Catalunya detecta cinc casos de mutilació genital femenina
- En una dècada les ablacions detectades s'han reduït un 80% però Catalunya encara és la comunitat amb més risc de l'Estat
- Prop de cent professionals es formen en prevenció i abordatge d'aquesta pràctica que atempta contra els drets humans
L'any passat es van detectar a Catalunya cinc famílies amb casos de mutilació genital femenina, un descens del 80% des del 2011, segons les dades que ha fet públiques el Govern coincidint amb el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina.
La Generalitat constata una disminució progressiva dels casos en la darrera dècada, de manera que s’ha passat del pic de 36 casos registrat el 2011 i el 2013 a xifres significativament inferiors, com els 11 casos de 2019, els 8 de 2020 i els 5 de l'any passat. Pel que fa a les actuacions, en dos anys s’han format prop de cent professionals en prevenció i abordatge de l'ablació dels genitals femenins. Des del 2015, s'han fet 40 cirurgies reconstructives.
Una pràctica que atempta contra la salut i la integritat
La mutilació genital és una pràctica tradicional, la justificació de la qual varia segons les comunitats. Es considera com un ritu d'iniciació de les nenes i se sol donar una justificació religiosa, encara que ni l'Islam ni el cristianisme l'avalen. En algunes comunitats, es practica per controlar la sexualitat de les nenes, assegurar-ne el matrimoni, salvaguardar l'honor familiar o tenir dret a l'herència.
Però sigui quina sigui la raó que s'esgrimeix, la mutilació genital condiciona radicalment la vida de les dones. Aquesta pràctica encara es fa en uns 30 països d'Àfrica, Orient Mitjà i Àsia. Uns 200 milions ja l'han patida i fins i tot continua practicant-se en alguns dels països que oficialment l'han prohibida, com Etiòpia. A més, es tendeix a realitzar aquestes mutilacions genitals quan les nenes són només nadons. S'estima que més de 3 milions de nenes i adolescents corren el risc de ser mutilades genitalment cada any, no només a les seves comunitats, sinó fins i tot a centres sanitaris, on s'ha detectat un augment d'aquestes pràctiques.
La pandèmia està complicant la possibilitat d'eradicar la mutilació genital femenina en l'horitzó del 2030, un dels objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. És més, aquesta pràctica augmenta. El Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) estima que podria incrementar-se en dos milions, cosa que suposaria que d'aquí a menys d'una dècada hi podria haver 70 milions de casos més de nenes i adolescents sotmeses a aquesta pràctica tradicional, que no només vulnera els seus drets bàsics, sinó que a més pot posar en risc les seves vides i té serioses repercussions negatives en la salut i el benestar.
Cal més cooperació internacional
L'emigració no implica que algunes famílies desterrin la pràctica, ja que solen aprofitar un viatge al país d'origen per sotmetre la nena o adolescent a la mutilació genital. Tampoc no és un problema aliè als serveis sanitaris dels països on han emigrat. A les consultes, els metges han d'enfrontar-se a les patologies derivades d'aquestes mutilacions i, per tant, és imprescindible que sàpiguen com abordar-les, tant físicament com psicològicament, sense prejudicis.
Malgrat tot, gràcies als esforços nacionals i internacionals, i en particular de les mateixes comunitats, avui la probabilitat que una nena sigui mutilada és un terç menys que fa 30 anys. Ara bé, a aquests projectes de prevenció i abordatge només es destina un 11% del pressupost per a programes de drets sexuals i reproductors.
