La Generalitat garanteix l'allotjament dels ucraïnesos fins el 8 de març
- 168 persones podrien acollir-se a aquest servei durant els pròxims dies segons les dades del consolat"
- El Govern i Generalitat treballen per protegir els ucraïnesos agilitzant tràmits com aturar denegacions d'asil
La Generalitat garanteix l'allotjament dels ucraïnesos atrapats a Catalunya fins al 8 de març. Els ciutadans que resideixin legalment a Espanya no hauran de renovar els permisos.
En aquests moments hi ha un total de 108 persones de nacionalitat ucraïnesa en equipaments de la Xarxa d’Albergs de Catalunya (XANASCAT). En coordinació amb el consulat, el departament de Drets Socials ha ofert allotjament a Barcelona, Coma-ruga; Vic i l’Espluga de Francolí. Actualment, 91 persones es troben a l’alberg de Coma-ruga i 17 al de Vic.
El Consulat ha manifestat que un total de 168 persones podrien acollir-se a aquest servei.
La Sasha i la seva família tampoc saben quan podran tornar a casa. Ella amb altres compatriotes estan creant un web per ajudar i assessorar els que es troben en aquesta situació. Generalitat i creu roja assessoren ara aquests ciutadans, cas a cas.
Altres compatriotes com la Yulia, ucraïnesa resident a Catalunya des de fa 20 anys, ajuda en tot el que pot. S’hi estaran fins al 8 de març en principi, però ho intentaran allargar. Si poden allargar la seva estada, però en aquest alberg no poden quedar-se els oferiran anar a qualsevol altre alberg de la Generalitat, o buscar una situació una mica més estable i els buscarien pisos.
Demanar estatus refugiats
Ajudar aquests ciutadans que no poden tornar al seu país, és la prioritat. També ho és gestionar la situació de milers d'ucraïnesos ja residents, i els que puguin arribar amb estatus de refugiat. A Guissona, amb una important comunitat ucraïnesa, també es preparen per a l'arribada de més refugiats.
A l'Església de Santa Mònica de Barcelona s'organitzen per enviar material d'ajuda a Ucraïna. "Que aguantin. Que estem amb ells. Us estimem molt". La presidenta de l'associació 'Sonrisas de Ucrania', Gala Korolyova, ja fa anys que treballen amb els nens pobres de la zona. Korolyova explica que dissabte passat ja va sortir una furgoneta i dilluns un altre cap a la frontera amb Polònia, plena de material d'hivern des de sacs de dormir i llanternes, fins a medicaments.
Korolyova, visiblement emocionada, ha enviant un missatge al seu país d'origen: "Que aguantin. Que estem amb ells. Us estimem molt".
Mesures per protegir ucraïnesos
Aquest dilluns a la nit, el president del govern Pedro Sánchez va anunciar mesures per agilitzar la situació dels ucraïnesos ja residents. I s'han donat ordre a les oficines d'estrangeria per prioritzar els tràmits, aturant, per exemple, denegacions d'asil. Així mateix, mesures de protecció perquè puguin viure legalment i accés a la sanitat i escolarització i habitatge.
Espanya és el quart país d’Europa amb el nombre més gran d’emigrants procedents d’Ucraïna (112.000 d’empadronats el 2021), les comunitats més sobretot a Barcelona i a Madrid.
Testimonis d'abans de la guerra
Després d'anys de conflicte latent entre ucraïnesos i russos a l'est d'Ucraïna, els atacs que ara s'estan produint arreu del país accentuen la por dels que ja havien fugit de la guerra. L'Andrey, ucraïnès, i l'Anton, rus, han hagut de canviar de lloc per viure els darrers anys perquè cap dels seus dos governs no reconeix les parelles homosexuals. Fa tres mesos van arribar a Barcelona.
“Ens volem quedar aquí“
Ara,amb el visat caducat, l'Andrey, diu, no volen tornar als seus països: "Ens volem quedar aquí". Ho volen fer per ajudar a gent d'Ucraina. "Esperem que els nostres pares vinguin, que la meva àvia de 93 anys viatgi per primer cop a Europa".
La Kàtia i Alexandre van arribar a cinc mesos a Barcelona. Havien fugit primer a Odessa des de la zona del Donetsk d'on són, controlada per les forces russes. D'allà també van decidir marxar perquè diuen que els era molt complicat sobreviure.
"Teníem por fins i tot dir que érem d'allà", assegua Kàtia. No han volgut aquella vida pel seu fill de 9 anys que, diuen, té reconegut haver patit les conseqüències d'una guerra.
