Els sous dels directius baixen fins a un 4%
- Els sous baixen després de la pandèmia, sobretot en sectors com el turisme i el comerç
- Un estudi de ManpowerGroup preveu que el territori augmenti el mercat laboral en els pròxims dos anys
- L'atur cau al nivell més baix des de la crisi financera
Els salaris han baixat l'últim any pels efectes de la pandèmia. Aquesta baixada ha afectat a tots els rangs, des de treballadors fins a directius. De fet, per primer cop en una dècada, els sous dels directius han caigut. Les pèrdues de les empreses i la congelació dels beneficis durant el primer any han provocat una minva en els ingressos. Així ho mostra un estudi del grup ICSA i EADA Business School, que assenyala que els sous a l'Estat durant l'any passat s'han reduït en un 3%.
De fet, les remuneracions dels directius han caigut gairebé set cops més que la dels treballadors. Els empleats van guanyar, de mitjana, 23.400 euros bruts anuals el 2021, un 0,56% menys que el 2020, mentre que el salari dels directius ha disminuït en un 4,1%.
Això sí, la pujada de preus sumada a la reducció dels sous ha generat una baixada del poder adquisitiu a tots els rangs. Però sobretot s'ha notat entre els treballadors del comerç i el turisme, els sectors tradicionalment més mal pagats i, alhora, més afectats per la pandèmia.
El poder adquisitiu dels treballadors s'ha reduït un 0,64%
El sou mitjà de la majoria dels assalariats s'ha reduït un 0,56% respecte a l'any passat, que equival a 131 euros menys. Pel que fa als comandaments intermedis, la caiguda ha estat de l'1,88% (809 euros menys), mentre que el salari dels directius ha disminuït un 4,1% (3.539 euros menys). No obstant això, l'estudi indica que tant directius com càrrecs intermedis han esquivat la pèrdua de poder adquisitiu durant els últims 15 anys, mentre que la capacitat de compra dels treballadors s'ha reduït un 0,64%.
Sectors afectats
La indústria, el comerç i el turisme i el transport han estat els sectors on més s'han reduït els salaris dels treballadors arran de la crisi de la covid-19. En activitats com la banca i la construcció, en canvi, els sous dels empleats s'han incrementat notablement.
Pel que fa als càrrecs intermedis, en canvi, els sous en sectors com el transport o la construcció s'ha incrementat, mentre que en la resta d'activitats han disminuït.
En el cas dels directius, les caigudes salarials més accentuades s'han registrat a la construcció, la indústria i al sector de banca i assegurances mentre que en àmbits com el transport i la construcció s'han vist millores destacades.
Rànquing de retribucions
A Catalunya, la retribució mitjana de la majoria dels assalariats se situa en els 24.564 euros anuals, per sobre la mitjana espanyola. De fet, Catalunya ocupa la tercera posició de la llista, superada només per Madrid i Navarra.
Pel que fa als comandaments intermedis, Catalunya ocupa la segona posició del rànquing, amb un sou mitjà de 43.245 euros anuals. Per sobre apareix novament Madrid.
Quant als directius, Catalunya presenta un salari mitjà de 86.791 euros anuals, per sobre els 82.719 euros de mitjana a l'Estat. Un cop més, Catalunya es veu superada únicament per Madrid, on el sou mitjà dels directius és de 88.758 euros.
Clam per modificar el model retributiu
El president del grup ICSA, Ernesto Poveda, ha comentat que "el creixement desorbitat de l'IPC està trastocant el model retributiu, excessivament subjecte al sou fix indexat a l'IPC". En aquest sentit, ha defensat l'aplicació d'un model de retribució més flexible que tingui en compte altres factors. "Estem parlant de tenir en compte els resultats de les empreses i altres elements que millorin el poder adquisitiu dels treballadors", ha comentat.
Per altra banda, el professor d'EADA Business School, Jordi Assens, ha assegurat que Espanya és "un dels països que pitjor està sortint de la crisi de la covid" i ha lamentat que els salaris fa temps que estan estancats. A més, ha remarcat que la seva impressió és que ara mateix "no hi ha un projecte real per incrementar el poder adquisitiu dels treballadors".
Catalunya crearà més de 200.000 llocs de treball nous
L’economia catalana crearà més de 200.000 llocs de treball nous entre 2022 i 2023. Així ho han explicat el 'country manager' de ManpowerGroup, Francisco Ribeiro, i el catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver. En concret, les previsions de l'informe passen per la creació de 115.000 llocs de treball en 2022 i de 86.000 en 2023, amb un creixement anual del 2,9%, dues dècimes per sobre de la mitjana d'Espanya.
Es podria arribar a 3,6 milions d'ocupats
Aquestes dades permetrien aconseguir els 3,6 milions d'ocupats a Catalunya, superant els nivells d'ocupació previs a la crisi financera de 2008. També faria que la taxa de desocupació es redueixi fins entre el 7,5% i el 10,2%.
Ribeiro ha afirmat que aquestes previsions tenen en compte la reforma laboral que s'ha de debatre en el Congrés dels Diputats, així com els possibles impactes dels plans de recuperació o el comportament de la pandèmia.
Els serveis lideren l'ocupació
L'estudi preveu que els serveis personals privats, com l'hostaleria o el comerç, lideraran la recuperació, amb la creació de tres de cada quatre noves ocupacions. Les estimacions passen per la creació de 30.000 ocupacions en el comerç i de 29.000 en l'hostaleria. Això compensaria l'impacte negatiu que ha tingut la pandèmia en el mercat laboral.
Per darrere dels serveis personals privats també destacaran el conjunt de serveis i la indústria, amb un creixement del 3% en tots dos casos.
