Les residències denuncien que segueixen amb les mateixies ratios i manca de personal
- El director de l'ASCAD considera que "generalitzar és absolutament injust" en la gestió de la pandèmia a les residències
- Andrés Rueda: "Companys meus han mort en aquesta pandèmia, quan l'administració estava teletreballant"
- Entrevista al 'Cafè d'idees' | La 2 i Ràdio 4
El director de l'Associació Professional Catalana de Directors de Centres i Serveis d'Atenció a la Dependència (ASCAD), Andrés Rueda, veu "absolutament injust" que es focalitzi sobre ells la gestió a les residències durant la pandèmia. "Generalitzar és absolutament injust", diu en una entrevista amb Gemma Nierga al 'Cafè d'idees'.
En aquesta línia creu que "podria ser" que s'utilitzi com a cap de turc la directora de la residència de Tremp, que ha estat imputada per homicidi imprudent de la mort de 64 persones. "S'ha focalitzat molt en nosaltres. Treballem per instruccions", ha insistit en la seva defensa.
La implicació dels directors
Rueda també ha defensat la implicació dels directors d'aquests centres en la pugna contra la pandèmia del coronavirus. El responsable relata que hi ha hagut companys i amics seus, directors de residències, que han mort "lluitant en aquesta pandèmia, perquè han estat al peu del canó" quan "l'administració estava teletreballant".
El responsable destaca que en aquell moment van tenir més de 6.000 professionals infectats que van portar "la malaltia a casa seva" i que feien feina diàriament sense saber quant efectius tenien per estructurar la feina del dia.
El director d'ASCAD reconeix que "s'han fet coses malament", però destaca que "en aquell moment, es feia el que es podia". "Ens trobàvem absolutament sols. Entregàvem escrits i no tenien respostes, o la resposta era fer entrevistes al carrer", ha dit sobre la falta d'informació que diu que van patir.
"Errades en cascada"
Creu que hi va haver un seguit d'"errades en cascada" a l'inici de la pandèmia a les residències i reconeix que "s'han fet coses malament, però es feia el que es podia" i puntualitza: "No podem agafar el sisè lloc de la cascada i aïllar-lo del context".
Finalment, la pandèmia ha seguit per canviar les coses a les residències i fer modificacions positives? El responsable destaca que de poc ha servit, ja que segueixen amb les mateixes ràtios que abans de la pandèmia i tenen una manca de personal.
Un testimoni colpidor
D'altra banda, Cati Serrano, familiar afectada per la mala gestió de la pandèmia que va fer una residència denuncia que el seu pare va morir sense tenir oxigen i que des del centre li van dir que estava prohibit que el portessin a l'Hospital del Mar, que no l'admetrien.
Al 'Cafè d'idees' d'aquest dilluns, ha lamentat que el seu pare va morir "ofegat, sense cap mena de recurs" i també sense la presència dels familiars. "Va morir totalment abandonat, com les 42 persones restants de la residència. Horrible. No ho qualifico de pandèmia, això és un holocaust", ha sentenciat el testimoni.
