Apareixen sis obres inèdites del pintor Marià Fortuny
- És un dels artistes amb major projecció internacional del segle XIX després de Goya
- "El pati dels Arrayanes de l'Alhambra" és l'obra més important que s'ha trobat
- La investigació ha estat a càrrec de Francesc Quilez i Mireia Berenguer, historiadors del MNAC
L'art del pintor Marià Fortuny reviu de nou amb la troballa de sis dels seus quadres als quals s'havia perdut la vista. Es tracta d'un dels artistes amb major projecció internacional del segle XIX després de Goya. Va morir amb 36 anys, i es van posar en venda totes les seves obres. Ara, els quadres renaixen gràcies a aquesta investigació.
"El pati dels Arrayanes de l'Alhambra"
Els historiadors Francesc Quilez i Mireia Berenguer han localitzat aquests sis quadres als quals se'ls havia perdut la pista. Entre ells, es troba "El pati dels Arrayanes de l'Alhambra", una obra de la qual només es coneixia la imatge en blanc i negre d'una fotografia de 1873 que hi havia del seu taller romà. És la més gran de les troballes i mai s'ha exposat.
Després d'una "àrdua i fatigosa recerca detectivesca", els historiadors han acabat donant amb el seu actual propietari: una col·lecció privada d'un anglès que prefereix mantenir l'anonimat.
Fantasia sobre Fausto 1866. Oli sobre tela Museu del Prado
Més obres de Fortuny
També han trobat "Esmorzar en un vell convent a l'Alhambra", del qual es tenien notícies per un dibuix que el pintor va enviar en una carta al col·leccionista José Domingo d'Irureta Goyena.
En les perquisicions dutes a terme per al rastreig de les obres desaparegudes de Fortuny, també han localitzat "La corrala de Santiago" i "L'afilador de sabres", totes dues en sengles col·leccions privades de Barcelona.
A Nova York, tots dos investigadors han trobat una segona versió, pintada en 1868 davant l'església de Santa Cruz de Madrid, de "Processó interrompuda per la pluja", una escena de carrer d'inspiració goyesca.
"El jardí dels poetes", obra irrecuperable
D'altra banda, algunes obres són ja irrecuperables com "El jardí dels poetes", una de les quals més fama li va donar en vida i per la qual es van arribar a pagar 90.000 francs i que va ser destruïda per un incendi.
Quilez i Berenguer han escrit la gènesi de les obres, les seves vicissituds i el seu "continu traspàs de propietari en propietari". Ho donaran a conèixer en una futura publicació de la revista científica de la UAB, "Locus Amoenus".
