèmia i les darreres restriccions aprovades pel Govern, Sergi Belbel, es resigna pensant que "millor el 70% que el 0%". El dramaturg anima en tot cas el públic a anar al teatre, doncs segueix considerant-ho un espai segur on "no s'han produït contagis" (entre el públic).
El mateix pensa Jofre Blesa, codirector del Versus Teatre, que es resigna davant la reducció obligada dels aforaments al 70% (de 96 butaques, a partir de demà en podran omplir 67). És "un cop fort, altre cop", diu, però que s'encaixa amb esportivitat degut a la situació de pandèmia. A més, la preocupació d'aquesta (i altres sales) no és tant aquest límit sinó l'aturada important de la venda anticipada que es registra aproximadament des del diumenge passat, coincidint amb les notícies sobre l'explosió de contagis de coronavirus.
