50 anys de l'explosió de Capità Arenas de Barcelona, on van morir 18 persones
- El 6 de març del 1972 una explosió a un edifici del carrer Capità Arenas de Barcelona va matar 18 persones
- En complir-se 50 anys de la tragèdia recuperem del nostre arxiu històric les imatges completes de poc després de la tragèdia
- L'explosió la va provocar el canvi de les instal·lacions de gas ciutat a gas natural, però la premsa ho va amagar i en va donar causes diferents
FRANCESCA PUIG
Aquell soroll va despertar molts veïns de Sarrià. Eren les dotze i vint de la nit, els que no dormien es van endur un bon ensurt. Acabava d'explotar un edifici i se n'havien ensorrat molts pisos. La casa del carrer Capità Arenas cantonada amb Sant Amèlia era de deu plantes i quan va marxar la polseguera es va poder endevinar per la llum dels fanals del carrer que n'havia desaparegut gran part de l'estructura de la banda on hi havia les cuines.
De seguida es va pensar que era una explosió de gas. En molts dels pisos ja en tenien per cuinar, però no tots, perquè n'hi havia que encara feien servir bombones de butà.
Les imatges de TVE, testimoni de fa mig segle
Hem volgut deixar aquest testimoni gràfic enregistrat pels càmeres de TVE, llavors a Miramar, com són originalment, sense so. El testimoni de la tragèdia que es va endur la vida de 18 barcelonins no necessita res més. Aquestes imatges rodades en cinema mostren com des del primer moment els veïns van ajudar els Bombers de Barcelona. Fan cadena per treure la runa i buscar persones.
Els veïns del barri de Sarrià van ajudar els bombers des dels primers moments, fent cadena per treure runa per trobar supervivents rtve
Els bombers s'afanyen a treure les bigues més grans per trobar supervivents. Les peces metàl·liques dels seus cascs brillen a la foscor. Són moments d'angoixa perquè hi pot haver persones vives. L'explosió ha estat a les 00:20h de la nit. A aquesta hora, al 1972, tothom és a casa.
Els Bombers de Barcelona treballant sobre la gran pila de runa que ha provocat l'explosió rtve
La nit avança i cal rescatar també els que s'han quedat als pisos de dalt. Fan baixar per les escales les persones grans. A una altra escala, un bomber baixa una nena. La seva mirada queda clavada al focus de la càmera de TVE que il·lumina la foscor i la tragèdia.
Una nena baixa per una escala ajudada pel bomber. Possiblement, l'ensurt va agafar la criatura dormint, ja que passaven vint minuts de mitjanit rtve
Han passat les hores i ja és de dia. Ja han trobat 16 morts. Es parla de molts desapareguts. Finalment, apareixen tres cadàvers més. Han mort 19 persones.
Un bomber puja a l'edifici i en continua la inspecció. Acostumat a les alçades, segur que aquest professional no es va quedar pas indiferent davant del forat del que havien estat les cuines. Electrodomèstics, cortines, roba... Tot queda a la vista.
Un bomber revisa el que han estat les cuines de l'edifici, quan ja s'ha fet de dia rtve
L'arxiu dels Bombers de Barcelona conserva imatges d'aquell succés, en el moment del rescat d'una persona que han trobat sota la runa a l'edifici sinistrat.
Els Bombers de Barcelona treuen una persona del lloc de l'explosió, el 6 de març del 1972 Bombers de Barcelona/ Arxiu Municipal
Un cas enrevessat
La premsa de l'època no dir aquells dies que l'explosió fos pel gas. Durant anys van anar sortint informacions i encara fa dos anys es va publicar un assaig sobre l'accident.
Als anys 60 el fundador de Catalana de Gas, Pere Duran i Farell (1921-1999), va fer construir un gasoducte per fer arribar el gas natural des d'Algèria. Va voler crear un holding, un grup d'empreses, per distribuir-lo. Però l'empresa estatal Enagás, propietària de la xarxa de distribució, en va expropiar una part. El govern franquista volia mantenir el monopoli i evitar que el gas arribés gràcies a una empresa privada.
Però les amistats de Duran a Madrid van facilitar el projecte i es va encarregar a una empresa estrangera la substitució dels equips de gas ciutat pels nous de gas natural, més calorífic, més eficient i menys contaminant. Quan va esclatar l'edifici de Capità Arenas, la gent del carrer va culpar de seguida el gas, però la premsa només se'n va fer ressó com a una possibilitat. Els diaris parlen de veïns que aquell dia són fora de l'immoble i d'armes trobades als pisos.
Al cap d'uns mesos es porta a judici Catalana de Gas. El sumari és al Jutjat d'Instrucció número 8 de Barcelona i el 2 de juny del 1972 el roben. Un desconegut el torna a un grup de periodistes citats en secret a un bar el 25 de gener del 1974. El cas no arribarà a judici perquè l'empresa acorda indemnitzacions amb els afectats, i Catalana de Gas mai n'accepta la responsabilitat.
El 1976, el Col·legi d'Enginyers publica un nou informe que referma el de la mateix entitat del 1972 i insisteix que l'explosió no va ser produïda pel gas. L'any següent, el 1977, i gràcies a un indult reial, l’Audiència Provincial de Barcelona va sobresseir l’expedient.
El periodista Santiago Vilanova, que va ser al lloc dels fets des del primer moment i ha estudiat el cas durant anys, publicà un assaig el 2020 explicant com la premsa franquista va amagar la causa de l'explosió, perquè tant el poder establert com els que es preparaven per a l'arribada de la democràcia hi veien una excel·lent font de negoci i de poder.
El 29 d'octubre d'aquell fatídic any 1972 va explotar un altre edifici, al carrer Rajolers, que llavors es deia Ladrilleros. Hi van morir 14 persones. Ja ningú no va dubtar que el gas n'era el responsable. Segons apunta Vilanova, la causa de l'explosió va ser la conversió del gas ciutat a gas natural, que va fer una empresa estrangera, i que Catalana de Gas va aconseguir que tirés endavant gràcies a l'acord amb els ministres franquistes que n'eren partidaris.
Entre 1972 i 1973 van morir per explosions de gas a la ciutat de Barcelona 37 persones. Els responsables dels canvis dels sistemes de gas, fossin o no responsables de tots els sinistres, mai no van ser condemnats.
