Néstor Luján: el gastrònom a quin agradaven les lletres, la taula i la sobretaula
- Es compleixen 100 anys del naixement a Mataró del periodista i escriptot Néstor Luján, gran expert en cuina i restauració
- Va treballar a TVE Catalunya divulgant els seus coneixements de la història de la gastronomia catalana, sobretot la de Barcelona
- Molt popular com a director de la revista Destino, va començar a publicar novel·les ja de gran i també va obtenir un gran èxit
FRANCESCA PUIG
Néstor Luján va escriure molts llibres i infinitat d'articles de premsa, tant en català com en castellà. El seu primer article, el 1942 a la Universitat, li va valdre l'expulsió del SEU, el Sindicat d'Estudiants. Però ni tan sols n'era afiliat.
Va sentir parlar català per primer cop als 11 anys i en entrar a batxillerat el va començar a aprendre, de forma autodidacta. Apassionat per qualsevol tema, fos Història o actualitat, disfrutava llegint tot el que li arribava, diccionaris també.
D'una de les seves grans aficions, la bona taula, en va fer professió. Se'l considera un dels gastrònoms més prestigiosos del país i per a ell, com a gran conversador, la sobretaula era també un bon tast. Nascut a Mataró l'1 de març del 1922, ara fa un segle, Néstor Luján és molt recordat per les seves novel·les i la direcció de la mítica revista Destino.
El periodisme, el mitjà per descobrir la vida
La inesgotable curiositat de Néstor Luján el va empènyer a fer-se periodista. Considerava que l'ofici li permetria abastar-ho tot, la vida, com ell deia. Des dels anys 40 treballa a Destino, quan la publicació acaba de néixer i du imprès el jou i les fletxes de Falange.
En va ser director entre 1958 i 1975. D'entre totes les tasques que hi va fer, una que va iniciar el 1963 la signava amb el pseudònim de 'Pickwick'. Eren articles sobre gastronomia estrangera. El Tribunal d'Orde Públic el va condemnar més d'una vegada per textos sensibles que hi publicaven en ple franquisme. Luján opinava que, en política, l'home no havia avançat gens des de l'Edat de Pedra.
A finals d'octubre del 1967, Destino arriba tard als quioscs pel segrest del número per part de les autoritats ARCA/Hemeroteca Nacional
Finalment, surt de Destino i s'incorporà a una altra revista, Historia y Vida. Néstor Luján continua eixamplant els seus coneixements sobre cuina, productes i menges. Comparteix aquest profund saber del que es presenta a taula i on. És reconegut com el primer crític gastronòmic català, sobretot a partir de la seva incansable activitat a finals dels anys 60 per difondre la bona taula. Les seves publicacions el fan encara més popular i el 1974 li atorguen el Premi Nacional de Gastronomia.
Gastrònom sí i també personatge. És llavors quan rep a casa seva un equip de TVE Catalunya i la seva redactora, Jerònia Vidal, en fa un reportatge biogràfic per a l'espai Barcelona RTVE, el 1978.
Després de veure la biblioteca de Néstor Luján, farcida de llibres d'Història, gastronomia i diccionaris, ens sorprèn la definició que fa d'ell mateix. Aquest estudiós que es documenta a fons abans d'escriure s'anomena a sí mateix 'tafaner'. Diu que sent tanta curiositat per tot que quan començava de periodista ja li estava bé escriure de tot. Va redactar esports, -de boxa a tenis-, necrològiques, crítiques de cinema, literatura, música, ballet...
Aquest desig de saber l'explica a Personatges. I quan Montserrat Roig li pregunta què en va treure de tants anys a Destino, Luján destacà que li va permetre conèixer els grans personatges que, acabat l'any 1975, van poder tornar de l'exili.
La gastronomia de Barcelona en tres capítols
Com a col·laborador del programa Tot i més que presentava Aurora Claramunt, el 1982 Néstor Luján va escriure tres reportatges. Són breus, però un excel·lent repàs: dels primers locals on es servien menjar a a l'època medieval, als carrers estrets de la Barcelona antiga, passant per l'arribada de grans establiments per als nombrosos visitants que arribaven a la ciutat. Finalment, els grans noms de les cuines que durant tant de temps només es van poder permetre els benestants. Luján presenta des de tres restaurants perfectament escolllits: respectivament, Can Culleretes, Set Portes i Reno. El primer, al minut 36'40h d'aquest magazin, des de l'antiga xocolateria.
El segon capítol el trobem al 18:30'. Néstor Luján fa la seva presentació des d'un dels menjadors del Set Portes.
Al tercer i darrer capítol, el periodista seu al restaurant Reno del carrer Tusset. Es queixa que Barcelona no ha sabut conservar els seus establiments històrics. Què en diria avui, quaranta anys després! Escolteu-lo al 1h29'.
Aquesta sèrie es va completar encara amb un altre capítol sobre una activitat que agradava molt Néstor Luján: anar a menjar a muntanya. A Martinet de Cerdanya i amb el seu estimat gos al costat, explica quines són les menjes tradicionals per portar fetes des de casa.
Luján, escriptor i conversador
El 1994 Néstor Luján rep el Premi Ramon Llull per la seva novel·la La Rambla fa baixada. Tracta d'una família burgesa de Barcelona i la situa en els anys anteriors a la Guerra Civil. El programa de literatura i llibres L'Odissea, dirigit i presentat per Montserrat Minobis, li va dedicar un monogràfic.
El programa d'actualitat literària Literal el convida per a parlar de la seva obra. Raimon, presentador i director, l'entrevista com qui parla amb un amic, ja que fèia mot de temps que tots dos es coneixien.
Finalment, recuperem una tertúlia gastronòmica. Com a bon conversador, Luján gaudia moltíssim de les amistats i les sobretaules. En aquest cas no els han servit res, però l'escoltem al costat de grans de la nostra cuina com Josep Lladonosa. És el programa Catalunya a debat, dirigit per Xavier Foz, on parlen dels àpats tradicionals de Nadal i de com van arribant modes noves que miren d'imposar-se a la carn d'olla o als canelons.
Luján, tot i la seva gran formació, no es considerava pas un intel·lectual. Estimava moltíssim Barcelona i es planyia del tancament d'un restaurant on es pogués menjar bé. Ben segur que li doldria el cor de veure com ha desaparegut l'essència de la ciutat, ara que està totalment dedicada al turisme de masses, sobretot pel que fa a la gastronomia.
