Cesc Gay i Pere Arquillué ens presenten '53 diumenges'

• El director i l'actor visiten ens presenten aquesta nova edició de l'obra teatral que interpreten al Teatre Romea de Barcelona.
• El que havia de ser un agradable vespre entre germans es converteix en una inacabable discussió al llarg de tres setmanes
• Entrevista al 'Cafè d'idees' | La 2 i Ràdio 4

Cafè d'idees - Cesc Gay i Pere Arquillué ens presenten '53 diumenges'

Tres germans han quedat per sopar i parlar del seu pare. L’home ja és gran i hi ha qui opina que no pot continuar vivint sol. Sovint es perd, s’oblida de les coses i darrerament ha agafat el mal costum d’ensenyar el penis a la veïna. El que havia de ser un agradable vespre entre germans es converteix en una inacabable discussió al llarg de tres setmanes…

Aquesta és la sinopsi de 53 diumenges, la segona incursió teatral de Cesc Gay. L'obra està protagonitzada per Pere Arquillué, i compta amb un bon elenc d'actors catalans, configurat per Cristina Plazas, Lluís Villanueva i Àgata Roca. Director i protagonista han passat pel Cafè d'idees de Gemma Nierga per presentar aquesta funció, que han reeditat després d'unes primeres representacions ara fa pràcticament un any.

Bon inici de les noves funcions

Aquesta nova fornada es va estrenar el 28 de desembre de 2021, i asseguren estar molt contents i que "està venint molta gent". "Sembla que la gent té ganes de veure teatre", assegura l'actor protagonista, que considera que ara la gent s'ho passa bé i "s'entrega molt".

I això passa tot i les restriccions imposades contra la pandèmia, que ara són una mica més laxes. Quan van estrenar per primer cop, l'aforament màxim era del 50% i hi havia confinament municipal en molts indrets del territori.

Nova incursió còmica

El director explica que sempre hi ha motius de baralla entre germans. Però que ha trobat sempre divertit i interessant "la competitivitat i la gelosia" que hi ha entre ells, per poder arribar a "un lloc on escriure i trobar un to irònic", que és el que persegueix l'obra.

Després de fer Els veïns de dalt, reconeix que amb l'actor van quedar amb ganes de tornar-hi: "És una cosa que no trobo amb el cine, aquesta relació amb la comèdia tan directa". Tot i això, reconeix que el cinema és "més dramàtic" i se l'agafa "més seriosament".

Per la seva part, Arquillué reconeix que el va sorprendre que el director fes el salt a la comèdia. Conta que ja havien treballat junts, feia anys, però havien agafat diferents camins. Reconeix que li va venir "molt de gust" fer una "comèdia pura" amb Els veïns de dalt, i que a la gent també li va agafar per sorpresa. "Tota la vida he fet comèdia. Abans d'arribar a Barcelona, n'havia fet molta", revela l'artista.

I és que Arquillué està, per molts, encasellat en un teatre més dramàtic i èpic, com reconeix. "Aquests contrastos és el que m'agrada. Passar d'una clau molt de comèdia, a una clau molt dramàtica o èpica", reconeix l'actor que ja ha posat en marxa un monòleg "molt dur" al Temporada Alta, anomenat El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc. "No deixa de ser un repte", diu sobre aquesta funció de pràcticament 2 hores, on explica que utilitza tan sols la veu i petits gestos.

Els tempos còmics

"De totes les coses que pots fer o no pots fer, la comèdia no la pots ensenyar a l'actor. Puc ajudar en moltes coses, però la comèdia és un do que el tens o no el tens". El director considera que els tempos en la comèdia són molt importants, i veu molt complicats d'ensenyar, per la qual cosa "depens" dels actors.

En aquest sentit, també hi juga un paper el públic. "Vindrà el públic i et farà l'obra", diu Gay parafrasejant Arquillué. En aquest sentit, explica com assajar comèdia és molt estrany, ja que "ningú riu". "La comèdia té molt de misteri", afegeix l'actor.

El germà petit, el més desgraciat

Arquillué reconeix que li ha tocat el personatge més "desgraciat", un actor en hores baixes que acaba acceptant interpretar un tomàquet en un gaspatxo. Els seus germans els configuren Cristina Plazas i Lluís Villanueva, creant "tres perfils molt diferents" entre els quals hi ha "friccions" i "diferents mirades", començant parlant del pare i acabant parlant de tot. "Del que menys parlaran, serà del pare", afegeix.

L'obra 53 diumenges seguirà al Teatre Romea de Barcelona fins al 20 de febrer de 2022. Tot i això, després girarà breument a principis de març, amb funcions a Badalona, El Vendrell i Cervera. "No crec que allarguem", ha avançat l'actor, que ja té l'agenda farcida.

El cine i el teatre

El director reconeix que el cinema permet "treballar més la part oculta de les persones, perquè està més a prop", mentre el teatre li agrada "perquè és més explosiu". Aquests canvis i diferències són el que el diverteixen, diu.

Per la seva part, Arquillué considera que "és el mateix, però és molt diferent".  Tot i això, apunta una diferència clau: "En el cine mana ell (el director), al teatre manem més els actors", assegura el veterà.

Un nou film de Cesc Gay

Per la seva part, el director també té altres projectes en marxa. Es troba en fase de postproducció d'una pel·lícula, que s'ha fet durant la pandèmia. Historias para no contar és un film que està compost per cinc històries diferents, en format breu. "Són coses que ens fan vergonya, que són patètiques… que fem i que amaguem", diu Gay sobre aquest film previst "més aviat" per a l'estiu o la tardor.