El procés de creació col·lectiva dels b1n0
- Els artistes catalans parlen d'un procés de creatiu on les fronteres entre l'analògic i l'electrònica es desdibuixen
- Emili Bosch i Malcus Codolà interpreten en directe cançons del seu nou àlbum 'b1' com 'BUM BUM' en la que hi ha col·laborat Ferran Palau
- No et perdis el programa sencer sobre b1n0 a RTVE Play Catalunya
Actualment, no estem acostumats a saber què hi ha al darrere de les bandes de música que escoltem. Més aviat estem acostumats a escoltar la llista d’èxits i reproduir-los fins que altres nous èxits els deixen enrere. O, també, podem saber qui ha compost la cançó i qui la canta, però habitualment no passem del cantant que està al davant.
Amb b1n0 (es pronuncia "bino") ens podria haver passat el mateix el dia que van presentar-se com a grup a la Sala Apolo. Però amb el seu primer disc ja van marcar una diferència i es van posicionar ràpidament a l’escena de la música electrònica catalana. b1n0 trenca directament amb aquesta rutina a la qual estem acostumats i aposta per un procés de creació col·lectiva entre qui proposa la base de la cançó i els sons, i qui posa la melodia, la lletra i crea el videoclip i la posada en escena.
Així ho hem pogut veure en el seu primer disc homònim 'bin0' on van compartir cançons amb Joan Pons, d’El Petit de ca l’Eril, o Núria Graham. I així ho podem veure en l’últim disc que han tret b1 (Foehn Records i Hidden Track Records, 2021) on comparteixen cançó amb Ferran Palau, Mertixell Neddermann, Marina Herlop i Tarta Relena. I és que la formació, part visible de la qual la componen l’Emili Bosch i en Malcus Codolà, té un tarannà ben curiós.
Tornar als orígens
Els artistes es van conèixer gairebé per casualitat i, tot i que els dos tenien experiències musicals prèvies, van connectar amb la forma d’expressar la música. Va ser una tarda, prenent unes cerveses, que van decidir posar-se mans a l’obra i veure què succeïa. D’aquestes casualitats que ens poden recordar a noves bandes com Stay Homas, que tot i compartir pis, no va ser fins al confinament que van iniciar la seva aventura musical junts.
B1n0 juga, dins de l’estudi que tenen a la Bisbal de l’Empordà, a caçar sons primitius amb tot allò que està al seu voltant. Tant pot ser una forquilla, com la tassa de vàter, com la caiguda de pedres sobre qualsevol material. Un cop tenen el so i la seva curiosa textura, comencen a fer proves amb els sintetitzadors i samplers per crear el seu propi món musical.
Però el procés no acaba aquí. Un cop tenen una peça que els agrada busquen entre artistes del panorama català aquell qui li pot encaixar participar-hi i li proposen. Això si, té plena llibertat per crear damunt de la base dels b1n0 inclús si l’artista crea una lletra que ells mateixos no havien imaginat.
Connexions infinites
La seva música comença un camí que es va omplint d’inputs fins que acaba presentant-se al públic. I, fins i tot en aquest moment, segueix enriquint-se ja que, compten amb artistes d’altres disciplines per fer els seus videoclips i les seves posades en escena.
És el cas de l’Anna Cornudella, artista pictòrica que posa l’art visual als videoclips de b1n0 i que ajuda a arrodonir la peça final. Com també és el cas de, Frank Lucas, especialista en audiovisuals. Un conjunt que dona com a resultat videoclips com el de N03m1.
““
Amb aquest procés tenen la intenció d’anar des de l’origen fins al final passant del més senzill, com el so d’una pedra, al més complex sumant sintetitzador, sampler, lletra i visual. Una composició de 0 a 1. Un binomi entre la cosa analògica i digital que demostra que no cal tenir un vocalista principal per donar-li sentit a les cançons i que el procés col·lectiu uneix talents per crear noves concepcions.
No cal tenir un vocalista principal
B1n0 no té un cantant que encapçali la formació. Van néixer amb la voluntat que b1n0 es convertís en un projecte que transcendeixi els artistes que el conformen i d’aquesta manera convertir-se en un ens amb entitat pròpia. Una personalitat que l’han iniciat l’Emili i en Malcus, però que va prenent formes diferents a mesura que va avançant. Ells mateixos assumeixen que, el seu segon disc no té res a veure amb el primer, i seguiran canviant per crear noves sorpreses. Els convenç aquesta fórmula i la veritat és que planteja un model diferent de funcionar que aprofita la creativitat d’altres disciplines i les posa al centre de l’atenció.
Una de les seves influències és James Blake qui, ha triomfat en el món de la música electrònica i alternativa i que va ser nominat al Grammy al millor àlbum de música alternativa l’any 2020. Ell també reivindica la figura de la seva parella com a creadora dins de la seva formació amb la intenció de donar a cadascú el seu lloc i l’aportació que mereixen.
Un inici tardà
Ambdós artistes reconeixen que els hi va costar començar. Tenien peces guardades al rebost que van portar a l’estudi i fins que no van trobar el seu primer single b1 (be one) no van parar. Anys de provar i equivocar-se i, tornar a provar. Una metodologia que diu molt també de l’esforç i el talent de la formació.
Ens demostren que “viure de l’error” pot ser una bona manera d’explorar noves formes d’expressar-se i de crear. Que no tot ha de ser un so perfecte i una lletra intima. Ens demostren que dur a terme un procés creatiu col·lectiu enriqueix el resultat final i dona l’oportunitat a les cançons per créixer de formes que no haguéssim pogut imaginar.
Què podem esperar dels b1n0?
Aquesta és la part més positiva. Qualsevol cosa pot sortir del col·lectiu b1n0 i sorprendre’ns. Per al moment, aquest últim disc b1 és una representació del que pot ser el futur de la música electrònica als festivals i sales catalanes.
