El telescopi James Webb ja és a l'espai
- Culmina amb èxit l'operació de llançament a l'espai, que presentava molts riscos
- L'aparell trigarà un mes a desplegar-se i no estarà operatiu per fer ciència fins d'aquí a mig any
- Es tracta del telescopi més potent que mai ha explorat l'espai i podrà analitzar els orígens de l'Univers
El millor telescopi espacial de tots els temps, el James Webb, ja és a l'espai i en els propers dies anirà desplegant progressivament la seva estructura i el seu instrumental. Es tracta d'un procés complex que durarà un mes i és una operació tan delicada o més que la maniobra de l'enlairament que s'ha fet aquest dissabte. A causa de la seva envergadura el telescipi ha hagut de viatjar doblegat a l'interior del coet Ariane 5 que l'ha portat més enllà de l'estratosfera.
Una peça d'enginyeria d'alt valor tecnològic
El telescopi James Webb fa vuit metres d'alçada i el seu escut solar, format per cinc capes fines d'un material especial anomenat kapton, té la mida d'una pista de tennis. Per aquest motiu s'ha hagut de doblegar com si es tractés d'una figura de papiroflèxia per reduir la seva dimensió a 10,6 metres d'alçada i 4,5 d'amplada. Els miralls primari i secundari, així com el para-sol solar són alguns dels elements que hauran de recuperar la forma original durant el mes que trigarà a arribar al seu lloc d'observació, situat a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra.
Moment en què s'enlaira el coet Ariane 5 per portar a l'espai el telescopi James Webb | EFE
L'escut tèrmic per protegir-lo del sol, una de les estructures més cridaneres del telescopi, es començarà a desplegar el proper dimarts. Quan acabi aquesta fase tot seguit es desplegarà i encaixarà el mirall secundari. A partir del dia 12 de la missió arribarà el torn del mirall primari, les dues ales laterals del qual es desplegaran i acoblaran amb la zona central, creant així un mirall únic format per 18 hexàgons amb un diàmetre total de 6,5 metres, que caldrà provar i calibrar durant tres mesos. Tot aquest conjunt d'operacions, que la NASA descriu com "un ballet complicat" s'ha de fer amb precisió mil·limètrica.
El James Webb, l'hereu del Hubble
Què és el telescopi James Webb? Es tracta de l'aparell d'observació més gran i més potent que la humanitat ha enviat a l'espai. Un aparell únic en les seves característiques i que es convertirà en la referència per als astrònoms de tot el món. És un projecte fruit de la col·laboració entre les agències espacials dels Estats Units (NASA), Europa (ESA) i el Canadà (CSA).
Per què hi ha tantes expectatives amb aquest projecte?Per què hi ha tantes expectatives amb aquest projecte? A banda del mirall principal de 6,5 metres de diàmetre, destaquen els quatre instruments científics d'última generació dissenyats per captar la llum infraroja de l'univers, invisible a l'ull humà. Gràcies a aquesta sensibilitat sense precedents podrà captar la llum emesa fa més de 13.500 milions d'anys. Els científics esperen poder veure les primeres galàxies que van néixer després del Bing Bang, l'explosió que es creu que va donar origen a l'Univers. El James Webb també podrà observar planetes del nostre sistema solar i els que orbiten altres estrelles. L'estudi de la la composició química d'aquests cossos celestes podria significar el descobriment de vida extraterrestre.
Què el fa diferent del telescopi Hubble?Què el fa diferent del telescopi Hubble? Són diferències tecnològiques fonamentals. Les més importants són la seva capacitat d'observar l'univers a l'espectre infraroig, mentre que el Hubble està centrat en la llum visible, i la gran mida del mirall primari (6,5 metres pels 2,4 del Hubble), que li permet observar més lluny en la distància i, en conseqüència, més enrere en el temps. Una altra gran diferència és el seu escut solar, format per cinc capes de kapton i de la mida d'una pista de tennis, per evitar que el sol hi incideixi i poder així operar a -230 graus.
L'escut tèrmic protegeix el telescopi dels rajos solars i el permetrà funcionar a -230 graus | REUTERS
El Hubble fa 31 anys que opera, però el James Webb tindrà una vida aproximada d'una dècada, marcada per l'ús del combustible per corregir i mantenir la seva òrbita. A més a més, en estar a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, no són possibles missions tripulades per reparar-lo o actualitzar-lo.
Fins on viatjarà i quant trigarà a arribar a aquest punt?Fins on viatjarà i quant trigarà a arribar a aquest punt? Se situarà en un punt anomenat Lagrange 2, a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, i orbitarà el Sol. Els punts Lagrange són cinc posicions de l'espai on l'atracció gravitatòria del Sol i la Terra s'equilibren, cosa que proporciona ubicacions estables per a les astronaus. Els enginyers passaran un mínim de sis mesos calibrant i provant els instruments perquè el telescopi quedi llest per fer ciència.
Per què aquests primers dies són la part de la missió més crítica?Per què aquests primers dies són la part de la missió més crítica? El James Webb és tan gran que no hi cap sencer a cap coet. Per això s'ha hagut de llançar doblegat com si fos una figureta de papiroflèxia i s'haurà de desplegar mentre viatja al seu destí.
El telescopi James Webb s'anirà desplegant durant diverses setmanes, mentre viatja cap al seu destí a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra | EFE
La recomposició i tensat de l'enorme escut solar s'iniciarà als tres dies, i als dotze començarà el desplegament i la recol·locació del mirall primari format per 18 hexàgons. Aquestes són només algunes de les delicades fases per les quals haurà de passar i que cap aparell no ha realitzat mai abans.
