La mort de Maria Antònia Oliver deixa la llengua sense una gran activista
- L'escriptora Maria Antònia Oliver, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, ha mort als 75 anys
- Guardonada des de jove amb importants premis literaris, deixa una àmplia producció escrita
- Recuperem reportages que va fer a TVE a Catalunya com a periodista
FRANCESCA PUIG
Maria Antònia Oliver ens ha deixat amb 75 anys. El 2016 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Nascuda a Manacor, a l'illa de Mallorca, va viure des dels 23 anys a Barcelona.
Activista i defensora de la dona i de la llengua catalana, els seus treballs queden per sempre en les seves novel·les, articles, guions, textos per a teatre, assajos, literatura infantil i al nostre arxiu històric, perquè va treballar a TVE. Ha mort després d'haver estat ingressada per covid. Va tornar a casa molt dèbil de salut.
Periodista a Miramar
L'escriptora va treballar a molts mitjans de comunicació escrita com Tele-estel, El Correo Catalán, Serra d'Or, El Temps, Diari de Barcelona, El País o l'Avui. Va ser a TVE Catalunya als inicis de la primera televisió en català. Quan els estudis encara eren a Miramar, l'escriptora feia reportatges sobre temes culturals, com el dia de Sant Jordi del 1980. Va ser a una llibreria per preguntar pels llibres mes venuts.
També era una peça imprescindible al programa Cinc cèntims de cultura. Era un espai en el que entrevistaven els personatges ja consagrats de la literatura catalana i també els emergents i es destacaven tot tipus d'activitats culturals. Hem rescatat una entrevista que Oliver li va fer a Avel·lí Artís Gener, Tísner.
També el 1980, TVE Catalunya estrena l'obra escrita per Maria Antònia Oliver a l'espai de teatre Lletres catalanes. Es tracta de Muller qui cerca espill: una jove és a punt de casar-se però reviu els seus somnis incomplerts i les seves frustracions. Va ser realitzada per Mercè Vilaret i els protagonistes van ser Muntsa Alcañiz, Lluís Homar i Juanjo Puigcorbé.
Una entrevista sobre mallorquins a Catalunya
L'espai de Terenci Moix, Terenci a la fresca, repassa els seus primers anys de vida i d'estudis a Mallorca. També l'arribada a Barcelona i que just llavors hi havia declarat l'estat d'excepció. Per a Oliver, que molts mallorquins marxessin a viure a Barcelona i la repressió política demostraven que a Catalunya hi havia més activisme. L'escriptora també explica com es va transformar en escriptora.
A Terenci Moix també li parla de quan va treballar a una agència d'investigació. I d'aquí, la inspiració per escriure llibres de novel·la detectivesca: Estudi en lila, Antípodes, El sol que fa l'ànec...
Oliver va pertànyer també al col·lectiu Ofèlia Dracs, com el seu home, l'escriptor Jaume Fuster. Un altre grup de novel·les de Maria Antònia té com a principal protagonista la dona: una de les més conegudes és Joana E., amb la que va guanyar el Premi Prudenci Bertrana.
Mentre Joana E. se situa a Barcelona, d'altres treballs de Maria Antònia Oliver fan referència a Mallorca. Per a ella són molt importants les rondalles i amb la fantasia de fons, publica Cròniques d'un mig estiu o El vaixell d'iràs i no tornaràs.
També va ser guardonada amb el Premi Ciutat de Palma de Novel·la Llorenç Vilallonga. Per Crineres de foc va quedar finalista del Sant Jordi de 1984. Va traduir al català Italo Calvino, Anton Txékhov, Virginia Woolf, Mark Twain i Robert L. Stevenson. Per la seva versió de Moby Dick, de Herman Melville, va guanyar el Premi Literatura Catalana de la Generalitat.
El 1998 mor el seu marit, l'escriptor Jaume Fuster. Ella mateixa explicarà un parell d'anys més tard, que aquest fet la va deixar sense paraules: no podia escriure.
Premi d'Honor de les Lletres: la quarta
El 2016 es va convertir en la quarta dona en rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, a la 48a edició. Per davant seu, tres de les grans, però només tres: Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies i la poetessa Montserrat Abelló.
Oliver defensava els drets de les dones i es preguntava si moltes dones no eren feministes perquè no s'adonaven que amb la seva actitud diària ja ho eren. També va tenir un important activisme polític en defensa de la identitat i del català.
Era de les poques dones que escrivia en català als anys 70, o sigui que era una precursora de moltes que van arribar després. L'any 2016, en saber que Òmnium Cultural li atorgava el Premi d'Honor, va llegir la llista dels premiats. En va destacar la gran dignitat de tots i es va fixar que només hi havia tres dones. Llavors va demanar que sorgissin més escriptores per acabar amb el 'patriarcat', va dir, del món literari.
L'escriptora Maria Antònia Oliver en fer-se públic que rebria el premi d'Honor de les Lletres Catalanes rtve
En aquell moment es mostrava optimista per un canvi polític a les Illes a favor de l'independentisme. Llavors presidia l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. Amb la seva activitat política, periodística, cultural i personal ha teixit llaços entre les dues terres que han estat i són la mateixa, la seva.
