Com parlar de la guerra amb els més petits?
- Parlem amb experts sobre com abordar amb els infants les emocions davant el conflicte bèl·lic
- La por, l'angoixa o la incertesa són sentiments que els hi desperta aquesta situació
Què ha passat? Per què està passant? Què volen? Són algunes de les preguntes que molts nens i nenes es fan aquests dies sobre la guerra d'Ucraïna. La por, l'angoixa o la incertesa són sentiments que els hi desperta aquesta situació i que encara no saben com gestionar.
A casa, molts pares es pregunten com explicar-los aquest conflicte de la millor manera possible.
Els experts recomanen:
1. Tenir empatia amb la seva por i angoixa: Respectar, reconèixer i acceptar les seves emocions com una cosa normal.
2. Ser clars i no donar més informació de la necessària: No cal detallar aspectes que per la seva edat no entendran, però si hem de ser realistes i detallar les coses amb un llenguatge clar.
3. No negar les emocions: No mentir ni inventar coses que no sabem per tal que se sentin més tranquils.
Per combatre les emocions desagradables recomanen que els més petits aportin el seu granet de sorra enviant aliments o productes perquè sentin que contribueixen amb la causa i formen part de la solució.
Els problemes no s'han de resoldre per la força
Ingeborg Porcar, directora tècnica de la Unitat de Crisis de la Universitat Autònoma de Barcelona, recomana en una entrevista a Betevé que: “Per sota dels nou anys no cal que els parlem del nombre de morts. Millor centrar-nos a parlar dels infants que viuen en la zona de conflicte, de com s’han quedat sense anar a l’escola i han hagut d’abandonar les joguines o els amics”.
Si en algun moment notem que es neguitegen, la psicòloga recomana deixar-los clar que el conflicte “està lluny. Els podem dir per exemple que per arribar a Ucraïna necessitem tres dies de viatge en cotxe i que aquí estem segurs”. En aquest sentit ha recomanat no alterar les rutines a l’hora d’anar a dormir. “Si deixem que dormin amb nosaltres perquè tenen por els estem donant a entendre que tenen motius per estar espantats”. Un altre dels arguments que ha aconsellat és emfatitzar que “el problema no és que hi hagi un conflicte sinó que es gestioni amb armes i amb una guerra, quan els problemes es poden resoldre d’una altra manera”.