Psicòlegs i pallassos porten somriures a les escoles més vulnerables de Barcelona
- Es preveu atendre prop d'un miler de nens i nenes de 3 a 11 anys provinents de barris amb un alt índex de vulnerabilitat
- La pandèmia ha agreujat alguns dels problemes dels nens i nenes com la impulsivitat o la dependència de les pantalles
La pandèmia ha fet estralls, intensament, en la salut mental entre joves i infants. Ho saben als centres educatius amb alumnat vulnerable. Un projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona i Pallassos sense Fronteres intenta posar-hi remei, portant somriures a les escoles, perquè riure és terapèutic.
Psicologia i somriures
Es tracta d'una iniciativa que combina dues teràpies: unes trobades entre els psicòlegs de la Unitat de Trauma, Crisi i Conflicte de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb mestres i famílies, així com uns espectacles de pallassos i circ per als alumnes.
En total es preveu atendre prop d'un miler de nens i nenes de 3 a 11 anys provinents de barris amb un alt índex de vulnerabilitat i risc d'exclusió social on la pandèmia ha causat les conseqüències econòmiques, socials i psicològiques més greus.
El primer equipament educatiu on s'ha portat a terme ha estat el CEIP Eduard Marquina, on fa dues setmanes es van fer les sessions psicoeducatives, una destinada als docents del centre i una a les famílies.
Pallassos Sense Fronteres al CEIP Eduard Marquina
Els principals problemes ocasionats per la covid
Els efectes de la covid han quedat reflectits en l'estat emocional de molts infants. Entre les conductes que més han aflorat, segons el director d'aquest centre: hi ha un augment de les hores que passen davant les pantalles, "i no sempre amb continguts educatius".
Pallassos Sense Fronteres al CEIP Eduard Marquina
També una major impulsivitat i una manca de paciència. Igualment és comú identificar problemes de son que deriven en irritabilitat, així com un augment de pors diverses, "per exemple d'estar al carrer o utilitzar objectivament el gel hidroalcohòlic".
Després de les sessions, es deixen passar quinze dies, durant els quals els participants han de complir amb els "deures" que els han donat. "Demanem als docents i les famílies que parlin d'allò què ha passat durant la pandèmia i de com podem tornar a la normalitat. Quan han acabat de parlar, venen els pallassos", apunta.
“"Cal parlar de les coses"“
Una combinació que "funciona d'allò més bé", precisament, perquè demostra que "no passa res" i que "cal parlar de les coses". "Hem mesurat l'efecte de les actuacions de pallassos i pugen molt l'estat d'ànim. Les actuacions són curatives, fan riure i demostren que ens ho podem passar bé malgrat tot el que està passant".
Pallassos Sense Fronteres al CEIP Eduard Marquina
Un balanç d'allò més positiu
Després d'aquesta primera experiència, el centre ha valorat molt positivament haver-hi pogut participar. "Com a escola aquesta oportunitat ens va molt bé, perquè detectem que hi ha molta necessitat al barri", afirma Martín, "és un ajut i una oportunitat per mitigar els efectes de la pandèmia. Durant els pròxims mesos de desembre i gener el projecte es repetirà en dos centres més, al CEIP Concepción Arenal, també a Besòs-Maresme, i al CEIP La Pau, al barri de La Verneda.
