Comerços centenaris convertits en museus
- Sisco Farràs, historiador i col·leccionista, ha recreat vuit botigues antigues amb elements de la seva època
- Les Botigues Museu es poden visitar al centre històric de Salàs de Pallars
- Recupera aquest episodi d'Helvètica dedicat al disseny publicitari a RTVE Play Catalunya
Fins ara a Helvètica havies vist pobles convertits en festivals d'art urbà o parets de carrer transformades en murals de protesta, però on encara no havies fet parada és en botigues centenàries convertides en museu. En això es basen les Botigues Museu Salàs de Pallars: un projecte de l'historiador Sisco Farràs que converteix en museus establiments antics i els vesteix amb el mobiliari i els productes més representatius de cada període, i l'exhibició de cartells i altres elements publicitaris, tots ells de la seva col·lecció. particular.
El denominador comú d'aquests establiments comercials és el disseny gràfic en els seus dos vessants: el cartellisme i el packaging. Per aquesta raó, les seves parets estan carregades, fins a l'últim centímetre, de cartells com el de Chocolates y dulces Matias López. És del 1871 i en ell es pot veure la típica estratègia publicitària de comprovar els efectes d'un producte abans i després de provar-lo. Dues persones esquifides abans de tastar la xocolata, dues persones obeses després d'assaborir-la, i l'equilibri de dues persones en el seu pes adequat i que prenen xocolata Matias López dues vegades al dia.
Estils contraposats
Un altre cartell que ens mostra el Sisco Farràs és la de la fàbrica del Sr. Ricart de 1898. Un cartell que mostra els inicis del gran esclat del modernisme per la seva tipografia d'estil barroc com si fos un element ornamental més, decoracions florals, una dona idealitzada i, en definitiva, molts elements que carreguen el cartell. Aquest estil, com explica Farràs, "aconsegueix atorgar bellesa a l'humil i a l'insignificant", ja que fins i tot unes sabates són representades com una obra d'art. En contrast, un altre cartell del 1914 de Chocolates Amatller mostra la transició entre el modernisme i els anys 20, les avantguardes i l'art déco on se suprimeix l'excés ornamental del modernisme i els cartells es dirigeixen cap a una estètica més simple, on els productes i els anunciats es llegeixen millor.
Més endavant en la història de la publicitat a través dels cartells, en Sisco Farràs en mostra el de les farines SOS de finals de la República i principis de la Guerra Civil. La seva estètica lliga perfectament amb els cartells d'aquesta època: "si substituïm el nen per una arma i el paquet de SOS per un puny tancat ens trobem amb una estètica completa de l'home nou, la utopia comunista que el comunisme volia construir", explica Farràs. Els anys 70 van ser un canvi d'era en la publicitat i la seva estreta relació amb els cartells: els inicis de la dècada representen la crisi i el final del cartellisme comercial, coincidint amb el pop art i l'estètica del cartell de xampú Sindo. A partir d'aquells anys va haver-hi canvis econòmics, i els cartells es van convertir en pòsters. La diferència entre aquests dos elements publicitaris és que els pòsters no tenen caràcter comercial sinó propagandístic.
A les Botigues Museu Salàs de Pallars t'esperen molts altres cartells que recorren la història de la publicitat a casa nostra.