Enlaces accesibilidad
Catalunya

Foment xifra en 35.000 milions el dèficit en infraestructures

  • La patronal catalana eleva el dèficit en 7.000 milions d'euros durant els dos últims anys
  • Foment del Treball denuncia l'alteració dels comptes amb l'aparició repetida de les mateixes obres
  • Economia xifra en el 86% l'execució de la inversió pressupostària del Govern els últims 10 anys

Per
Foment xifra en 35.000 milions el dèficit en infraestructures a Catalunya

Foment del Treball denuncia, una vegada més, que la inversió en infraestructures a Catalunya es queda curta. Aquesta vegada eleva fins als 35.000 milions el dèficit en aquest sector en relació amb el que li tocaria per PIB entre els anys 2013 i el 2020.

Foment xifra en 35.000 milions el dèficit en infraestructures a Catalunya

D'altra banda, la patronal catalana es queixa que en aquests anys, l'execució pressupostaria de l'Estat a Catalunya ha estat només del 67% i en el cas de la Generalitat ha sigut del 77%, el que suposen uns 5.000 milions de decalaix. Com a exemple, el primer semestre de 2021 el govern espanyol ha executat només el 13% a Catalunya i a Madrid un 41%.

El dèficit augmenta en 7.000 milions d'euros

La Comissió d'Infraestructures de Foment constata que en l'apartat d'infraestructures el dèficit s'ha incrementat en 7.000 milions d'euros en els darrers dos anys. L'informe actualitza les dades que hi havia fins el 2018, i que aleshores ja estimaven que el dèficit era de 28.000 milions d'euros.

Per posar-se al dia, Foment demana una inversió equivalent al 2,2% del PIB, com els països desenvolupats de l'eurozona. Això suposaria prop de 5.000 milions d'euros anuals.

Inversions que s'endarrereixen i no s'executen

Una altra de les conclusions és que els comptes acaben reflectint un volum d'inversió molt superior al real, en introduir-se, any a any, inversions que s'endarrereixen i no s'executen. Per exemple, en el cas del túnel de Vallirana, la inversió final un cop liquidada l'obra és de 167,39 milions d'euros. En canvi, les diferents dotacions pressupostàries que apareixen als comptes durant 15 anys sumen més de 900 milions.

El mateix passa amb obres com la connexió de l'A-2 i l'AP-7 a Castellbisbal o el desdoblament de l'N-II a Girona, que han aparegut 15 i 13 anys als pressupostos, respectivament. També es reprodueix aquesta dinàmica en projectes que estan pendents de resoldre's des de fa anys com el desdoblament de l'N-240 a Tarragona, el quart cinturó de Barcelona, la connexió entre l'A-2 i la C-32 a Sant Boi de Llobregat, o els accessos al Port de Barcelona.

Per això, el vicepresident de Foment i president de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), Joaquim Llansó, ha denunciat que "la repetició de les obres de manera recurrent altera i distorsiona els mateixos pressupostos".

Necessitat de sistemes de col·laboració

Els representants de la patronal han posat sobre la taula la necessitat de fer servir sistemes de col·laboració entre l'administració i els contractistes per redactar els projectes i posar preus lògics. Llansó ha recordat que la majoria "d'obres adjudicades no tenen clàusules de revisió de preus". Això complica la vida als constructors, que es troben amb augments de costos d'entre el 30% i el 60%, increments "inassumibles per la part constructora i trenquen el concepte d'equilibri contractual", ha denunciat.

Des del 2004, l'evolució de la inversió pública a Espanya ha sigut molt diferent abans i després de la crisi del 2008, amb percentatges del 4% o 5% del PIB previ a l'esclat de la bombolla immobiliària i d'entre l'1,9% i el 2,6% durant els anys posteriors. En canvi, als països més desenvolupats de la zona euro, la inversió pública ha sigut més estable, oscil·lant entre el 2,5% i el 3,5%.

Economia xifra en el 86% l'execució de la inversió pressupostària

El Departament d'Economia ha puntualitzat que l'execució de la inversió pressupostària de la Generalitat els últims 10 anys ha estat del 86%. L'ens contradiu així les xifres anunciades per Foment del Treball, que recull que ha estat del 77%. Economia admet aquesta xifra, però afegeix l'increment percentual si s'agafen dos anys més com a barem. A banda, afirma que si només es tenen en compte els anys en què no hi ha hagut pressupost prorrogat (sis anys del període), el percentatge d'execució arriba al 93,3%.