El retrat familiar i íntim de Carla Simón conquesta el cinema internacional

• Alcarràs és la primera pel·lícula rodada en català premiada amb l'Os d'Or
• La directora catalana va guanyar al mateix festival el premi a la millor òpera prima amb Estiu 1993
• Des de 1983 Espanya no guanyava un Os d'Or, en aquella ocasió va ser Mario Camus amb La Colmena

Somos cine - Verano 1993

Fa cinc anys, Carla Simón ja va guanyar en la Berlinale com a millor directora novella amb Estiu 1993 (disponible en RTVE Play), una pel·lícula autobiogràfica que explica un dels moments més durs de la seva vida. A l'edat de sis anys, Carla va perdre la seva mare quedant-se òrfena, ja que el seu pare havia mort tres anys abans. Fins als 12 no va saber que tots dos havien estat víctimes de la sida.

Aquesta òpera prima retrata els records d'estiu d'aquella nena de sis anys que és acollida pels seus tiets al camp on viuen, concretament al poble de Les Planes d'Hostoles (Girona) on la mateixa directora es va criar de petita.

Punts de vista - De cinema, "Estiu 1993"

Estiu 1993 és una història contemplativa a la qual assistim sota l'atenta mirada de Frida (Laia Artigas) que ha de pair el dol de la seva mare i entendre la seva relació amb la nova família. Una successió de fets quotidians en aparença intranscendents construeixen el relat: sopen, es banyen o simplement juguen en el bosc. Amb aquesta simplicitat i naturalitat, l'espectador és testimoni de l'evolució emocional tan complicada d'aquesta nena.

La cineasta catalana Carla Simón ha convencido y emocionado con "Verano 1993": entre otras conquistas, ha conseguido ser la mejor ópera prima en la Berlinale, Biznaga de Oro en Málaga, tres premios en el festival BAFICI de Buenos Aires o premio especial del jurado en Estambul con su intimista y autobiográfica historia. Frida (Laia Artigas), una niña de seis años, afronta el primer verano de su vida con su nueva familia adoptiva tras la muerte de sus padres a causa del sida en una cinta que, con pocas palabras presta, mucha atención a los detalles y sensaciones.

Homenatge a les arrels familiars

Carla Simón fuig de nou dels artificis i les interpretacions dramatitzades a Alcarràs, una forma de fer cinema que ja és una identitat del seu estil a l'hora d'explicar històries. La seva segona pel·lícula està interpretada per actors no professionals, com si volgués dotar d'una autenticitat extra tot el que filma. També torna al retrat familiar i a l'autobiografia: uns oncles de Simón es dedicaven al cultiu de la fruita a Alcarràs, Lleida, i la jove directora (Barcelona, 1986) ha volgut homenatjar la seva manera de fer agricultura en família.

El fons d'Alcarràs és la transformació del món rural, cada cop més abandonat. En aquest poble es desenvolupa la història d'una família que té plantacions de presseguers. Després de 80 anys conreant la mateixa terra, els seus membres es reuneixen per a l'última collita junts. I precisament és això el que ha valorat el jurat de la selecció oficial de la Berlinale, presidit per M. Night Shyamalan, que ha destacat "la seva habilitat per a mostrar amb sensibilitat la lluita de la família, i pel seu retrat sobre la connexió i dependència amb la terra que ens envolta".

Alcarràs és la primera pel·lícula en català que guanya un Os d'Ori la setena pel·lícula espanyola a guanyar el màxim guardó del Festival de Berlín.