La mort d'una parella a Montcada deixa veure la situació enquistada del barraquisme
- Moren dues persones per inhalació de monòxid de carboni en una barraca a Montcada i Reixac
- L'Ajuntament demana ajuda a les administracions supramunicipals per lluitar contra els infrahabitatges del Besòs
A Catalunya hi ha comptabilitzades més de 300 barraques en diversos municipis. Una situació d'infra-habitatge que, a Montcada i Reixac, està enquistada i que ha tornat a sortir a la llum després de la mort d'una parella el passat diumenge.
Fa 25 anys que algunes famílies viuen en aquesta zona de barraques de Montcada. La situació, expliquen, és coneguda per les administracions. Carrers de barraques, fins i tot numerades, fetes de material reaprofitat... Una realitat que fins i tot s'anuncia a Internet per facilitar-ne l'accés.
Situació límit
L'Ajuntament admet que la situació està enquistada. Asseguren que no hi ha prou recursos per abordar la situació ni saben exactament quantes persones hi viuen, només 10 estan empadronades.
Fa uns anys, el consorci de Collserola va treure 300 barraques de 20 hectàrees públiques del turó de Montcada i el cementiri de Collserola. Però encara persisteixen en terrenys privats, amb alguns nuclis grans també a Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei.
La mort d'una parella reobre el debat
Dues persones van morir diumenge a la tarda en una barraca del Pla del Besòs de Montcada i Reixac, a la llera del riu. Els Mossos n'investiguen ara les causes, això no obstant, els primers indicis apunten que la causa va ser la inhalació de monòxid de carboni, segons han detallat els Bombers.
Fonts municipals apunten que les víctimes haurien encès un foc a terra per escalfar-se i la mala ventilació de l'espai hauria provocat la intoxicació mortal. L'alcaldessa de Montcada i Reixac, Laura Campos, denuncia la situació de vulnerabilitat que es viu a banda i banda del riu i demana ajuda a les administracions supramunicipals per combatre la problemàtica que genera l'infrahabitatge en aquest entorn.
Campos defineix el barraquisme de la llera del Besòs com una "olla a pressió" que pot esclatar en qualsevol moment des del punt de vista social com ambiental. L'alcaldessa recorda que el Consorci del Besòs compta amb un projecte per enderrocar les barraques i recuperar l'espai natural que s'ha de poder impulsar.
"Només la gestió de residus costaria més de 3 milions d'euros", exclama Campos, una quantitat que admet que Montcada i Reixac no pot invertir i tampoc liderar en solitari. L'alcaldessa demana que Diputació de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona i Generalitat de Catalunya es posin d'acord per "protegir i preservar" el Besòs.
En aquest sentit, també el nou moviment veïnal sorgit a l'Eix Besòs reclamava la setmana passada, més inversions al territori per lluitar contra la pobresa, la vulnerabilitat i la delinqüència en aquests barris de les grans ciutats metropolitanes a l'entorn del riu Besòs.
