Enlaces accesibilidad
Càritas

Catalunya és la comunitat autònoma amb més problemes d'exclusió social

  • La crisi de la covid duplica els nivells d'exclusió: un 30% de les famílies són vulnerables
  • La dependència del sector serveis, l'elevat cost de la vida a Barcelona i l'alt nombre de població estrangera són els motius principals

Per
Catalunya és la comunitat autònoma amb més problemes d'exclusió

La crisi de la covid-19 ha duplicat les famílies que es troben en exclusió social, segons l'informe de la Fundació FOESSA presentat per Càritas aquest dimecres.

Abans de la pandèmia, les llars vulnerables eren el 16,9% de la població i ara en són el 30%. "És un increment sense precedents", han lamentat des de l'entitat, que avisa que Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més famílies en aquesta situació.

La crisi de la covid-19 ha duplicat les famílies que es troben en exclusió social | Marga Esparza

La dependència del sector serveis, l'elevat cost de la vida a l'àrea metropolitana de Barcelona i l'alt percentatge de població estrangera en són els motius principals. L'entitat reclama a les administracions "mesures urgents" per revertir-ho: "O reforcem els recursos, o el vaixell tindrà problemes seriosos per navegar".

Aquesta exclusió ha crescut especialment a les llars sustentades per mares soles.

Mercat laboral inestable

El coordinador de l'equip d'estudis de Càritas Espanyola i secretari tècnic de la Fundació FOESSA, Raúl Flores, ha indicat en la mateixa roda de premsa que "s'ha produït un empitjorament de les condicions de treball, en un mercat laboral inestable i insegur, amb grans dificultats per a accedir a un lloc de treball", arran de la crisi de la pandèmia, que ha confluït amb la financera del 2008.

Roig ha considerat que "la majoria dels contractes (laborals) que es fan a Catalunya són indignes. No es pot passar amb 500 euros o contractes de tres dies" de duració.

Habitatges insegurs

Les polítiques de rendes mínimes, com l'Ingrés Mínim Vital (IMV) o la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), "no arriben a totes les persones que les necessiten, i només el 13% de les persones en pobresa severa reben el IMV i el 28% la RGC", ha precisat.

Un altre motor d'exclusió és l'habitatge i és que, segons dades facilitades hui per Càritas, 915.000 persones viuen en un habitatge insegur, un número que s'ha triplicat a causa de la pandèmia.

Exclusió en la Salut

Aquesta organització també ha detectat exclusió social en l'àmbit de la salut, amb la falta d'accés als medicaments i l'afectació que una malaltia crònica, una discapacitat o problemes greus poden causar, a més de les dificultats en l'accés a l'alimentació.

"En el 3% de les llars catalanes, actualment o durant els deu últims anys, s'ha passat fam", ha remarcat.

Solucions?

Les solucions que es proposen són la creació d'un parc d'habitatge públic de lloguer, l'harmonització del IMV i la RGC i la seva extensió a més col·lectius que les necessiten, un pla de formació ocupacional orientat a les necessitats actuals i futures del mercat laboral, un sistema fiscal que redistribueixi més justament la riquesa, un pla de xoc contra l'atur dels joves i "vertaderes" polítiques de suport a les famílies.

Projecte VESTA

Precisament, amb la voluntat de fer front a la bretxa social, ajuntaments del Besòs i entitats socials s'han unit en el projecte Vesta. Es tracta d'un pla pioner per donar suport a dones amb fills i sense llar.

L'Adela té dues filles. Cobra una pensió per incapacitat de 533 euros. Tot va empitjorar fa dos anys quan es va separar i no li van renovar el lloguer. Fa un mes que viuen en aquest pis de Montcada gràcies al projecte Vesta.