Girona reivindica les pomes autòctones

• La poma de Girona d'Indicació Geogràfica Protegida d' representa el 20% de la producció a Espanya d'aquesta fruita
• Més del 40% de les pomes que s'acaben consumint venen de França i Itàlia
• A 'La recepta perduda' la Sílvia Abril recupera les pomes de 'relleno' de Vilabretran

Catalunya lidera la producció de poma de tot Espanya. Dues grans zones concentren el cultiu d'aquesta fruita, la tercera més consumida després de la taronja i el plàtan. Lleida cultiva més del 70% de la poma produïda a Catalunya, la meitat de tot l'Estat espanyol, i Girona la resta, un 20% de la producció espanyola. Malgrat tot, més del 40% de les pomes que s'acaben consumint venen de França i Itàlia. Per això, des del 2001, 78 famílies productores de les comarques gironines fan valdre la poma 'km 0' amb una Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

A més de les conseqüències mediambientals que suposa la importació de pomes, comprar fruita produïda fora d'Espanya té un preu superior. Per exemple, en el cas de les pomes Golden, les importades costen aproximadament 3 €/kg, mentre que les espanyoles 1,5 €/kg. En la resta de les varietats succeeix el mateix. Les Gala o les Fuji també tenen una diferència de preu significativa, 2 €/kg enfront de 1,5 €/kg i 2,5 €/kg enfront dels 2 €/kg, respectivament.

Poma de Girona

Les zones on es cultiva la Poma de Girona gaudeixen d'un clima privilegiat. Són municipis de les comarques de La Selva, el Baix Empordá i Alt Empordá, el Gironès i el Pla de l'Estany que, per la seva proximitat al Mediterrani i els Pirineus, tenen temperatures suaus i fresques. Tot i que els productors reivindiquen la poma autòctona, han deixat de banda variants d'aquesta fruita per culpa d’una demanda molt uniforme d’aquesta fruita al mercat. La Golden, per exemple, és la poma més demandada al món, i la de capçana, en canvi, és realment difícil de trobar fins i tot a Vilabertran d’on és típica.

Pomes de 'relleno'

Les pomes de capçada es feien servir antigament per cuinar. Eren pomes no gaire maques, de pela gruixuda, molt farinoses, que deixen anar molt midó quan es couen i que es converteix en sucres. Per potenciar-ne el consum, i abans que no s'extingissin, des de fa 20 anys se celebra a Vilabertran la Fira de l’Horta i la poma de farcir, en què el plat estrella són les pomes de 'relleno', un plat de festa major que es coneix des de l'edat mitjana i que es va recuperar després de la Guerra Civil. Ara s'ha convertit en un reclam i un senyal d'identitat del poble.

Les pomes de 'relleno' eren tan exquisides que Josep Pla i Manuel Vázquez Montalbán les han mencionat en algun llibre. Se sap també que Salvador Dalí anava a Vilabertran els estius per tastar-les a casa del seu amic i pintor Ramon Reig. Poca gent les comercialitza, antigament la gent tenia les pomeres a casa seva. En Joan Roca és una excepció.

““

Aquestes postres ja s'esmenten en un receptari de començaments del segle XVIII, al llibre 'Avisos i instruccions per lo principiant cuiner' del pare Josep Orri. I el baró de Maldà en parlava com un plat sumptuós que es podia realitzar amb altres fruites com ara peres, pomes, préssecs o codonys.