Ja ho saps perquè la teva jornada laboral és de 8 hores?
Perduts en el Temps - Perduts en el temps ens porta a l'època del conflicte obrer més important que s'ha viscut mai a Catalunya i a l'estat: la vaga de la Canadenca
- Gràcies a l'esforç i decisió dels treballadors que van fer 40 dies de vaga, es va aconseguir limitar la jornada a 8 hores
- Barcelona va ser el primer lloc del món on es va implantar el que ara es considera un dret laboral inqüestionable
Al capítol Que es faci la llum del programa Perduts en el temps, l'Anna Beltran ens mostra com era la realitat dels primers anys amb llum elèctrica. Ara fa poc més de cent anys, les màquines de vapor anaven desapareixent i els sindicats tenien una força que ni ells s'esperaven. Si avui en dia la jornada laboral està reconeguda en 8 hores arreu del món és perquè milers d'obrers de la província de Barcelona es van unir entre febrer i març del 1919 i van canviar les coses per sempre.
Riegos y Fuerza del Ebro, coneguda com La Canadenca, a l'avinguda del Paral·lel, al Poble Sec de Barcelona
La Canadenca: 8 treballadors acomiadats.
L'empresa Riegos y Fuerza del Ebro, anomenada popularment la Canadenca perquè la majoria dels inversors eren del país nord-americà, construïa grans centrals hidroelèctriques. El 1919 ja en tenien en funcionament les de la Noguera Pallaresa: al Segrià, el salt de Seròs, i al Pallars Jussà, el pantà de Sant Antoni, al terme de Talarn, i la central de Sossís.
A Europa els treballadors reclamaven des de feia molts anys la jornada limitada a 8 hores de feina. Però mentre va durar la Gran Guerra (1914-1918) els governs deien que no era el moment. Quan es va acabar, tampoc.
Espanya havia estat neutral durant el conflicte i va fer caixa amb l'aturada de moltes fàbriques del continent. Els guanys no es van invertir pas en cap millora laboral o tecnològica. Quan la indústria europea va engegar màquines, van caure les vendes i el mercat intern no podia absorbir la producció.
A la Canadenca comencen per retallar el sou als treballadors de facturació, a les oficines del Poble Sec. Són 8 homes i decideixen assessorar-se al sindicat. Es tracta de la CNT, la Confederació Nacional del Treball, d'ideologia anarcosindicalista fundada a Barcelona el 1910 i que el 1918 compta amb 345.000 afiliats.
Soldats fent guàrdia als carrers de Barcelona durant la vaga de la Canadenca
La direcció de la companyia elèctrica s'assabenta que els obrers recorren al sindicat i els acomiada. El 5 de febrer, la CNT crida a la vaga. Els treballadors s'indignen, es consciencien i se senten forts davant la unió que representa el seu sindicat. El dia 10, la companyia els dona un ultimàtum, però la vaga no s'atura. Assassinen un cobrador i creix encara més l'ànim de no tornar a treballar, passi el que passi. Dotze dies després, el dia 17, s'atura el tèxtil on, com recorda l'historiador Josep Termes, 'predominen les obreres'.
El 21 de febrer està aturat el 70% de la força productiva de la província de Barcelona. A la capital catalana no hi ha llum. El 27 de febrer s'afegeixen a la vaga els treballadors de les companyies d'aigua, gas i els tramviaires. Els pocs tramvies que circulen els condueixen soldats. El dia 7 de març s'hi afegeixen a la vaga els treballadors dels Ferrocarrils de Catalunya i Sarrià.
El capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch Carrió, militar absolutista i avi de qui seria un dels colpistes del 23-F, aplica l'ordre del govern espanyol i militaritza els treballadors. Si un no obeeix, és empresonat a Montjuïc. Quan arriba el mes de març hi ha més de tres mil obrers tancats al castell. El 13 de març es declara l'estat de guerra.
Durant la vaga de la Canadenca, els militars posaven en marxa i vigilaven infraestructures d'aigua, llum o gas MNHC
La patronal fa mans i mànigues per resoldre el conflicte i posar les fàbriques en marxa. Madrid nomena un governador civil que seu a negociar amb els sindicats el dia 15. I el dia 17, només 48 hores després, accepten aplicar les 8 hores de jornada laboral, pagar el mig mes perdut i alliberar els presos. A la Canadenca fins i tot apugen els salaris.
Què ha passat? Com és possible? Ah! El pànic dels empresaris a la fallida. El moviment obrer català ha guanyat un dret per a tot el món. Davant d'un dels llocs on es van reunir els anarquistes de la CNT per prendre una decisió important, les Arenes de Barcelona, ens en parla l'historiador Dani Cortijo.
Les àmplies conseqüències de la vaga de la Canadenca
La reivindicació que es van guanyar definitivament, el límit de 8 hores de feina al dia, es va aplicar per primer cop a la Història a Barcelona. Poc a poc s'aniria estenent per tot el món. A més, van apujar el sou als obrers, van readmetre els acomiadats i gairebé tots els empresonats van quedar lliures.
Després d'aquelles setmanes sense subministrament de llum, amb aldarulls i grans manifestacions als carrers, la vigilància dels militars o les amenaces de la patronal, els empresaris van crear el Foment del Treball, les dretes van organitzar-se en partits ultraconservadors i la Lliga Regionalista, que havia demanat mà dura contra eles vaguistes, va quedar molt afeblida.
Els anarquistes van estendre el terror entre 1916 i 1919. Però l'èxit de la vaga de la Canadenca va fer repensar molts anarcosindicalistes: s'adonaren que matar empresaris o directors de fàbriques no els havia donat tant de fruit com la força obrera ben aplicada. A més, se'ls va acceptar la capacitat de negociació com a interlocutors en el cas de conflicte laboral.
Però no tots a la CNT van acceptar aquests avanços. Els més violents van iniciar l'anomenat pistolerisme, assassinats d'uns i d'altres al carrer en una època de terror que desembocaria en el cop d'estat de Primo de Rivera, el 1923.
