Es reprenen les converses per aturar les hostilitats
- Les delegacions d'Ucraïna i Rússia es reuniran per tercera vegada a un punt fronterer entre Polònia i Bielorússia
- Durant el cap de setmana no s'han respectat els acords d'alto el foc per evacuar població civil
Aquest dilluns es produirà la tercera ronda de negociacions entre les delegacions de Rússia i Ucraïna, segons ha explicat el cap del partit del president ucraïnès, David Arajamia. Ell ha participat a les dues darreres reunions i no ha especificat on serà exactament aquesta trobada, només que es farà en un punt de la frontera entre Polònia i Bielorússia.
Les dues trobades anteriors, el 28 de febrer i el 3 de març, es van fer dins de territori bielorús i no han servit de moment per assolir un alto el foc que permeti, com a mínim, evacuar població civil de les localitats més castigades. A la reunió de dijous passat, Rússia i Ucraïna van acordar establir corredors humanitaris per evacuar la població civil de les ciutats de Mariúpol i Volnovakha però durant el cap de setmana ha estat impossible fer cap operació a gran escala perquè, segons han denunciat les autoritats locals, han continuat els bombardejos russos.
Creix la crisi humanitària
A la situació desesperada que viuen milions de persones a ciutats com Mariúpol, sense serveis bàsics i setge constant, cal afegir que l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans ha documentat més d'un miler de víctimes civils des de l'inici de la invasió el 24 de febrer. Segons el còmput de l'organisme internacional, aquesta xifra inclou 364 morts civils, entre els quals 25 infants, però considera que la xifra real és bastant més alta.
La majoria de víctimes civils, segons l'ONU, les haurien causat armes explosives amb una àmplia àrea d'impacte, és a dir que s'haurien produït per bombardejos d'artilleria pesada, coets de llançament múltiple i atacs aeris i amb míssils.
Solidaritat contra la guerra
Les Nacions Unides calculen que en 10 dies de conflicte ja han marxat del païs més d'un milió i mig de persones. La majoria ho han fet travessant la frontera amb Polònia però també han anat cap a Moldàvia, Hongria, Eslovàquia i Rússia. Dissabte a la nit va arribar a l'aeroport del Prat el primer vol organitzat de manera oficial per portar refugiats cap a Catalunya, tot i que des de fa dies a localitats com Guissona ja acullen desenes de persones.
Totes les capitals europees han acollit aquest cap de setmana manifestacions per exigir a Rússia que aturi la invasió militar a Ucraïna. A Barcelona s'han fet dues concentracions convocades per separat per la comunitat russa i ucraïnesa però que han acabat agafades de la mà a la plaça Catalunya per exhibir unitat davant la barbàrie.
També a Rússia hi ha hagut protestes amb milers de detinguts, que han desafiat l'ofensiva de les autoritats russes contra la llibertat d'expressió i de premsa. De fet, en els darrers dies la majoria de mitjans de comunicació occidentals, entre ells RTVE i l'agència EFE, han anunciat que cessen temporalment les seves activitats per no posar en risc la integritat dels seus professionals.
Putin explicita les seves demandes mentre Occident prepara més sancions
A les darreres hores múltiples mandataris han estat en contacte per via telefònica amb Vladimir Putin per mirar de convence'l que deposi l'actitud agressiva contra el territori ucraïnès. Un dels més actius ha estat el primer ministre israelià, de moment sense èxit. Putin ha deixat ben clar als seus interlocutors que no acceptarà cap sortida negociada que no impliqui desmilitaritzar Ucraïna i reconèixer la independència dels territoris ja annexionats per Rússia o en vies de ser-ho.
La resposta dels països occidentals ha estat fins al moment tèbia. Tot i que públicament traslladen tot el seu suport al govern i al poble d'Ucraïna, a la pràctica aquest suport s'ha traduït en suport logístic, aportació de material de guerra i bona voluntat per acollir els desplaçats. L'OTAN descarta una intervenció directa perquè suposaria, diu, contribuir a l'escalada del conflicte, però es busquen maneres indirectes de fer-ho.
Durant el cap de setmana el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, ha fet una gira per diversos països de l'est d'Europa i s'ha trobat amb el ministre d'Exteriors d'Ucraïna. Dmytro Kuleba li ha demanat més armes i sancions contra Rússia, i insisteix que és primordial establir una zona d'exclusió aèria sobre territori ucrainès.
Blinken ha obert la porta a que Polònia faciliti avions de combat a l'exèrcit ucraïnès i admet que s'estudia seriosament la possibilitat de prohibir les importancions de petroli rus. Es tracta d'un tema que fins ara ha estat una línia vermella per a molts països europeus, que depenen en gran mesura del subministrament d'hidrocarburs procedents de Rússia.
Dissabte, després de reunir-se amb Pedro Sánchez a La Moncloa, la presidenta de la Comissió Europea va anunciar que a la cimera de caps d'Estat i de Govern de la UE d'aquí a uns dies a Versalles es posaran al damunt de la taula solucions per reduir la dependència energètica europea del petroli i el gas russos.
Mentrestant, a Espanya, la Fiscalia General de l'Estat està recopilant informació dels procediments que ha dirigit relatius a ciutadans de nacionalitat russa, entre ells oligarques i membres de la màfia, en casos de corrupció o d'organització criminal els últims anys a Espanya.
