El cinema dirigit per dones s'imposa als Gaudí amb 'Sis dies corrents' i 'Libertad'
- Sis dies corrents' ha guanyat el premi Gaudí a la millor pel·lícula en llengua catalana
- 'Mediterráneo' i 'Las leyes de la frontera' completen el palmarès de la nit del cinema català
- La gala ha estat marcada per la condemna de l'atac rus contra Ucraïna i la mort de Pau Riba
La XIV edició dels Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català han reconegut aquest diumenge amb els seus principals guardons a les pel·lícules 'Sis dies corrents', de Neus Ballús, amb cinc premis, i 'Libertad', de Clara Roquet, amb quatre. Uns guardons que confirmen el pes creixent de les joves directores.
Millor pel·lícula
'Sis dies corrents' ha guanyat el premi Gaudí a la millor pel·lícula en llengua catalana, categoria en la qual competia amb 'El vientre del mar', d'Agustí Villaronga; 'Tros', de Pau Calpe Rufat, i 'Visitant' d'Alberto Evangelio.
Amb guió de la directora de Mollet del Vallés Neus Ballús i Margarita Melgar, la pel·lícula tracta el dia a dia de tres treballadors d'una petita empresa de lampisteria i electricitat protagonitzat per intèrprets no professionals. També s'ha fet amb millor direcció, millor protagonista masculí, millor actor secundari i millor muntatge.
Millor pel·lícula en llengua no catalana
'Libertad' ha estat proclamada la millor pel·lícula en llengua no catalana, així com la de millor guió, millor protagonista femenina i millor fotografia.
Sense presentadors i amb un escenari central de 360è enmig de la Sala Oval del Museu Nacional de Catalunya, a la qual han assistit 1.300 convidats, la gala ha comptat amb les actuacions de la soprano Dolors Aldea, el duo de folk gregorià Pastís Relena i la multicultural banda Les Karamba.
'El vientre del mar' es queda sense guardó malgrat 12 nominacions
El vientre del mar, d'Agustí Villaronga, que acumulava 12 nominacions, no s'ha alçat amb cap guardó. Era la segona pel·lícula que optava a més premis, després de 'Las leyes de la frontera', de Daniel Montsó, que estava nominada en 13 categories i finalment ha guanyat el Gaudí a millor direcció artística, millor vestuari i millor maquillatge i perruqueria.
L'equip de 'Las leyes de la frontera'
D'altra banda, Mediterráneo, de Marcel Barrena, ha rebut el premi a millor direcció de producció, millor música original, millors efectes visuals i el premi especial del públic.
El retorn, la vida després de l'ISIS, d'Alba Sotorra, ha guanyat el Gaudí a millor documental amb un treball que reflexiona sobre el perdó i les segones oportunitats a partir de la peripècia de cinc dones occidentals que intenten començar de nou i superar el seu passat com a membres de l'ISIS.
Una gala marcada per la guerra a Ucraïna
Diverses de les intervencions dels convidats i guanyadors s'han centrat a condemnar l'atac rus a Ucraïna i a recordar al cantautor Pau Riba, mort aquest mateix diumenge als 73 anys.
"No a la guerra, mai i en cap situació", han dit la presidenta de l'Acadèmia, Judith Colell, i els membres de la junta directiva Maria Molins i Carlos R. Ríos, en el seu discurs, recordant el sofriment del poble ucraïnès, un to i unes paraules que s'han anat repetint al llarg de la cerimònia, que també ha mostrat el seu suport a Ucraïna.
Durant l'acte, l'actriu ucraïnesa Polina Dzhakaieva ha pujat a l'escenari, on ha dit sentir la calor de tots els presents dirigit al seu país, actualment en guerra, i ha proclamat que "la llibertat i la cultura sempre guanyen".
Emocionada, ha indicat que poden "destruir les nostres cases, poden destruir els nostres ponts i poden llevar-nos la vida, però el cinema sempre serà allí per a derrocar les mentides, la bogeria i la set de sang". "Nosaltres vencerem", ha afirmat.
Una defensa del cinema català
La presidenta, en la seva al·locució, ha insistit també que en la gala hi ha hagut molt poques pel·lícules rodades en català, un total de sis, i ha reivindicat "poder triar en quina llengua rodar" en un moment, ha destacat, en el qual s'ha demostrat que: "la nostra llengua ens pot portar on vulguem", en al·lusió a l'últim Os d'Or del Festival de Berlín a Carla Simón.
"Moltes vegades -ha prosseguit- si no podem rodar en català no és perquè no vulguem, sinó perquè no podem, per la falta d'inversió des de Catalunya. Tenim molt talent, indiscutible, però sortim d'un moment difícil, en el qual la pandèmia ha afectat molts sectors".
Dirigint-se als polítics presents a la sala, els ha demanat que no oblidin el cinema, ni la cultura, malgrat saber que hi ha molts sectors afectats en aquests dos últims anys. Així mateix, ha indicat que fa una dècada les produccions catalanes suposaven el 48% de la producció estatal, mentre que ara no arriben al 30% i "això no pot ser", considerant, entre aplaudiments, que és "treball de tots revertir aquesta situació".
Al seu judici, no sols cal fer costat al sector audiovisual perquè dona treball a molta gent, perquè és una indústria, sinó perquè "també s'ha demostrat en aquests moments que és un dels sectors més estratègics". Per part seva, Carlos Ríos ha demandat que les diferents plataformes televisives emetin pel·lícules en català.
