El generós compromís de Clara Peya
- L'artista catalana parla a 'Efecte Collins' de la relació amb la seva germana i de com l'ha marcat ser diagnosticada de TOC
- La pianista interpreta en directe cançons del seu nou àlbum "Perifèria" com 'Mujer frontera' en la que hi ha col·laborat Alba Flores i Ana Tijoux
- No et perdis el programa sencer sobre Clara Peya a RTVE Play Catalunya
Són les 08.30 h del matí. La Clara Peya arriba puntual a la sala on l'hem citada per gravar el nostre programa. Té un semblant molt seriós. "Però com no em vau dir que feia tant de fred?", ens etziba. Som a una antiga nau industrial, gran i buida, en un edifici de la Zona Franca de Barcelona, on, és veritat, fa moltíssim fred. Ens mirem capcots, no vam caure, de fet va ser una sorpresa també per nosaltres, li demanem disculpes. "És que se us oblida que s'ha de tenir molt de respecte per la feina dels músics", diu. Ens dol el comentari, el respecte és una de les màximes del nostre equip, tanmateix, la Clara té raó, no tornarà a succeir. "Esperarem que arribin els músics", diu la Clara, ells decidiran si volen o no fer l'actuació i jo m'adaptaré al que decideixin diu. Són moments d'incertesa, la Clara va amunt i avall neguitosa, arriben els músics, ella els rep, els explica les circumstàncies, "vosaltres decidiu", comenta. Marxen al camerino... i al cap de cinc minuts surt. "Paloma, ja em pots maquillar si va bé". Comencem. La Clara ens ha donat una lliçó de respecte i generositat, hi haurà més durant la gravació. El fred, certament, ens ha calat als ossos, i la manera de fer i de ser de la Clara ens queda marcada dintre.
Clara Peya rtve catalunya
Entendre la diferència
Sorprèn aquesta atenció en els detalls de l'entorn en una artista que quan és sobre l'escenari té una actitud tan desafiant i ferma. Pot confondre als que intenten etiquetar-ho tot a partir de les aparences. Neta i neboda de pianistes, va començar a tocar el piano de ben petita. Comenta que al principi no li agradava massa, però és un instrument que sempre ha controlat de meravella. Reflexiona sobre com ens definim davant dels altres, "normalment ho fem a través de les coses que sabem fer bé". Així que, de cara a la galeria, la Clara és "pianista" des de fa molt temps, també podríem definir-la com una "feminitat poc normativa", com diu ella. O pel TOC amb el qual ha de lidiar cada dia, un trastorn mental en què els pacients tenen pensaments, idees i sensacions repetitives de forma compulsiva i que pot acabar desembocant en deliris o al·lucinacions. Massa etiquetes per aquesta dona que en realitat no se sent còmode amb cap ni una, i que de fet reivindica, intencionadament o no, una identitat inclassificable en una societat amant de tenir-ho tot endreçat segons un criteri del qual moltes persones se senten excloses. “Molt capitalista”, ens recorda la Clara.
La seva germana, una figura clau per la Clara
Quan un no encaixa enlloc s’acaba tancant en un mateix. Potser és molt atrevit afirmar que Clara Peya ha sabut el que és l'entrega als altres a través de la seva germana Ariadna. En tot cas, és un pilar per a ella. Ariadna ha estat sempre al costat de la Clara en els moments més difícils de l'artista. Diu que gràcies a ella se n'ha sortit en molts aspectes. Totes dues hi han col·laborat també en l'àmbit artístic. Ariadna Peya és coreògrafa i ha compartit amb la seva germana moltes de les seves propostes escèniques.
Aquesta educació en el "compartir" ha fet veure la Clara com és d'important acostar-se als altres, i també als diferents segments de la societat que pateixen d'una o d'una altra. Juntes van crear ‘Les Impuxibles’, una companyia de dansa, música i teatre amb un objectiu transformador. El seu compromís respon a la necessitat de fer servir l'art com a altaveu de denúncia i canvi social, i que “mostrar les vulnerabilitats individuals és una forma de combatre les col·lectives” segons l’artista.
Mujer frontera
D'aquesta compenetració n'ha sortit una de les cançons més boniques de l'any passat. "Mujer frontera" està dedicada a l'"Asociación de Jornaleras de Huelva en Lucha. Forma part d'una campanya que denuncia l'explotació laboral de les dones que recullen la maduixa. Alba Flores i Ana Tijoux, dues dones especialment compromeses, posen veu a aquesta cançó de Clara Peya que diu: "Es mujer frontera, es horizonte. Es una autopista que separa sur y norte. Es un trabalenguas en tu boca. Es dos hemisferios, es lugar de maniobra. Es punto y seguido, pero a parte. Es túnel eterno, hielo en pecho y se hace arte. Es punto y aparte pero sigue. Es la cuerda floja que se tensa en el declive."
Es podria dir que per Clara Peya la generositat és també una forma de relacionar-se amb l’altre. Una porta que s’obre en els dos sentits. Per poder arribar als altres també hem de deixar-los entrar al nostre món. I això és el que ella fa amb la seva música.
