Okinawa, el lloc del món on la gent viu més anys: t'expliquem com s'ho fan
- L'illa d'Okinawa, és una de les més al sud del gran arxipèlag del Japó i és on la gent viu més anys de tot el món
- L'alimentació, la vida tranquil·la sense estrès i l'exercici són factors clau per la longevitat i la qualitat de vida
- Les meravelles de l'antiguitat i les platges paradisíaques hi fan arribar gent d'arreu: descobreix-ne més a Turisme rural al món
Si recorrem el Japó de nord a sud, com ens proposa Turisme rural al món, el programa de La 2 i la plataforma gratuïta en obert RTVE Play, farem 3.400 quilòmetres. L'illa més septentrional és d'Hokkaido, un territori verge on viuen tribus indígenes i una de les zones més pròsperes del país, per la indústria i sobretot l'agricultura.
Però just a l'altre cap del país hi ha l'illa d'Okinawa, on trobem molt més que records de la batalla i la pel·lícula que se'n va fer. Allí les persones viuen més anys que en cap altre lloc de la Terra. Turisme rural al món ens hi porta en un dels seus episodis més celebrats.
Okinawa, l'illa on va nèixer el karate
L'arxipèlag del Japó el formen tres mil illes. Al sud, Okinawa és la més gran de les últimes, però encara en queden quatre més de poblades per arribar a la frontera marítima amb Taiwan. La importància estratègica d'Okinawa a l'oceà Pacífic ha estat la raó de disputes entre regnes, dinastíes i exercits. Quan els regnes de de la zona es va unificar el 1429, amb el nom de Ryukyu, el comerç va florir. Però les autoritats hi van prohibir el karate, un estil propi d'art marcial arribat de la Xina gràcies a la Ruta de la Seda.
Els habitants d'Okinawa van continuar practicant karate en secret i en va sorgir un tipus de defensa efectiu amb eines de cuina i estris de la pagesia. Un dels reis que els va governar els va confiscar fins i tot les armes: d'alguna manera s'havien de defensar!
Però amb el pas dels segles la situació va canviar radicalment i el 1926 el karate s'ensenyava a tot el Japó. A Okinawa sempre s'ha donat molta importància a l'exercici físic. Les persones grans no deixen de fer-ne. Siguin estiraments suaus, moviments rítmics o passejos, tot és indispensable per a trobar-se bé.
Al mateix segle XX, entre març i juny del 1945, l'illa va viure un gran enfrontament entre l'exèrcit nord-americà i el japonès. La Batalla d'Okinawa és un dels episodis més tràgics de la història contemporània. Dels Estats Units en van morir 12.513 soldats i es van perdre 38 vaixells i 763 avions.
Pels japonesos, la derrota va ser a més d'humiliant, gairebé definitiva. Els soldats morts es calculen entre 73.000 i 94.000, segons les fonts. De vaixells només els en van enfonsar 16, però la força aèria va quedar molt malmesa amb 7.800 avions derribats.
Aquesta batalla i la d'Iwo Jima són les dues úniques que es van fer a territori japonès durant la Segona Guerra Mundial però per això van morir molts habitants d'Okinawa: entre 130.000 i 140.000 persones de totes les edats. Una lluita sagnant que va acostar els aliats a la victòria. Els Estats Units no van tornar el control de l'illa a l'estat japonès fins al 1972.
El lloc del món on els habitants viuen més anys
El regne de Ryukuy, al que pertany Okinawa, ha rebut durant segles la influència de les altres illes del Japó, de la Xina, de les Filipines i de Tailàndia. Sobretot peI que fa a la tradició de les arts escèniques, l'artesania i la cuina. I a l'alimentació d'aquest punt concret del món és el que es té per segur que dona tants anys de vida a la seva gent.
A tot el Japó se sap que el Hara hachi bu allarga la vida. Es pot traduir per menjar el 80% del que voldríem, o ens vindria de gust, o ens ompliria. Traduït, Hara hachi bu ve a ser 80 % del la capacitat de l'estómac.
Pel que fa als aliments, a Okinawa prenen tofu, algues marines i verdures. Cereals com l'arrós i tubèrculs molt semblants al nostre moniato, i un tipus de meló amargant. De greixos d'origen animal, ous i làctics gairebé no en tasten. Cuinen peix, a més de preparar sushi. És una dieta amb pocs fregits, sense greixos saturats i poca carn.
De plat calent, preparen una excel·lent sopa de miso amb aigua, pasta de miso, tofu, moniato, algues i vegetals. El miso és un compost d'origen xinès que va arribar al Japó cap al segle VII.
En resum: no menjar tant i menjar millor evita l'obesitat i proporciona una millor qualitat de vida. Menys hores a la cuina, menys a la taula, una digestió més senzilla i fàcil. Segons la Universitat d'Osaka, menjar així no et fa més dèbil, perquè en realitat la manera de menjar occidental es basa en sobrealimentar-nos.
Turisme a l'alça a l'anomenat Carib del Japó
Aquesta illa considerada actualment un paradís, és una destinació de primer nivell turístic, tant pels mateixos japonesos com pels estrangers. Un lloc tranquil on viure relaxadament, amb platges verges, ressorts de luxe fins i tot, per qui els pugui pagar, indrets històrics i patrimoni ben conservat.
Des de l'any 2000, la UNESCO ha registrat diversos indrets d'Okinawa com a Patrimoni Cultural de la Humanitat. I des de l'any passat també es reconeixen espais de l'illa com a Patrimoni Mundial Natural per la seva importantíssima biodiversitat.
D'aquest lloc tan bonic en en parla Turisme rural al món, el programa de La 2 i la plataforma gratuïta en obert RTVE Play.