Viure Mercè Rodoreda dins i fora de casa
- A Punts de vista, l'arquitecta Núria Moliner ens porta a conèixer una casa renovada al barri de Sarrià
- Els arquitectes han seguit per aquest projecte les descripcions dels llibres de Mercè Rodoreda
- Interiors i exteriors plens de llum, de plantes i flors amb galeries i grans espais que fan més fàcil el dia a dia
FRANCESCA PUIG
A les novel·les i els contes de Mercè Rodoreda les cases, els jardins, els mobles i fins i tot les rajoles són elements imprescindibles del relat, personatges amb vida pròpia. L'arquitecta Núria Moliner ens mostra a Punts de Vista un immoble renovat al Farró, al barri de Sarrià de Barcelona, on han seguit les descripcions que l'escriptora feia del seu lloc de naixença.
L'estudi d'arquitectura que se n'ha encarregat ha unit dues cases en una de sola que ha resultat ample prou ample per encabir verd, flors i vitralls, espais per viure, reposar, escriure o llegir.
Les cases com les que descrivia Rodoreda són un tot que embolcalla el lector. Hi viuen dones fermes, treballadores, homes de vida trista, sorruts o enamorats, gent somniadora o que toca massa de peus a terra, però que han unit la seva vida als espais verds, les galeries, moble i finestrals que veuen passar generacions, una darrera l'altra.
Mercè Rodoreda descrivia en molts passatges les plantes dels interiors, com les d'aquesta casa renovada a Sarrià rtve
Com que Sarrià era un poble, els seus carrers són plens de cases més que de pisos. Nascut al segle X, va ser vila independent de fins que al 1921 Barcelona, contra l'opinió dels seus veïns, se l'annexionà. Molts barcelonins que s'ho podien pagar s'hi feien una segona casa per passar-hi l'estiu.
Arribar-hi amb carro de cavalls costava unes quantes hores. D'aquelles èpoques n'han quedat edificis de tota mena que algunes famílies benestants conserven, però la gran majoria han canviat de mans. Moltes llueixen encara els miradors on la gent badava, cap al mar.
Les torres d'estiueig de Sarrià sovint es feien amb miradors alts, per poder veure el mar rtve
A Mercè Rodoreda li agradava tant passejar per carrers plens d'arbres i flors que va ser al seu jardí de Romanyà de la Selva on va seure amb una altra escriptora, Montserrat Roig, quan aquesta li va fer una semblança per al programa Tot Art, el novembre del 1977.
Gran part d'aquells jardins que tant estimava Rodoreda han anat desapareixent. La vida continua florint o marcint-se com les buguenvíl·lees o els lilàs que tant s'estimava. Llegir-la, com hem fet a Punts de vista, en un jardí tranquil i agradable, és sens dubte invocar la primavera.
