Cristina Plazas ens convida al riure al teatre amb els '53 diumenges' de Cesc Gay
- L'actriu Cristina Plazas ens assegura que riurem a cor que vols amb l'obra 53 diumenges de Cesc Gay, al Teatre Romea
- En la conversa amb Tània Sàrrias al programa Punts de vista, s'ha lamentat de la inseguretat de la seva professió
- La que va ser el personatge de Laura a la sèrie de RTVE 'Estoy Vivo' ens ha explicat la seva nova passió: fer oli
FRANCESCA PUIG
Punts de Vista ha rebut l'actriu Cristina Plazas quan tot just fa pocs dies ha passat un altre cap d'any damunt l'escenari. I no a quasevol sinó a l'estimat i mític Teatre Romea de Barcelona. Hi representa, amb Pere Arquillué, Àgata Roca i Lluís Villanueva, l'obra de Cesc Gay 53 diumenges.
Plazas ens ha explicat com gaudeix de la seva feina tot i que no la va començar de maneral vocacional. El que més li preocupa és la incertesa de la professió, però ara està gaudint molt perquè diu que aquesta comèdia de Gay fa riure i molt.
Cristina Plazas, Pere Arquillué, Lluís Villanueva, Àgata Roca i l'autor i director de 53 diumenges, Cesc Gay rtve
Però actuar i gaudir de la família no és l'únic que fa Cristina Plazas. Somnia amb nous projectes, com ens ha explicat. N'hi ha un però que ja ha aconseguit. Durant tot l'any es dedica a cuidar les seves oliveres i quan és temprada, fa oli. El que ens fa il·lusió és veure com explica aquesta altra activitat que li encanta i que la porta a disfrutar del camp estiu i hivern. Diu que valorem poc les riqueses que tenim!
La coneixen molt bé els que han seguit diferents sèries de televisió, com Estoy vivo, de RTVE, on fa el personatge de Laura.
L'actriu Cristina Plazas al costat de l'actor Javier Gutiérrez a la sèrie de RTVE Estoy Vivo, en un moment de la quarta temporada rtve
A 53 diumenges, Cristina Plazas és una de les germanes que es troben amb els eus altres dos germans per parlar del pare. L'home s'ha fet gran, s'oblida de les coses i li ensenya el que no ha d'ensenyar a la veïna. El que passa fa passar una bona estona al públic i per a l'actriu, aquest és motiu més per cotinuar dient que 'la cultura és segura'.
