Tenim motius per estar indignats?
- Carlos San Juan, creador de la campanya "soc gran, però no soc idiota" desvetlla com va començar el moviment
- L'actriu i escriptora Estel Solé fa una defensa aferrissada dels drets dels autònoms
- El periodista anglès John Carlin explica la diferència entre el tracte dels bancs a casa nostra i al Regne Unit
Hi ha una creixent indignació entre la gent gran que se sent oblidada pels bancs, però també per altres serveis i en altres franges de la població. La ciutadania es veu sotmesa a les normes de les grans empreses de subministraments, telefonia o les institucions sense gaire dret a la protesta. A l’Obrim fil el Xavier Sardà i l’Ana Boadas posen a debat si hi ha motius per a estar indignats i ho fan amb l’Estel Solé, el Tomàs Güell, el Víctor Amela, la Marisol Galdón o l'escriptor anglès establert a Catalunya John Carlin.
Entre els ciutadans més indignats està la gent gran. Se senten poc respectats per les grans empreses, com ara els bancs, i molts troben que l'evolució tecnològica i digital els ha deixat al marge sense miraments. En Carlos San Juan és un jubilat de setanta-vuit anys que va decidir crear una plataforma per demanar més respecte i un tracte més humà amb les persones de més edat. Li va posar al moviment el nom de "Soc gran, però no soc idiota" i ben de pressa el fenomen es va viralitzar i centenars de milers de ciutadans vam oferir la seva signatura com a mostra de suport. La sorpresa va ser que fins i tot el governador del Banc d'Espanya es va posar en contacte amb ell.
L'Estel Solé reivindica a l'Obrim fil una solució més equitativa i justa pels més de tres milions tres-cents mil autònoms que hi ha registrats a Espanya. I es posiciona de manera emfàtica i apassionada contra la reforma que s'està dissenyant i que afectarà a tots aquests treballadors. Per l'escriptora i actriu, el tracte que reben els autònoms és un dels principals motius d'indignació que té la societat avui dia.
Totes les societats s'indignen per les mateixes coses? O els motius per la indignació també són culturals? El periodista i escriptor anglès establert a Catalunya, John Carlin, fa una lectura alternativa sobre els motius que justifiquen que a casa nostra hi hagi tanta gent emprenyada. I una de les reflexions més curioses que fa és per què als catalans i els espanyols els agrada tant indignar-se.
Com es gestiona que l'empresa que et subministra la llum et cobri vuit vegades més del que consumeixes? És el que li va passar a la Marta Gràcia, una petita empresària de brodats industrials als Hostalets de Balenyà. Li van canviar els comptadors i de sobte va començar a rebre factures desorbitades que només responien a lectures de consum estimades que li anava fent la companyia. Ni trucades, ni protestes, ni Consum ni els Mossos l'han ajudat per solucionar el problema. I la situació financera en què l'ha posat aquest assumpte és agònica, segons explica.
Diuen diversos informes que les persones grans són un dels principals objectius dels estafadors. També són els més fràgils i els que pitjor porten els canvis tecnològics que han engegat les grans corporacions, com ara bancs o empreses de subministraments. En Josep Carné, president de FATEC, la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya, denuncia el desemparament en què es troba la gent gran i explica l'experiència pròpia d'haver estat víctima ell mateix dels estafadors.
