El poble que va esclatar en mil bocins
- Un documental recorda la història de l'explosió d'un magatzem de dinamita a Llers durant la Guerra Civil
- La deflagració va matar una desena de persones i va tirar a terra 160 edificis i més de 200 cases
Aquest diumenge s'ha presentat el documental 'Llers: el poble que va esclatar en mil bocins". Es tracta d'un film que rememora l'explosió d'un magatzem de dinamita el febrer de 1939 durant la Guerra Civil i que va deixar dues terceres parts del poble en runes. Per evitar que les tropes franquistes es quedessin amb els explosius, l'exèrcit republicà va fer esclatar el magatzem situat a la part baixa del poble al costat de l'església. La deflagració va provocar que l'ona expansiva arribés a bona part de les cases del poble.
El documental repassa aquells fets amb testimonis que van veure com els franquistes impedien que es reconstruís la localitat. Segons l'historiador Alfons Romero, l'objectiu era criminalitzar el bàndol republicà, que havia estat el responsable de la voladura. Les 200 tones de dinamita dels qui fugien cap a l'exili van destrossar l'església del poble i bona part del municipi.
Dinamita, dinamita i dinamita
Els veïns recorden que la deflagració va fer caure bona part de l'estructura de les cases. La cinta explora les vivències d'aquell vuit de febrer a partir de tretze testimonis que expliquen com van viure el moment de l'explosió i els dies posteriors. La gent nascuda als anys 30 s'enrecorda que la deflagració va ser tan potent que va aixecar el campana de l'església i després els va venir un vent calent que els va agafar per sorpresa.
El moment en què es va produir el succés va ser quan l'Empordà era dels pocs espais que encara no havien estat ocupats pels franquistes. La victòria de Franco era un fet perquè Barcelona havia caigut dues setmanes abans i els republicans s'exiliaven mentre volaven les comunicacions com ponts i ferrocarrils.
En total, l'explosió va matar una desena de persones i va tirar a terra 160 edificis i més de 200 cases del poble. Només 29 se'n van salvar. Després d'aquells fets Franco va impedir que es reconstruís el municipi, només per mostrar-lo com una victòria i, de fet, no va ser fins el 1998 que l'Ajuntament va aconseguir el permís per tornar a urbanitzar l'espai.
