Enlaces accesibilidad
Dia Internacional de les Dona i la Nena a la Ciència

Científiques i investigadores catalanes demanen més reconeixement públic

Per
Dia de la dona científica

Només un 20% de les dones investigadores protagonitzen les publicacions en revistes especialitzades de referència a escala internacional, malgrat que són elles les que signen el 48% de la producció científica espanyola. Són dades de l'estudi 'La presència de dones en la producció científica espanyola' de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), organisme que depèn del Ministeri de Ciència i Innovació, i que revelen, un cop més, la invisibilitat de les dones en l'àmbit científic.

L'informe afegeix que tot i aquesta falta de reconeixement públic, les investigacions liderades per científiques espanyoles són de les més citades al món.

 Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FCYT)

No més 'Matildas'

L''efecte Matilda' es reconeix en el món científic com aquell prejudici contra les dones en el qual els mèrits de les seves investigacions s'atribueixen als seus col·legues masculins. Per exemple, Nettie Stevens (1861-1912) va descobrir el sistema 'XY' de determinació del sexe, però els llorers d'aquesta descoberta se'ls va emportar Thomas Hunt Morgan, un genetista distingit en aquell moment. O ara sabem que Rosalind Franklin (1920-1958) va ser la col·laboradora principal en el descobriment de l'estructura de l'ADN en 1953, però fins fa poc només es considerava les aportacions de Francis Crick i James Watson que van rebre un Nobel en 1962 que excloïa la seva companya d'investigació.

El concepte 'efecte Matilda', es fa servir des de 1993 quan la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter va denunciar la supressió sistemàtica de les aportacions de les dones en els avenços científics. Ja abans, l'any 1883, la sufragista Matilda Joslyn Gage va descriure aquest prejudici a l'assaig 'La dona com a inventora'.

Fa un any, l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues va iniciar la campanya #NoMoreMatildas per visibilitzar el paper de les científiques en la història amb l'objectiu d'oferir referents professionals a les nenes i despertar el seu interès en una disciplina que tradicionalment s'ha considerat "cosa d'homes".

Adela Muñoz, catedràtica de Química Inorgànica de la Universitat de Sevilla, reflexiona a 'Noms Propis' sobre els motius que han apartat tradicionalment la dona de la història de la ciència. Fa més de vint anys va començar a documentar les vides de dones que havien desafiat les normes del seu temps en voler estudiar i aportar coneixement a la Humanitat i el resultat és el llibre 'Sabias. La cara oculta de la ciencia'.

De gran vull ser científica

La invisibilitat de noms femenins en el món científic afecta negativament en la motivació de les nenes per dedicar-s'hi. Menys d'un 30% dels professionals del món de la recerca científica són dones i només un 7% de nenes es veuen com a científiques en el futur. El pitjor és que les nenes se senten menys capaces que els nens a l'hora d'assolir objectius que requereixin habilitats científiques.

De fet, a Espanya només el 5,2% de les nenes espera treballar en professions de l'àmbit de la ciència i l'enginyeria enfront del 15,3 % dels nens, segons l’últim estudi d’Alianza STEAM del Ministeri d’Educació i Formació professional.

Les causes són diverses. Els estereotips, el sostre de vidre, la maternitat o les dificultats en la conciliació de la vida personal i familiar en són algunes. En aquest sentit, el programa 'Tinc una idea' visita la Universitat Politècnica de Barcelona per constatar com hi ha tantes noies com nois estudiant cerreres de ciències, però com són poques les dones que acaben liderant projectes de recerca.

Per impulsar la figura femenina en la investigació, el Ministeri de Ciència i Innovació va aprovar aquest dimarts 8 de febrer un programa de 5 milions d'euros destinats a finançar la posada en marxa de projectes d'empreses innovadores amb lideratge femení.

Amb motiu del Dia de la Dona i la Nena en la Ciència d'enguany, el Govern ha aprovat una Declaració Institucional en què manifesta el seu compromís per acabar amb la desigualtat entre homes i dones en el camp científic.