Vall d'Hebron atén en un any més de 300 menors víctimes de violències, la majoria sexuals
- El perfil de pacient és el d'una nena de 9-10 anys o una adolescent i el 65% dels casos té lloc dins la família
- La violència presenta seqüeles a la salut mental de les víctimes i és important el tractament integral
- El 91% dels agressors són homes i més del 65% dels casos té lloc en l'àmbit intrafamiliar
L'Hospital Vall d'Hebron ha atès 343 casos d'infants i adolescents víctimes de violències des que el novembre del 2020 va posar en marxa una unitat especialitzada; 304 van ser durant el 2021.
Unitat d'Atenció a les Violències
La Unitat d'Atenció a les Violències vers la Infància i l'Adolescència (Equip EMMA) és el dispositiu referent en aquest àmbit a la ciutat de Barcelona i compta amb dues pediatres, dues psicòlogues clíniques, dues treballadores socials sanitàries i una ginecòloga.
Al marge de les violències sexuals, hi ha altres tipus de violències que aborda l’equip EMMA: la violència física; la violència emocional/psicològica; la violència per negligència o la violència contra la infància en el context de violència masclista.
La majoria dels menors que arriben a la unitat, el 81%, ha patit algun tipus de violència sexual. El perfil de pacient atès és el d'una nena de 9-10 anys o una adolescent víctima de violència sexual.
La Dra. Anna Fàbregas afirma que: “Davant qualsevol revelació és molt important creure la víctima, acompanyar-la i protegir-la. No és la nostra funció dubtar de la seva paraula”, destaca.
65% dels casos en l'àmbit intrafamiliar
El 91% dels agressors són homes, un patró que es reprodueix en agressions sexuals a majors de 16 anys.
Més del 65% dels casos té lloc en l'àmbit intrafamiliar. “El rol de les famílies cuidadores és fonamental; no tan sols perquè és l’entorn en el qual aquestes violències es produeixen de forma majoritària i on es reprodueixen per risc de transmissió intergeneracional; sinó també perquè la violència sexual té un impacte importantíssim en tot l’entorn familiar”, explica Giuliana Rios: “Cal un treball sociofamiliar per tal que les famílies cuidadores puguin acompanyar els fills i les filles en el seu procés de recuperació”, afegeix.
Atenció multidisciplinària
Quan el o la pacient arriba a la consulta es fa una visita multidisciplinària per part de tres professionals: la pediatra, la psicòloga clínica i la treballadora social sanitària juntament amb la família cuidadora, amb l’objectiu de valorar conjuntament el cas i donar una atenció integral. “Valorem com es troba psicològicament, si presenta seqüeles de la situació viscuda i si requereix un tractament psicològic especialitzat”, explica Mireia Forner, psicòloga clínica. S’adapta la intervenció a l’edat i perfil del pacient.
Com treballen?
“Amb els nens i nenes més petits, treballem molt a través del joc simbòlic, del dibuix i dels contes, aspectes relacionats amb el bon tracte i l’educació afectiva i sexual, com quines són les parts íntimes del cos o què són els secrets bons i dolents, entre d’altres”, enumera Mireia Forner. “Tant els infants com els i les adolescents sovint presenten una barreja d’emocions com ràbia, por, culpa i vergonya.
Els i les adolescents pateixen símptomes d’estrès posttraumàtic, simptomatologia ansiosa-depressiva, conductes autolesives o, fins i tot, temptatives de suïcidi”, afegeix la psicòloga clínica.
De la seva part, Giuliana Rios apunta que la treballadora social sanitària treballa amb la família cuidadora per iniciar el procés de recuperació del fill o la filla a través de l’acompanyament. Es treballen els dèficits familiars preexistents o ocasionats per l’impacte de la situació de violència viscuda. I es proporcionen eines, estratègies i habilitats per a l’exercici positiu de la marentalitat i la parentalitat. “Aquest rol cuidador recau, en la majoria dels casos, en la figura de les mares; un element més que ens indica la necessitat d'una perspectiva de gènere en la nostra atenció”, apunta.
El treball de l’equip EMMA va en la línia del nou model Barnahus que està implementant el departament de Drets Socials, que posa els infants víctimes al centre de l’actuació, oferint una atenció integral i fent que siguin els diferents recursos que intervenen els que s’adaptin a les necessitats dels infants.
Evitar seqüeles psicològiques i físiques
“El nostre objectiu és acompanyar les víctimes i la família cuidadora i oferir tractaments basats en les guies clíniques internacionals com la teràpia cognitiva-conductual centrada en el trauma”, comenta Mireia Forner. Aproximadament, un 30% dels infants o adolescents pateix seqüeles a mig-llarg termini en forma d’estrès posttraumàtic, presentant records intrusius, un estat emocional negatiu persistent, dificultats per dormir o malsons, entre d’altres.
