Pierre Oriola parla amb Cesc Escolà: "Anar-me'n al Barça va ser arriscat"
FitMés - En Cesc Escolà entrevista al jugador de bàsquet Pierre Oriola
- En Pierre parla dels seus ídols d'infància i la seva arribada al FC Barcelona
- Cada dilluns a les 8 del matí, un nou programa a RTVE Play
ADRIÁN CARANDE
Aquesta setmana a Fitmés, en Cesc Escolà parla amb en Pierre Oriola, jugador de bàsquet al FC Barcelona i guanyador de la medalla d'or amb la Selecció Espanyola!
Somnis d'infància
En Cesc comença parlant amb en Pierre dels seus somnis d'infància: “De petit, el teu somni era ser Víctor Valdés.” “Sí!”, respon el Pierre. “Sempre ho he dit, era un dels meus ídols quan era petit. Vaig començar de porter a Tàrrega, el meu poble. No anava mal encaminat perquè he acabat al costat, al Palau Blaugrana! Però és veritat que el meu somni era acabar jugant al Camp Nou.”
“I com va ser aquesta transició del futbol al bàsquet?”, pregunta en Cesc. “Recordo que les meves germanes jugaven a bàsquet, el meu pare també era un home de bàsquet... I al final doncs, una mica per pressió familiar, vaig acabar canviant el futbol pel bàsquet.”
Carrera professional
En Cesc segueix l'entrevista preguntant-li al Pierre sobre la seva progressió com a jugador: “En quin moment te n'adones de que passes a poder dedicar-te al bàsquet professional?”.
“Jo crec que el moment primordial va ser quan vaig estar una temporada a Huesca, a segona divisió. Vaig tenir un entrenador que va confiar molt en mi, i allà vaig veure que em podia dedicar a això. L'any següent vaig a Sevilla i faig dues temporades molt bones, cosa que em permet anar evolucionant a la meva carrera i ser on sóc ara mateix.”
“No va ser fàcil”, continua en Pierre, “perquè al final la decisió també era arriscada. Era un canvi molt gran, el Barça no estava en un bon moment i feia anys que no guanyaven res. Però també crec que va ser el moment on s'havia de fer el canvi i aprofitar aquesta oportunitat.”
Cara B
“Quina creus que és la cara B de ser esportista professional?”, pregunta en Cesc. “Molts cops sents 'la teva vida és molt fàcil, ets un privilegiat'. Estic d'acord, visc molt bé i faig el que m'agrada. Però a la vegada, després et perds moltes coses pel camí. Jo una de les coses que mai podré fer és marxar d'Erasmus, i crec que és una de les coses que m'hagués agradat si hagués pogut anar a la universitat.”
La conversa conclou amb en Cesc rememorant la darrera vegada que ell i en Pierre van fer un entrenament junts, moment on van dur a terme una classe de body pump: “Recordo que a la mitja hora et vaig dir que no podia més”, recorda en Pierre. “Però m'ho vaig passar molt bé, t'ho he de reconèixer!”
