Vacunes: el factor que ha capgirat el curs de la pandèmia
- La taxa de vacunació de Catalunya està entre les més altes del món i ha estat decisiva per frenar el virus
- Un any d'experiència ha demostrat que vacunar-se redueix significativament els pitjors efectes de la covid
- Queda molt marge de millora a l'hora de resoldre la desigualtat en l'accés a les vacunes a nivell mundial
Fa un any tot eren incògnites i dubtes. No se sabia si unes vacunes desenvolupades en un temps rècord i basades en una nova tècnica (la modificació de l'ARN missatger) serien efectives per lluitar contra la pandèmia de la covid 19. Eren la primera arma seriosa de què disposava la humanitat per prevenir les conseqüències més severes de la malaltia, i la recepta que més es desmarcava de les tradicionals eines epidemiològiques per evitar contagis de malalties infeccioses, com ara confinaments, mascaretes, higiene, etc, que es venien aplicant des de l'Edat Mitjana.
Les empreses farmacèutiques que les havien dissenyat i desenvolupat, sovint amb una ingent quantitat de diners públics al darrere, afirmaven que eren segures i els assajos clínics havien demostrat que funcionaven. De seguida les agències reguladores van garantir-ne l'aprovació amb caràcter d'urgència i els països desenvolupats d'Occident van començar a administrar-les per acabar d'una vegada amb el malson d'un virus que havia situat l'economia i l'organització social del món contemporani al llindar del desastre.
Doncs bé, ara que es compleix un any de l'administració de vacunes contra la covid 19 a Catalunya es pot assegurar amb un alt grau de certesa que la prova s'ha superat amb nota. Dins la comunitat científica ja ningú dubta que els preparats fabricats ara per ara per mitja dotzena de companyies (en vindran més) no només confereixen un grau alt de protecció, sinó que l'experiència acumulada en aquests 365 dies servirà per encara millor el futur immediat.
Un any de vacunació a Catalunya
La primera vacuna a Catalunya es va administrar el 27 de desembre de 2020. Va ser per a la Josefa Pérez, una dona de la residència Feixa Llarga de l'Hospitalet de Llobregat. Des d'aleshores se n'han posat gairebé tretze milions i mig més. En un començament el ritme va ser lent perquè estava condicionat per la capacitat de fabricació i distribució de les companyies, que en aquell moment era força limitada.
La vacunació en aquelles primeres setmanes i mesos, doncs, es va circumscriure a la població més vulnerable (persones més grans de 70 anys, malalts crònics o immunodeprimits, i fins i tot alguns treballadors essencials). A partir de la primavera es van anar incorporant progressivament altres franges d'edat i les injeccions es van disparar.
A Catalunya el pic de dosis administrades va ser la primera setmana de juliol, fregant les 730.000 en un període de 7 dies. L'arribada de les vacances i la millora de la situació pandèmica durant el mes de setembre va fenar novament el ritme, fins al punt que el Departament de Salut va arribar a tancar alguns dels centres de vacunació massiva. Des de fa un parell de mesos i mig el ritme de vacunació s'ha reactivat, coincidint amb la implantació del certificat covid i, sobretot, la campanya de dosis de reforç. De fet, les últimes setmanes tres de cada quatre vacunes que s'administren corresponen a aquestes dosis de reforç.
Una exitosa campanya de vacunació
Catalunya és un dels territoris d'Europa amb un percentatge de població vacunada més elevat. A totes les franges d'edat, llevat la dels nens menors de 12 anys que van començar a vacunar-se a principis d'aquest mes, més d'un 70% ha rebut ja la pauta completa, i entre les persones de més edat i, per tant, més vulnerables, la cobertura amb dosi de reforç ja supera el 80%.
Durant molts mesos el problema de la campanya de vacunació va ser que la demanda superava l'oferta, és a dir, hi havia més braços disposats a vacunar-se que vials disponibles. Després de l'estiu això va canviar i fins i tot van caducar desenes de milers de vials.
Amb la vacunació estancada, l'arribada del fred i l'inici de la sisena onada el Departament de Salut va haver de buscar fórmules que anessin més enllà de les campanyes divulgatives per convèncer a la quarta part de la població que encara no s'havia vacunat. Tot i que el conseller Josep Maria Argimon ha negat sempre que el motiu fos aquest, el cert és que la imposició del certificat covid per accedir a certs espais interiors ha disparat l'administració de primeres dosis. Des que fa un mes la Generalitat va aprovar la mesura les injeccions de primeres dosis s'ha multiplicat per cinc.
Per què és important vacunar-se?
Més enllà de certs col·lectius negacionistes, que difícilment canviaran de comportament, encara hi ha moltes persones que dubten sobre l'eficàcia de les vacunes dissenyades contra la covid 19. Sempre que s'injecta una substància al cos és lògic preguntar-se si val la pena o no, i cal fer una avaluació del risc que suposa fer-ho en comparació amb les probabilitats d'infectar-se i patir conseqüències severes.
Les dades que des del mes d'octubre publica setmanalment el Ministeri de Sanitat no deixen espai per al dubte. En totes les franges d'edat les xifres de casos d'infecció, de persones hospitalitzades i mortes són molt més altes entre les persones no vacunades que entre les que ho estan. La diferència és més baixa entre la població jove però entre les persones de més de 60 anys la diferència és abismal.
Vist d'una altra manera, el risc d'acabar a una Unitat de Cures Intensives és entre 18 i 25 vegades superior per a una persona de més de 60 anys, i el risc de morir també és més de 10 vegades superior si ho comparem amb les persones que estan vacunades. Fins i tot entre la població més jove estar vacunat redueix de forma significativa el perill d'agafar la malaltia i tenir problemes greus de salut.
El repte pendent, vacunar el món
L'arribada fa unes setmanes de la variant òmicron, detectada per primer cop a Sud-àfrica, va disparar totes les alarmes davant d'un virus que presentava moltes mutacions i podia escapar a la protecció que confereixen les vacunes disponibles. Amb el pas dels dies aquesta por s'ha anat apaivagant però el sorgiment d'aquesta variant (i d'altres que de ben segur apareixeran) a països amb taxes de vacunació baixes ha tornat a posar de manifest que acabar del tot amb la disrupció que ha suposat la pandèmia passa per vacunar la població mundial. De poca cosa serveix que les societats riques estiguin immunitzades, com és la situació actual, si la protecció no arriba a altres indrets.
Amb la intenció d'incrementar l'equitat en el repartiment de vacunes les Nacions Unides impulsen el projecte Covax. Es tracta d'una iniciativa que pretén fer arribar dosis a països d'ingressos baixos i mitjans. S'havia fixat com a objectiu lliurar més de 2.000 milions de dosis a tot el món a finals d'any però ja seria tot un èxit arribar a la meitat d'aquesta xifra, donades les complicacions amb el subministrament i el lliurament. Unes condicions que s'han vist agreujades des de l'aparició de la variant òmicron, que ha suposat nous obstacles en la circulació de mercaderies entre països. A més a més, encara existeix una diferència molt important entre les dosis que els països rics s'han compromès a fer arribar als països pobres i les que ja han estat efectivament entregades.
