Raül Balam parla amb Cesc Escolà: "Vaig començar a la cuina com un càstig"
FitMés - En Cesc Escolà entrevista al chef Raül Balam
- En Raül parla dels seus inicis al món de la cuina, futurs projectes i com l'esport l'ha ajudat a lluitar amb l'addicció
- Cada dilluns a les 8 del matí, un nou programa a RTVE Play
ADRIÁN CARANDE
Aquesta setmana a Fitmés, en Cesc Escolà entrevista al chef Raül Balam!
Inicis a la cuina
En Cesc obre la conversa parlant dels inicis del Raül com a cuiner: “Poca gent sabrà que vas començar al món de la cuina com un càstig!”. “Sí!”, respon en Raül. “A mi em van castigar: no m'agradava gens estudiar i volia deixar l'institut, perquè ho vaig suspendre tot. I el meu avi li va dir als meus pares: 'foteu-lo a treballar, que el nen s'espantarà i tornarà a demanar estudiar'. Però clar! Allà vaig descobrir un món de color i em va atrapar”.
Tot seguit, en Cesc li pregunta pels seus projectes actuals: “Doncs estic amb el Mandarin Oriental, seguim amb el Drac de Calella, i ara a meitats d'any hi ha un projecte d'obrir un petit bistro de nou a Sant Pol de Mar. No és una reobertura, perquè és una obertura nova, però dintre del que era el Restaurant Sant Pau. Tornarem a obrir persiana, però com a bistro, no com a restaurant gastronòmic.”
“Un chef com tu, amb dues estrelles Michelin, ha de tenir molta pressió”, destaca en Cesc. “És realment tan estressant com es veu des de fora?”. “La pressió, al final, jo crec que te l'has de ficar tu mateix”, respon en Raül. “Si que hi és, claro, sobre tot quan reps un guardó com unes Estrelles Michelin...”
“Quan a la mare li van donar la primera estrella”, segueix en Raül, parlant de la Carme Ruscalleda; “va dir 'vaig a buscar aquesta segona, perquè així mantindré la primera', i quan li van donar la segona va dir 'vaig a buscar una tercera, perquè així mantindré la segona'. I quan li van donar la tercera, va dir 'm'he d'imaginar que hi ha una quarta'. Això no és un parar, és una pressió que et dones a tu mateix perquè cada dia vols superar-te més”.
Esport i salut
“Tema esportiu!”, comenta en Cesc. “Has tingut una relació estreta amb l'esport? De petit t'agradava?”. “Gens. Mai em va agradar. Jo crec que Educació Física l'aprovava tothom a l'escola perquè a qui li quedava era un negat”.
“Quan vaig ser adolescent i em vaig començar a fer gran, sí vaig començar a fer esport, però per ficar-me guapo. La meva finalitat era el físic, i era una cosa molt frustrant, perquè volia el físic dels altres i no acceptava el meu. Al final cadascú s'ha de mirar una mica i dir: tu com ets? És lo que hi ha, i a partir d'aquí anem a veure el que podem millorar d'això”.
“I llavors sí que va ser per salut. I la salut em va portar a tenir un cos que m'agrada, em va portar tot. Quan vaig deixar les tonteries del físic i ho vaig fer per raons mentals, tot es va arreglar.”
“Ara que em parles del tema salut”, destaca en Cesc, “vas fer públic fa uns anys una malaltia. Com estàs ara?”. “Jo estic bé. Sí, tinc una malaltia d'addicció, que jo pensava que era un vici. Però al 2013 vaig ingressar en un centre de desintoxicació i allà vaig aprendre que jo tinc una enfermetat mental que és tractable.”
“No curable, sempre la tindré, però he d'acceptar que la tinc i viure una vida normal. I puc viure-la, la única diferència és que no puc prendre sustàncies ni beure alcohol. Jo celebro dos aniversaris, el dia que vaig arribar al planeta i el dia que el planeta em va donar aquesta segona oportunitat”.
“I l'esport suposo que també t'està ajudant molt”, remarca en Cesc. “Sí. Jo quan vaig ingressar al centre, ens feien tenir el dia sencer ocupat i l'esport era part d'això. Al principi no ho entenies, per què fer dues hores d'esport, i al final és una cosa que m'ha quedat. No ho faig ara cada dia, sí que ho faig dos o tres cops per setmana, però quan estic molt estressat només he d'anar a córrer i tot es relaxa.”
