Sílvia Munt deixa l'actuació i se centra en la direcció de teatre i cinema
- Sílvia Munt no tornarà a treballar davant les càmeres, ha dit a Punts de vista, perquè se centra en la direcció
- La gran protagonista de La Plaça del Diamant dirigeix al TNC una obra de Benet i Jornet, 'Desig'
- Parlem amb l'actriu i directora de com viu aquest projecte i del que preparara, una nova pel·lícula
Sílvia Munt ha anunciat a Punts de vista que no la tornarem a veure a la gran pantalla. Ens explica a l'entrevista el seu moment a la vida que canalitza a dirigir, tant al cinema com al teatre. No us perdeu la conversa amb Tània Sàrrias perquè descobreix aspectes imprescindibles d'aquesta gran professional de les nostres arts escèniques.
Precisament Sílvia Munt ve a explicar-nos que dirigeix al TNC 'Desig', de Josep Maria Benet i Jornet. Munt se sent molt identificada amb l'obra del gran dramaturg desaparegut al 2020.
'Desig', al TNC
A l'obra de Benet i Jornet hi apareixen quatre personatges interpretats per Laura Conejero, Carles Martínez, Raimon Molins i Anna Sahun. Mostren què pensen i com actuen, com voldrien ser o com voldrien sentir. Munt ens n'explica la sinopsi i diu que dirigir Desig és per ella com volar, perquè és una obra especial i valenta, atípica.
Sobre la relació entre els actors i el públic, Sílvia Munt opina que l'empatia és molt necessària per aconseguir transmetre l'obra. I a 'Desig' veiem com vivim un doble joc en les decisions que prenen cadascun del nosaltres, continuament. Decisions més a menys difícils i de les que a vegades no en son ni conscients.
Un moment de l'obra Desig, de Josep Maria Benet i Jornet, que es representa al TNC, dirigida per Sílvia Munt rtve
La plaça del Diamant, l'emoció
La mateixa actriu s'ha sorpés de la seva reacció canviant amb el pas dels anys respecte La plaça del Diamant. Confessa que ara s'emociona quan la veu. I que li ha ensenyat que una història tan local i nostra com és el text de Mercè Rodoreda és plena de situacions que viuen totes les persones del món. El seu triomf és universal perquè també ho és el que viuen i senten la Colometa, en Quimet o en Mateu.
Del que va viure, l'actriu ens parla d'un moment que li va fer especial il·lusió: conèixer l'autora. Poder parlar del personatge que interpretava amb Mercè Rodoreda. Nosaltre en tenim testimoni al programa Trobada.
La reflexió que ens regala Sílvia Munt fa referència a com encarar la professió d'actor, els bons i els mals moments. Diu que és un ofici que t'estimes però davant el qual t'has de blindar. Ha viscut situacions que en començar la seva trajectòria professional de ben joveneta no hagués imaginat, com participar a una pel·lícula que va arribar a ser nominada als Premis Oscar, en la categoria de Millor pel·lícula en parla no anglesa el 1997, Secretos del Corazón, dirigida per Montxo Armendáriz.
Carmelo Gómez i Sílvia Munt a Secretosa el Corazón, nominada a l'Oscar com a millor pel·lícula en parla no anglesa el 1997, guanyadora de 4 Goya, el premi Àngel Blau al Festival de Berlin i l'Ondas. rtve
I dels popers projectes, ara que ens descobreix que no vol tornar a ser davant les càmeres, destaca la propera cinta que dirigirà, sobre fets reals situats en el franquisme i també amb les dones com a protagonistes.
Sílvia Munt, actriu de teatre al nostre arxiu històric
L'arxiu de TVE Catalunya conserva tot el seu fons de teatre i entre les desenes d'obres disponibles a la plataforma en obert i gratuïta RTVE Play hi trobem també les primeres actuacions de Sílvia Munt. Us convidem a veure La Roda de la fortuna, Avel·lí Artís Gener 'Tíner' estrenada a televisió el 1981, on també actuen Vicky Peña, Nadala Batiste, Rafael Anglada, Carme Contreras i Maife Gil.
També podeu veure a la web de teatre en català de TVE Catalunya Els dos adéus de Lucia di Lammermoor, escrita per Joan Manuel Gisbert, on munt comparteix protagonisme amb Pau Garsaball.
L'actriu i directora també és ballarina clàssica i va treballar a TVE Catalunya com a coreògrafa de la sèrie Les nits dela tieta Rosa, potagonitzada per Rosa Maria Sardà. Li destgem que continuï dirigint, ja que la fa feliç, com ens explica, i als espectadors ens mostra l'ànima humana com és i potser el més important, com somnia ser.
