L'encariment de l'energia posa contra les cordes l'economia
- El preu de la llum bat tots els rècords i s'enfila aquest dimarts fins als 545 euros/MWh de mitjana
- El petroli s’enfila fins al nivell més car des de 2008 i porta els carburants a nivells inèdits
- La Llotja de Reus adverteix sobre el perill de desabastiment de cereals d'aquí a dos mesos
El Govern ja preveu que la guerra d’Ucraïna alenteixi l’economia per l’increment dels preus de l’energia. La Moncloa anticipa que l’escalada de la inflació fins a xifres properes als dos dígits pugui allargar-se més de l’inicialment esperat. Un dels elements claus és el de l’electricitat, que aquest dimarts s’enfilarà fins a un nou màxim històric (545 euros per MWh), però també preocupa els efectes de l’alarmant encariment del gas, els carburants, o les matèries primeres sobre la indústria. De fet, Pimec demana directament intervenir el mercat per evitar que moltes empreses hagin d'aturar la producció.
Els preus de l’electricitat
El preu mitjà de l'electricitat no para de pujar. Aquest dimarts trencarà totes les barreres en assolir els 545 euros per MWh de mitjana amb puntes al vespre de fins a 700 euros. L'encariment està desbocat perquè suposa un 23% més que aquest dilluns, que ja s’ha encarit un 16,76% fins a marcar el seu registre més car de la història, una mitjana de 442 euros/MWh. D’aquesta manera queda molt lluny l'anterior màxim històric de 383,67 euros/MWh que es va aconseguir el passat 23 de desembre.
L'actual fixació de preus és per l'organització de consumidors Facua una estafa i alerta que si es manté l’actual situació la factura mitjana pot enfilar-se per sobre dels 200 euros al mes, 4 vegades més que fa tot just un any.
Possible aturada de la producció
La patronal Pimec llença un crit d'alerta davant el preu desbocat de la llum. El president de la comissió d'energia de la patronal catalana, Joan Vila, adverteix que, si es manté l'actual dinàmica, obligarà a aturar la producció d'empreses si no es prenen mesures de forma immediata.
Per frenar l'escalada, Pimec demana intervenir el mercat elèctric, com si fos la Borsa quan la cotització pateix una gran davallada, i establir un preu fix de la llum mentre es canvia la regulació del mercat.
Uns preus d'energia desbocats acabaran desembocant en una inflació superior al 10 % i que es mantindrà en el temps, com ha explicat a Ràdio 4 l'economista Josep Lladós.
Alta inflació vol dir menys consum i menys inversió, el que impactarà directament el creixement del PIB i en la recuperació. Els sectors més afectats seran l'agroalimentari, l'automoció i el turisme, i un gran risc, la davallada de la inversió empresarial.
Posar un topall
La situació es complica cada dia que passa. "L'impacte d'aquesta guerra pot ser un alentiment, però no es posa en dubte que estem en una senda de recuperació econòmica i amb creació d'ocupació", ha defensat la vicepresidenta primera de l'Executiu, Nadia Calviño, en una entrevista aquest dilluns en el programa "L'Hora de la 1".
La ministra ha explicat que en el cas espanyol els preus del gas es traslladen gairebé automàticament a la factura de la llum, malgrat que en prou feines representa el 10% de tota l'electricitat consumida. Calviño ha insistit en la necessitat d’abordar canvis en l'àmbit comunitari. En aquest sentit, ha apuntat que Espanya va ser "el primer a donar el senyal d'alarma" a la Unió Europea per aquesta connexió tan automàtica del preu del gas i la inflació, motiu que ha portat al Govern a defensar a Brussel·les que és necessari "topar-lo", a l'espera que la seva reivindicació compti amb el suport de més països.
En la mateixa línia s'ha posicionat el catedràtic de política econòmica de la UB, Antón Costas, que al Cafè d'Idees de Ràdio 4 i La 2 ha reclamat a la Comissió Europea que "tregui el gas de l'equació" a l'hora de fixar els preus elèctrics.
Els carburants
Mentrestant, el preu del petroli cotitza ja entorn dels 126 dòlars, un 7% més que divendres. Des del 24 de febrer quan van encetar-se en conflicte d’Ucraïna, el cru ha esclat més d’un 34% i s’aproxima ja als màxims històrics registrats l’any 2008.
A l'espera que els grans productors de l'OPEP decideixin bombar més litres de petroli al mercat per suavitzar l'impacte de la retirada de Rússia del mercat, els carburants arriben a nivells mai vistos. A més d'un centenar de benzineres de Barcelona s'han començat a veure preus de fins a 2 euros per litre de gasolina de 98 octans. Mentrestant, la benzina de 95 ja supera els 1,7 euros/litre i el gasoil els 1,6%, en el que ja és la desena setmana consecutiva d'encariments.
I és que ara com ara omplir un dipòsit mitjà de gasolina de 55 litres cota entorn dels 90 euros, 18 més que fa un any. Mentrestant, repostar amb gasoil suposa prop de 82 euros, uns 18 més que fa un any.
Desabastiment de cereals
Els experts alerten també que la incertesa política derivada de l’atac a Ucraïna passarà factura en altres àmbits com el tecnològic o el de l’alimentació. A banda dels problemes d'abastament de matèries primeres bàsiques com el blat o l’oli de gira-sol, també preocupa l’impacte en altres més sofisticades com el pal·ladi, clau per un sector que ja travessa dificultats com l’automoció.
La situació bèl·lica impedeix la càrrega en els vaixells dels ports ucraïnesos. L'efecte més immediat és el d'un possible desproveïment, per començar dels cereals. Dels quasi 5 milions de tones anuals que es reben a Tarragona, quasi la meitat venen d'Ucraïna. Fa uns dies el president del Port assegurava que la major part de cereals importats a l'any ja havia arribat, però Isidre Guinjoan, vicepresident de la Llotja de Reus, precisa que l’estoc només garanteix dos mesos.
La incertesa ja ha provocat un augment de preus de fins a un 50% que podria repercutir en el sector carni que necessita els cereals per alimentar els animals. Per tot això, des de la Llotja es demana a les administracions que es busquin mercats alternatius.
Afectació a l'automoció
I és que la Federació Russa compta amb una de les bases de recursos minerals més grans del món: una sisena part de les reserves de mineral de ferro està a Kursk, prop de la frontera amb Ucraïna i a 200 quilòmetres de l'assetjada ciutat de Khàrkiv. També destaca la bauxita, de la qual s'obté l'alumini; el cadmi, pigment en pintures; el bor, semiconductor utilitzat en reactors nuclears i en la producció d'hidrogen, energia renovable del futur, i el cobalt, freqüent en aeronàutica i present, fins i tot, en pròtesi de maluc.
Amb elles, el wolframi, fonamental en medicina per la seva aplicació als raigs X, i el manganès, comú en suplements vitamínics, fertilitzants, lata, i component de la gasolina, per a eliminar les vibracions en els motors.
