El mirall de la música de ZOO enfront de la societat
- Els artistes catalans parlen de la seva connexió amb el públic que travessa fronteres
- ZOO interpreta en directe cançons del seu nou àlbum 'Llepolies' com 'Tobogan'
- No et perdis el programa sencer sobre ZOO a RTVE Play Catalunya
Que hi hagi connexió és per ZOO i més concretament, pel seu creador Toni Sánchez –Panxo– el més important. Connexió amb els col·laboradors amb els quals treballen en el seu disc, connexió amb els seus seguidors, connexió entre els components de la banda i connexió amb tothom qui forma part de l'equip i fa que arribi al públic la seva música. Això és la base, la seva connexió amb la música. Per en Panxo la música “ho és tot” i creu que per al món és “un llenguatge universal”.
ZOO rtve comunicacio
Aquesta connexió ha aconseguit que ZOO sigui un fenomen des que va néixer. Allà on van pengen els cartells d’entrades exhaurides i la seva música s’ha convertit en un referent per generacions joves. A finals d’any acaben la seva Gira Llepolies 2022 –així és com s’anomena el seu últim àlbum– i ho fan al Wizink Center de Madrid i al Palau Sant Jordi de Barcelona. En tots dos llocs queden molt poques entrades. Però, d’on ve aquesta connexió?
ZOO és “un projecte de col·legues, gent senzilla que es va conèixer a la Universitat i que l’únic que pretenen és dir el que el volen dir fent el que volen fer”. És a dir, no tenen cap altra manera de fer que sent ells mateixos en tot moment. Ser autèntics i honestos. Tenen com a referents artistes de la seva terra que han fet música amb consciència i la influència del context cultural de València els fa fer cançons festives que serveixin per evadir-se, ballar i gaudir. Però, per què arriben a tants sectors de la societat? Quina influència tenen les seves lletres reivindicatives amb els seus seguidors?
CONNEXIÓ PER A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL
Tot fet és polític. Llegir, escoltar música, compartir opinions... i tot forma part de la societat i per extensió de la cultura. Aquesta cultura sintetitza els problemes socials i els porta a debat. La música acompanya, sobretot en festes populars, les transformacions socials i que millor que “ballar i cagar-se en tot per alliberar-se i evadir-se” com diu el cantant i compositor de la banda.
La seva connexió amb les generacions es pot mesurar amb les lletres de les seves últimes cançons. Amb el primer single de l’àlbum, ‘Avant’, presenten la necessitat de seguir endavant malgrat l’immobilisme i les tradicions que s’encallen en la societat i no progressen. Tot i la seva parada durant la pandèmia, tornen a fer cançons per reivindicar que s’ha de ser optimista i participar per aportar opinió. Un cop d’aire fresc que revitalitza la possibilitat de canvi en un context d’estancament.
I estancats segueixen al veure que l’explotació associada a l’activitat humana i la poca resposta per part dels estats contra un dels quals és el problema més gran de la humanitat, com el canvi climàtic, segueix sent secundari. Per això, ironitzen amb la importància dels diners i de tenir un ‘Tobogan’ com qui té un capritx que passa pel davant del bé col·lectiu. Una crítica a la dualitat entre la precarietat dels joves i les famílies enfront de les despeses en capritxos d’altres sectors de la societat.
En la seva col·laboració amb SFDK, ‘Sereno’, denuncien que la societat s’ha tornat un teatre en el qual ja no queda res dels principis socials de respecte, humilitat i responsabilitat. Una realitat que amaga els problemes i que no deixa lloc per tractar-los. Una imposició de falsa individualitat que no proposa res positiu. Temàtica que enllaça perfectament amb ‘Tir al ninot’ que reivindica la desigualtat social que es pateix pel lloc de naixement i la dificultat que això suposa per superar els obstacles del sistema. Una col·laboració amb Jazzwoman que de nou, com en l’àlbum anterior, homenatja a aquells que creixen en les perifèries socials i que busquen el seu lloc.
Amb la cançó ‘La del futbol’ fan una crítica a la competitivitat i individualisme que transmet aquest esport i també al seu ús per tapar d’altres qüestions més importants.
Un recorregut que tanca amb el seu darrer tema de l’àlbum ‘Cançó Pòstuma’, que és un llistat d’alguns errors que han comès com treballar a contracorrent i amb ansietat. No obstant això, un cop acceptats aquests errors, tenen la consciència neta perquè ho han intentat fer el millor que han pogut. Una altra lliçó a les generacions d’avui dia a les quals no s’ensenya que fallar no hauria de ser sinònim de culpa sinó d’aprenentatge. Ells aprofiten per defensar l’error com un avantatge. Aprendre dels errors i seguir endavant perquè “vindrà un futur il·lusionant”.
ZOO es focalitza en unes temàtiques que apropen tot aquell que tingui un sentit crític dins la societat i fan que se senti identificat amb el que diuen. Son “la veu del barri”. Unes lletres que actuen com a mirall de la societat i que tenen l’objectiu d’aportar una millora sense perdre l’ambient festiu.
D’aquesta connexió a l'autogestió
Aquesta connexió es visualitza també al documental sobre la publicació del disc ‘Llepolies’ l’any 2021. També es veu reflectida al funcionament de la banda. Els components de ZOO tenen una connexió que els porta a compartir qualsevol procés pel qual passa la seva música i això els ha portat a autogestionar-se ells mateixos. Son ells mateixos els que gestionen des de la composició de la seva música fins que surt al públic i es canta en directe. Fan el seu propi marxandatge i s’asseguren que tot estigui fet amb cura.
És l'única manera amb la qual consideren que han de tractar els seus seguidors i l'única manera amb la qual se senten còmodes treballant. I és que, en paraules d’en Panxo “l’èxit no depèn només del que tu facis, pots fer totes les cançons amb molt d’amor, però si no agraden, no funciones. Hem arribat on volíem gràcies al públic que et posa i et lleva”. Ells només volen posar tota la il·lusió per mantenir aquesta connexió.
El grup valencià ZOO rtve catalunya
Son un altaveu pels joves que han begut del futur que se’ls ha venut i que han topat amb la realitat. Un altaveu per aquelles problemàtiques socials que s’amaguen i no tenen lloc per ser tractades. Un altaveu d’una generació que els fa costat perquè se sent representada i connectada amb la banda. I que, més enllà de ballar i passar-s’ho bé, els hi dona la possibilitat de transformar el seu entorn. Un altaveu que els ha portat a l’èxit i que els farà funcionar allà on vagin.
