Lluís Gavaldà ens presenta 'Sona la cançó'
- El cantant ens explica com ha gestat el seu llibre, què hi trobarem i la importància de la música a la seva vida.
- "No m'agrada gens parlar de mi. Em vaig adonar que, a través de les cançons, no em feia vergonya", diu Gavaldà.
- Entrevista al 'Cafè d'idees' | La 2 i Ràdio 4
El cantant Lluís Gavaldà ens presenta el seu llibre Sona una cançó. En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, ens detalla com ha gestat aquest treball, què hi descobrirem, i ens parla dels seus alts i baixos emocionats i la relació de la seva vida amb la música.
El vocalista de Els Pets ens ha revelat el perquè de l'inquietant pròleg, en el que revela que sempre té una cançó enganxada al cap, "en un volum bastant alt". "Moltes vegades m'estan parlant i no ho sento", ha assegurat.
Gavaldà ha explicat que li van fer l'encàrrec del llibre, però a ell no li agrada "gens" parla de si mateix. "Vaig començar a parlar de cançons que m'agraden, i em vaig adonar que, com més parlava de les cançons, més parlava de mi. Amb les cançons no em feia vergonya parlar de mi", ha relatat sobre el seu procés creatiu.
En aquesta línia, ha assegurat que la idea inicial era tractar 30 cançons, però que van anar en augment. "Quan vaig demanar si podrien ser seixanta, em van dir prou", ha recordat. Detalla que totes estan ordenades de manera cronològica, però en funció de la seva biografia, no de la publicació del tema.
"Les primeres cançons amb les quals t'amarres i t'enamores són les que et posen els pares quan ets petits", afegeix d'altra banda. En aquest sentit, destaca que hi ha cançons que s'associen a cares i moments determinats. "Les cançons tenen això, aquest poder evocador. Per això són tan màgiques, perquè són intangibles", ha afegit.
De Roberto Carlos a ABBA, passant per Bob Dylan
La música és una constant en el llibre, i també ho ha estat en l'entrevista al Cafè d'idees. Gavaldà ha fet referència a diferents cançons i artistes que, com narra en el llibre, han estat importants per a la seva vida personal.
Per exemple, un dels cantants en concret ha estat Roberto Carlos, del qual ha destacat que va triomfar a Espanya a través d'Itàlia. A més, ha recordat que hi ha una cançó de Els Pets, en la qual es fa referència al fet que la mare de Joan Reig escoltava aquest artista.
Fins i tot, al llibre hi apareix un fragment en referència a Dancing queen d'ABBA, que és "una meravella de principi al final" i "magistral". Creu que es tracta d'una de les cançons que la gent avorreix, ja que estan molt escoltades, però reconeix: "La vida és massa curta per a deixar-te perdre una cançó només perquè no queda bé dir que t'agrada".
Bob Dylan és un altre dels noms destacats que apareix al llibre de Gavaldà, per bé que hi ha "molts" Bob Dylan: "El que més m'atrau és el que fa el Bob Dylan dolentot, aquestes cançons rancunioses amb les seves exparelles". El músic diu que mai ningú ha parlat tan malament, però "tan ben fet" al mateix temps, de les seves exparelles.
La importància de Debussy i Sky Blue Sky
En l'entrevista també s'han fet referències a temes i artistes importants per a moments clau, moments concrets, de la vida de l'artista. Per exemple, Sky Blue Sky, un tema de Wilco que va tenir molta importància durant els seus "núvols" emocionals. "La meva dona es va espantar quan no volia escoltar música", reconeix.
D'altra banda, també explica que ha descobert Debussy gràcies a un amic, que l'ha ajudat a superar l'insomni crònic. "M'ajudava a dormir, em relaxa molt", ha reconegut sobre un artista que té "un punt eteri".
Finalment, també ha tingut un record per a la seva germana en el llibre. Conta com li posaven cançons en comú entre germans, ja que era la seva "còmplice" musical a casa, "tenia un aliat en ella". Quan estava fotuda, li cantava cançons a l'orella, i ella "somreia, les sentia, i les escoltava".
